Categoria: Discriminació

Les feministes es mobilitzen contra la reforma de la llei d’avortament

A Els col·lectius feministes  van sortir ahir al carrer a diferents ciutats de l’estat espanyol per protestar contra les mesures sobre l’avortament anunciades pel nou ministre de justícia del Partit Popular al govern, Alberto Ruiz-Gallardón.  Són diferents mostres d’un moviment espontani sorgit a Màlaga de dones que s’autodenominen MAREA VIOLETA i que s’està estenent pel país gràcies a les xarxes socials.  Algunes de les consignes que es va poder sentir  Madrid van ser aquestes que veiem a la fotografia a més de: NO A LAS LEYES CLERICALES, MACHISTAS Y MEDIEVALES. A la concentració de Barcelona van demanar que es modifiqui la llei de l’avortament i es permeti la dona decidir sobre el seu cos i no veure’s subordinada a la decisió dels metges.  (CA LA DONA) I a la de València es van lamentar del tancament de nombrosos centres d’atenció de dones maltractades. (L’informatiu. Diari digital)

Gallardón prepara la llei de l’avortament més dura de la democràcia ( EL PERIODICO 2 /2/2012)

‘Marea violeta’ en Madrid por los recortes en las políticas de igualdad ( EL PAÍS 10/2/2012)

Una centena d’ organitzacions, associacions, col·lectius, partits polítics i sindicats han signat un  manifiest conjunt  contra aquestes mesures que qualifiquen de regressives  de modificar l’ actual Llei de Salut Sexual Reproductiva i Interrupció  Voluntària de l ‘Embaràs  d’ acord , segons el ministre,  «al derecho a la vida según la doctrina ya definida por el Tribunal Constitucional», i que implicarien  “un retrocés en els avenços legislatius d’aquesta llei que ens retrotrau a la llei de supòsits de 1985 o a una llei encara  més restrictiva, i que suposa una passa endarrera  en les conquestEs del moviment  feminista i progressista del  país.”

SEGONS L’ENQUESTA DE METROSCOPIA DE FEBRER, EL 47% DELS ENQUESTATS APOSTA PEL SISTEMA DE TERMINIS VIGENT, UN 43% DEFENSA  L’ALTRE SISTEMA QUE SUPOSA CONSIDERAR L’AVORTAMENT UN DELICTE DESPENALITZAT EN ALGUNS SUPÒSITS. eL 25% DELS VOTANTS DEL PP APOSTESN PER UN SISTEMA DE TERMINIS QUE EL SEU GOVERN VOL ELIMINAR I EL 32% DELS SOCIALISTES DEFENSA ELS SUPÒSITS QUE VA DEROGAR EL PSOE, LA QUAL COSA DEMOSTRA TAMBÉ AQUESTA DIVISIÓ INTERNA.  SOBRE LA RESPONSABILITAT PENAL DE LA MARE QUE AVORTA, UN 75% CREU QUE LA DONA HA DE TENIR DRET A DECIDIR I NOMÉS UN 17% PENSA QUE ESTÀ COMENTENT UN DELICTE I HA D’AFRONTAR LA SANCIÓ CORRESPONENT.

Per què l’obra de les dones no és tan coneguda com la dels homes?

Sovint ens fem aquesta pregunta quan mor una dona (pintora, artista, escriptora o científica) l’obra de la qual ens és desconeguda fins que apareix el seu obituari i, en esbrinar-ho,  veiem que  cadascuna en el seu camp  van fer coses tan importants o més que els homes contemporanis. Això em va passar recentment  en llegir els obituaris de dues dones de les quals no en sabia res: una és la poetessa  polonesa de 88 anys  WISLAWA SZYMBORSKA,  Premi  Nobel de Literatura 1996 [Necrològica a La Vanguardia,  1 de febrer]  L’altra és l’ última supervivent  del moviment  surrealista, DOROTHEA TANNING , morta a  Nova York als 101 anys  [Necrològica a El Periodico, 3 de febrer].

