En la mort de la jutge Ruth Bader Ginsburg

Com  a advocada  i com a jutgessa del Tribunal Suprem d’Estats Units, Ruth Bader Ginsburg va ser una pionera en la defensa dels  drets de la dona. Va obrir portes que a ella mateixa li van ser tancades i va esdevenir icona feminista de ressons mundials. Va néixer el 1933 a Brooklyn (Nova York) en una modesta família jueva i va poder anar a la universitat gràcies als estalvis de la seva mare qui confià sempre en la seva intel·ligència. El 1950 es va matricular a dret a  la facultat de Cornwell, on va conèixer Martin Ginsburg amb qui es casaria. Es van establir a  Oklahoma, on  Martin va fer el servei militar. Ella va trobar feina en una oficina de la Seguretat Social però en quedar embarassada el seu cap li va baixar el sou i la va canviar de lloc tot adduint que no podria viatjar. Aquest fet li va fer adonar-se de fins a quin punt els homes decidien el que les dones podien o no podien fer. I va dedicar la seva vida a derribar aquesta barrera social i legal.
Tant el seu marit com ella van ampliar els seus estudis a Harvard. Ella fou una de les nou dones entre els 552 estudiants d’aquell curs. Quan ell va acabar la carrera,  la família es va  instal·lar a Nova York, on Martin exercí com a advocat. Ruth va acabar la carrera a Colúmbia i malgrat tenir un dels 10 millors currículums de l’any, els bufets la van rebutjar, per la qual cosa va optar per fer classes  de dret a la universitat de Rutgers, un treball que li va permetre fer una estada a Suècia, experiència ben profitosa quant a la situació legal de les dones.  

En plena efervescència del feminisme dels 70,  des de  la Unió Americana de Llibertats  Civils (ACLU), Ginsburg va portar personalment casos de discriminació  la dona que culminà amb molts èxits, però, en quedar embarassada d’un segon fill va ocultar-ho per evitar patir discriminació ella mateixa.

El 1980 Jimmy Carter la va triar com a jutge de la Corte de Apel·lacions  de Washington;  la família es va traslladar a la capital i Martin va canviar el seu treball pel de profesor a Georgetown. El 1993 Clinton la va nomenar jutge del Suprem essent la segona dona a assolir el càrrec. El  1996 va liderar la sentència, amb set con vots a favor i només un en contra, que va obligar l’Acadèmia Militar de Virgínia a admetre dones.

Va iniciar-se una molt exitosa carrera en la defensa de lleis que afavorien les igualtats de tota mena. A través dels seus dissents, les  generacions més joves van descobrir qui era, i es va convertir en una icona entre els millenials. La seva imatge apareix a samarretes, tasses, disfresses  i recentment  mascaretes. La seva vida ha estat analitzada en llibres, documentals,  telesèries i fins i tot una pel·lícula  de Hollywood, en la qual l’actriu Felicity  Jones fa de jutge ( Aquí traduïda com Una questión de género)

Va vèncer cinc càncers, però no va poder amb les complicacions derivades del de pàncrees. En el seu funeral, fou acomiadada amb admiració per jutges, polítics de tots els signes, artistes i intel·lectuals. Però la seva mort, a només 45 días de les  eleccions, commociona el país que tem que Donald Trump nomeni un tercer jutge ultraconservador i alteri l’equilibri ideològic del tribunal.

Deixa un comentari