Als talibans no els agrada que les nenes estudiïn. La premsa i els telediaris s’han fet ressò d’aquest nou atac amb gas a una escola per a nenes que va tenir lloc el dia 26 d’agost a la capital afganesa. 73 estudiants i 14 professores han hagut de ser traslladades a l’hospital amb símptomes d’intoxicació. Per als Oficials del Ministeri d’Educació aquestes agressions formen part d’una campanya que té com a finalitat atemorir les nenes i aconseguir que deixin d’anar a l’escola. A algunes zones del sud i l’est del país, amb més pes del fonamentalisme, moltes escoles femenines romanen tancades.
Categoria: Informacions
Un disc: “Mujeres de mar”, en defensa del dret de les dones a cantar.
Dotze dones procedents d’alguns dels països que banyen les aigües de la mar Mediterrània i que no podrien viure sense cantar s’han reunit per gravar un disc en solidaritat amb les dones iranianes que són perseguides fins i tot per cantar en públic que sortirà a la venda el proper setembre. El disc ha estat produït per Javier Limón qui, també, ha estat adaptador i realitzador d’algun dels temes.
Elles són la sefardí Yasmín Levy, la portuguesa Mariza, les espanyoles Estrella Morente, Sandra Carrasco, la Susi , Carmen Linares, Montse Cortés, Genara Cortés, la Shica, Concha Buika (de família originària de Guinea Ecuatorial, però nascuda a Palma de Mallorca), la kurda Aynur Dogan i la grega Elefthería Arvanitáki.
Reportatge a El País (dominical, 15 agost) d’on procedeix la fotografia ( falten algunes de les dones, Estrella Morente i Sandra Carrasco i la grega). Hi ha un text signat per Ángeles Espinosa, “Voces silenciosas”, que comenta la interpretació del Coran per part d’alguns fonamentalistes segons la qual l’ortodòxia prohibeix que les dones cantin. A molts d’aquests països on es practica la màxima rigorosament, s’accepta en els espectacles o la TV la presència d’estrangeres, però no pas de musulmanes nacionals, tampoc no poden gravar oficialment. Consideren pecat qualsevol gest que pugui estimular sensorialment els homes i per això ho prohibeixen. El tema ha tingut ressò mundial a partir de la pel·lícula “Niwemang” (“Media luna”), del director kurd-iraní Bahman Ghobadí, en la qual es narra l’odissea d’una cantant a qui miren d’amagar per creuar la frontera amb Irak, on la banda on actua ha estat contractada per a un concert (premi a millor pel·lícula estrangera al Festival de San Sebastián 2006)
Executada una dona a Afganistan, acusada de mantenir una “relació il·lícita”
Segons les agències Reuter i France Presse, diumenge passat Bibi Sanubar de 35 anys va rebre 2oo fuetades en públic i va ser rematada amb tres trets al nordoest del país (Badghis). L’execució fou ordenada i materialitzada pel comandant talibà local (el mulà mohamed Yousif). La dona, vídua, fou acusada de mantenir una relació equiparable amb l’adulteri de la qual va quedar embarassada. L’home va fugir. En els últims anys el fonamentalistes han assassinat pel cap baix cinc dones.
(Notícia a El País, dimarts 10 d’agost signada per David Alandete)
És la maltractada qui ha de marxar de casa?
Llegeixo a la premsa el titular següent: EL 40% DE LOS ESPAÑOLES CULPA A LA MALTRATADA POR NO IRSE DE CASA. (El País, dijous 5 d’agost)
Segons una enquesta divulgada pel Ministerio de Igualdad (2000 persones enquestades), la societat assumeix que la violència contra les dones existeix (87%) i és quelcom inevitable (7,6%). Una persona de cada 10 culpabilitza les dones per no abandonar els seus maltractadors (39,4%). La majoria justifiquen el comportamant de l’agressor per problemes psicològics (69%), violència natural (74,6%), alcohol i drogues (55,1%) o que haver estat víctimes o testimonis d’agressions en la seva infantesa (66,8%). El 5,9% dels ciutadans veu “justificat” que un home agredeixi la seva parella quan ella decideixi deixar-lo.
Aquí on estiuejo està passant un cas de reiterada violència verbal i física del marit a la dona qui, finalment, ha decidit separar-se’n. La gent no veu bé les agressions, que han estat fins i tot públiques i per les quals ell ha estat penalitzat amb 9 mesos de presó (que no complirà per no tenir antecedents) ja que havia incomplert l’ordre d’allunyament anterior, però més d’un opina que ella el va “provocar” en haver decidit iniciar una nova vida amb la seva actual parella, “un moro”.
Interessant reportatge a El País
Les dones jueves contra l’ortodòxia religiosa
Llegeixo la notícia al diari El País d’avui: Grups de dones atempten contra el control dels homes ultracontroladors sobre el Mur. La LLei de conversió és un altre focus de conflicte.