La nordeamericana Tanning  va ser un mite dins del SURREALISME. Fou la quarta i darrera esposa del també pintor surrealista  Max Ernst. Va  viure  de la pintura per guanyar-se la vida fins que es va fer un lloc dins del món de l’art “avantguardista” amb les seves pintures misterioses i simbolistes.  També va fer vestuaris i escenografies per al coreògraf Georges Balanchine. Els  últims anys de la seva vida es va dedicar  sobretot a la literatura, en especial  la poesia. Fou menys coneguda per ser una dona i no un home? Ella mateixa es va negar a admetre les diferències de gènere en rebutjar el 1980 la invitació  a participar  en una exposició col·lectiva sota el títol: La otra mitad de la vanguardia. 1910-194. En el seu escrit de refús deia:

“De verdad que, incluso con mi mejor voluntad, no puedo participar en una exposición que se ocupa sólo de la mitad de los seres humanos (las mujeres) excluyendo a la otra mitad (los hombres). Además ¿y si en realidad no fuera una mujer? Me parece  que para un proyecto como el suyo, se exigiría un exámen médico. Sobre todo en este momento en el cual el travestimiento se impone y en el que alguien que parece una mujer acaba por ser… un hombre.”

Com veiem fou una dona al marge de tota mena de convencionalismes.

Per acabar, un cop més ens topem amb el tema de la conveniència o no de la discriminació positiva.  Potser el fet que ho ignorem tot sobre les dones de les quals parlem en aquesta entrada és la demostració que segurament  és necessària; si més no,  per aconseguir que les dones singulars i les seves obres siguin visibles.

Les dificultats de les estudiants universitàries a l’època franquista

Un projecte audiovisual recull el testimoni  de 25 dones que narren les dificultats d’estudiar a la universitat durant  l’època franquista. El testimoni d’aquestes dones formarà part del que serà el primer fons audiovisual biogràfic  amb   entrevistes que reflecteixen les dificultats que van haver de passar per entrar a les faculats als primers anys del franquisme. Segons Victoria Martins, una de les investigadores de la Universioatt de Lugo que col·labora en el projecte, la dictadura va tallar  la trajectòria que duien les dones des que el 1910 se’ls permetés tenir estudis superiors. Per a aquestes dones, en aquella època l’única carrera que podien fer era el matrimoni. En aquells temps, les poques dones que aconseguien anar a la universitat havie de fer tres cursos de labors de costura per completar els seus estudis!!!. A l’ Escola Normal de Magisteri els temaris incloïen l’ideari franquista  fins al punt que “més que ensenyament allò era adoctrinament; a les oposicions era obligatori aprendre els 27 punts de la Falange.

Actualment el panorama és del tot diferent: les dones són majoria a les facultats, però persisteix el desaventatge en favor dels homes ens els llocs de responsdabilitat a la majoria de les facultats. “Existe aún el machismo en la universidad. Si son ellas quienes tienen los mejores expedientes no tiene sentido que no tengan representación en los escalafones más altos”, denuncia Victoria Martins. (El País, 9 de gener)

L’escolarització a casa guanya terreny entre els consevadors als EEUU

Al país hi ha un lobby que defensa els drets dels pares que decideixen escolaritzar els seus fills a casa, Associació per a la Defensa Legal de l’ Educació a la LLar. Els líders consevadors com Rick Santorum, pare de 7 fills, eduquen els fills a casa per inculcar-los valors religiosos. Segons l’últim informe del Departament d’Educació, el 2007 hi havia 1,5 milions de nens i adolescents educats a casa i la xifra ha augmentat en mig milió cada quatre anys, per tant, actualment hi pot haver dos milions; és difícil saber-ho amb exactitud perquè hi ha estats que obliguen a portar un  registre dels alumnes que estudien a casa com Florida, però d’altres, com Texas no. En la majoria dels casos, les famílies que opten per l’escolarització a la llar ho fan per motius religiosos (36% ) En alguns estats els nens i nenes educats a casa han de passar un examen anual, d’altres com Massachusetts imposen con  a condició prèvia que un comitè educatiu aprovi la solicitud d’estudiar els nens a casa;  però a la majoria d’estats no hi ha cap mena de control i això vol dir que a Estats com ara Virgínia els pares poden dissenyar els temaris d’acord amb  les seves conviccions. Així idees com el creacionisme o la no igualtat de gènere prenen un paper preponderant a l’educació. Els candidats que defensen la integració de la religió a la vida pública eduquen els fills  acasa seva com Rick Santorum o Michele Bachmann que ja s’ha retirat de la campanya. A Iowa, primer estat on hi ha hagut unes primàries, les famílies de l’Associació de la Defensa de l’Educació a la llar van ajudar el candidat Santorum. Moltes d’aquestes famílies s’oposen a la inversió de l’Estat en educació i exigeixen fins i tot l’abolició del Ministeri d’Educació. Aquests pares saben que els districtes educatius reben fons del govern depenent de quants alumnes van  a les escoles. En molts casos,  diuen als directors que si ensenyen coses  oposades a les seves creences trauran els seus fills per reduir els fons. Molts grups integristes a Nordamèrica han aprofitat la laxitud legislativa per adoctrinar els nens i nenes des de petits.