Les pràctiques religioses són reservades als homes i aquestes dones volen acabar amb això. La seva cap, Anat Hoffman fou duta a comissaria per dur la Torà.
Les dones del Mur exigeixen alguns dels drets que l’ ortodòxia religiosa reserva als homes. Volen dirigir oracions, llegir la Torà, vestir el tallit -el mantell de la pregària- i cantar al davant del mur com ho fan els homes. Les seves aspiracions els ocasiones insults i escopitades per part dels ultraortodoxos i alguna detenció ocasional. D’altra banda, també es debat al país qui ostenta l’autoritat per decidir sobre les conversions al judaisme; els més progressistes eviten que tot segueixi en mans dels ultraortodoxos.
El País (22 juliol)
Documental “The fall of womenland”
La directora de cinema xinesa Xiaodan He va presentar el documental The fall of womenland a la 18ª Internacional de Films de dones. És sobre els mosuo, una ètnia xinesa que viu al costat del llac Lugu, a prop del Tibet. És una de les poques societats matriarcals que queden al món. Sense pare ni marit i sense contracte matrimonial, les relacions dels mosuo es basen en l’amor lliure i la satisfacció sexual. Es tracta d’una de les poques societats sense violència del planeta ( no hi ha violacions, robatoris ni assassinats) però ha començat a ser estigmatitzada a causa del turisme (consideren que el seu comportament no és adient, que són promiscus sexualment). La directora, que va estudiar cinema a Pekin i ara s’ha establert a Canadà, és filla d’antropòlegs i descendent d’una branca mosuo, la qual cosa l’avergonyia en l’adolescència; tanmateix, actualment se’n sent orgullosa i vol donar a conèixer aquesta societat.
18ª Mostra Internacional de Films de Dones
The Moon inside you i la directora Diana Fabiánová. L’última fotografia és Rebecca Richman.
Des del passat 10 de juny i fins al 20 té lloc a Barcelona la Divuitena Mostra Internacional de Films de Dones.
El documental War Don Don de Rebecca Richman va inaugurar l’edició. El documental fa el seguiment del judici a Issa Sesay, comandant en cap del Front Revolucionari Unificat, en el Tribunal Epecial per Sierra Leona, en què es jutgen els crims comesos durant els 10 anys de guerra civil. Issa Sesay, que tenia 19 anys quan va ser pres pels rebels va lluitar amb ells per evitar la mort. La seva condemna fou de 52 anys malgrat ser l’únic dins dels Front revolucionari que va aconseguir desarmar els rebels. La directora del documental dóna suport a la defensa que va lluitar per rebaixar la condemna a 10 o 15 anys. Ella va gravar el judici per posar de manifest que no sempree els tribunals internacionals fan “justícia”.
També dijous es va poder veure una pel·lícula sobre els prejudicis de la menstruació, The Moon inside you de Diana Fabiánová.
Són presentades 31 obres de directores de tots els paisos.
Augment intolerable dels casos de violència contra les dones
La “RED ESTATAL DE ORGANIZACIONES FEMINISTAS CONTRA LA VIOLENCIA DE GÉNERO” fa una crida a totes les dones per tal que no tolerin en les seves relacions, tant públiques com privades, cap atac a la seva dignitat i integritat i se suma a totes les iniciatives tendents a eradicar la violència contra les dones.
Catalunya donarà preferència a la custòdia compartida
Aquesta també serà l’opció preferent a Catalunya. Els pares que se separin i no arribin a un acord sobre els fills hauran d’elaborar un “pla de parentalitat”, una mena d’informe on detallaran la participació de cada un d’ells en la cura i educació dels fills. El jutge optarà per atorgar la custòdia de forma conjunta en els termes pactats i encara que no hi hagi consens, el jutge també optarà de forma preferent per la custòdia compartida excepte en aquells casos en què la forma individual, més tradicional, es consideri més oportuna. La reforma del Codi Civil català – que ahir va superar l’últim tràmit parlamentari – té com a filosofia que els nens tinguin una relació estable amb cada un dels progenitors encara que aquests s’hagin separat. Tot i així es posa l’èmfasi en l’estudi particular de cada cas, tenint en compte les singularitats. Així doncs, el clàssic lot ( fills, pensió i habitatge) també queda trencat amb aquesta reforma.
Notícia llegida al diari El País (2 juny)
Malgrat això CiU s’hi va oposar tot argumentant que el dictamen de la llei del Codi Civil català s’estava duent a terme precipitadament i que s’estan modificant aspectes que coarten la llibertat indiviual de les persones. Quant a la custòdia compartida, segons la diputada Núria de Gispert, un tribunal no pot imposar la custòdia compartida si no ho acorden els progenitors.