A Espanya aquest sistema d’escolarització no és legal, però tampoc no està regulat. Una sentència del Tribunal Constitucional de 2010 va denegar als pares la facultat de triar per als seus fills una educació aliena al sistema oficial, perquè considerava que el dret és del menor. (El País 8 de gener de 2012)

I per què sempre “reben” les dones?

Sobre la segona morta a Catalunya,  presumptament víctima de violència de gènere: La policia ha detingut el marit, sospitós d’haver causat l’homicidi de Berguedà. Enric P.C. es dirigia a casa seva per buscar roba des d’una cabana en una zona boscosa propera on ha passat aquestes nits des de l’assassinat. No hi havia hagut denúncies prèvies de la víctima. La Vanguardia (5 gener)

Una noia afganesa de 15 anys va ser apallissada brutalment per la família del seu marit per negar-se a prostituir-se,  com ells volien. El passat 27 de desembre les autoritats van rescatar la noia,  Sahar Gul, després de trobarla tancada al sotan del domicili de la seva família política a la província de Baghlan, al nord d’ Afganistan. El dia 3 de gener la policia afgana va detenir el sogre i va reforçar la recerca del marit de l’adolescent, la qual va patir sis mesos de tancament i tortures per la seva negativa a mantenir relacions sexuals amb “convidats de la família”, segons va informar el portaveu d’Interior del país, Sediq Sediqi  al’agència EFE.

Sahar portava prop d’un any casada amb el seu marit qui li dobla l’edat i ara és ingressada en estat greu en un hospital de Kabul (presentava senyals de cremades a diferents parts del cos  i les ungles li havien estat arrencades) a l’espera de ser traslladada a un hospital de l’Índia per rebre millor atenció. En un primer moment  les forces de seguretat  només van poder detenir la sogra de la noia, tots els altres van fugir.

La Missió  de Nacions Unides a l’Afganistan (UNAMA) va  denunciar fa un mes que cal treballar molt per protegir les dones del país contra la violència de gènere. Segons aquest  organisme, a  Afganistan les lleis no poden acabar amb pràctiques socialment  acceptades com  la compra-venda de dones per al matrimoni, els casaments infantils o forçats, les violacions i el  “baad” (regal  d’ una dona per  resoldre una disputa familiar).

Pocs dies després d’aquesta advertència de Nacions Unides, tres germanes menors d’ edat -8, 12 i17 anys- van ser atacades amb àcid pels familiars d’un pretendent rebutjat per una d’elles a la província  de Kunduz al nord del país. El País. com (3 de gener)


 

Els jueus ultraortodoxos volen la segregació entre homes i dones

Naama Margolese (a la fotografia,  amb la seva mare) és una nena de 8 anys protagonista d’un reportatge emès pel Canal 2 de la televisió israelí que va desencadenar una onada de protestes i contraprotestes. Ella pertany a una família religiosa procedent  dels EEUU i va explicar les agressions sofertes cada dia quan anava a l’escola per part de joves radicals haredim (literalment,   “temerosos” de Déu) que li cridaven i l’escopien per no anar coberta de peus a cap segons les normes estrictes dels extremistes religiosos.

El Períodico (26 desembre 2011)

Els israelís laics denuncien el fanatisme creixent entre els jueus ultraortodoxos que des de fa setmanes ataquen les dones i nenes d’un col·legi per considerar que vesteixen de forma “indecent” ( vol dir mostrant els cabells  o deixant al descobert  els braços i els genolls) en una petita població propera a Jerusalem, Beit Shemesh. La convivència entre les diferents comunitats religioses a les poblacions i els barris és difícil. D’una banda hi ha els laïcistes: segueixen els preceptes de la Torà ( respecten el shabat ) però treballen i van a universitats laïques; els radicals consideren que no hi hauria d’haver ni Govern ni Estat fins a l’arribada del Mesies i que prohibeixen, per tant, prohibeixen les activitats anteriors. I per últim hi ha els més radicals de tots, els ultraortodoxos tradicionalistes  – que viuen al gueto de Mea Sharim a Jerusalem- els quals inclouen la segregació de gènere als carrers, col·legis i llocs públics.

El president Simon Peres crida la ciutadania “a defensar la naturalesa plural de l’Estat enfront una minoria que compromet la solidaritat de la nació”.

El primer ministre, Benjamín Netanyahu, ha  anunciat mà dura per  frenar aquestes creences  entre els més obscurantistes amb les quals pretenen   preservar el  que denominen la “modestia”, fins i tot  contra jueves religioses, que vesteixen com cal i es tapen els cabells  després de casar-se.

SNOQ

SE NON ORA, QUANDO? SI NO ÉS ARA, QUAN?  És  una plataforma o moviment  trasversal , obert i plural format per dones  diverses per edat, professió, afiliació política i religiosa. Uneixen associacions i grups de dones  independents del món de la política, els sindicats, l’entreteniment, el periodisme, l’educació, i de totes les professions. Hi formen part polítiques com Giulia Bongiorno o Flavia Perina, Livia Turco o Rosi Bindi. Cantants com PaolaTurci i Marina Rei; actrius com Margherita Buy,  directores de cinema com cristina i Francesca Comencini i periodistes com Francesca Caferri.

Des del passat 13 de febrer es manifesten períodicament en resposta a la degradació de l’Estat, que perjudica la dignitat de la dona i les institucions.

Tot i que Silvio Beslusconi ja no hi és, els problemes de les italianes encara persisteixen. Consideren que és un país on l’estat del benestar es basa en el treball gratuït de les dones i  on el nivell d’ocupació de les dones és baix. Per això demanen més benestar per a la població femenina i més dones en política; volen mesures per eliminar les diferències en el mercat laboral i també de suport a les famílies.

No hi ha equitat en l’ús de les TIC a Espanya

Llegeixo avui a La Vanguardia una nota sobre un estudi realitzat per Cecilia Castaño, Juan Martín i José Luis Martínez  i publicat a la revista Reis (The Digital Divide from a Gender Perspective in Spain and Europe: Measuring with Composite Indicators) segons el qual Espanya ocupa el lloc 20 de 31 països europeus analitzats pel que fa a la desigualtat entre sexes en l’ús de les tecnologies de la informació. LLa llista és encapçalada per islàndia seguida d’Hongria, Letònia, França, Eslovènia, Finlàndia, Bèlgica, Dinamarca i Noruega. Espanya es troba per sota de la mitjana europea i presenta “una fractura de gènere més acusada”.  Els últims llocs els ocupen Grècia, Àustria, Xipre i Macedònia. Per tant, com en tants altres aspectes,  veiem que quant a l’ús de les noves tecnologies sobresurten els països escandinaus. Les dones espanyoles estan molt per sota de la mitjana en el temps que dediquen a l’ús de l’ordinador ( lloc 279, a navegar per internet ( lloc 24) i en l’ús del comerc electrònic i la banca ( 22) Precisa també l’estudi que mentre els homes es decanten per fer servir la xaxa per a ús lúdics i econòmics, les dones s’estimen més aspectesrelacionals amb el benestar (salut, educació i ocupació)

Per tal d’impedir que aquesta desigualt augmenti, a l’estudi es fa una crida per la lluita contra l’escassa presència femenina en les carreres tècniques. Segons recorden els experts, la igualtat d’homes i dones en l’àmbit de les TIC, no només és un assumpte d’equitat social sinó que comporta també l’impuls d’economies més eficients, la pèrdua detalents i el desenvolupament econòmic i social de tota la ciutadania.

La crisi farà retrocedir les polítiques d’igualtat?

És interessant el reportatge del diari El País (2 de desembre)

El avance de la mujer se frena. Un informe del CES constata la persistencia de desigualdades en el acceso al empleo y el salario – El reparto de tareas en el hogar continúa como en 2002

L’nforme del Consejo Económico y Social (CES) fet públic  ahir augura un futur negatiu a les polítiques d’igualtat en part  acausa de la crisi i les exigències d’auteritat.

Queden moltes assignatures pendents i molts interrogants.

Els estereotips masclistes perviuen en els joves

Segons un estudi  realitzat per la Federación de Mujeres Progresistas a partir de les enquestes fetes a 1396  nois i noies d’entre 14 i 18 anys de Madrid i Burgos , el 60%  veu la gelosia com quelcom normal en una relació.

El 80% dels adolescents creu que, en una relació  de parella, la noia ha de  complaure el seu xicot i predomina la  idea de l’ “amor romàntic ” com a base de les relacions de parella. És a  dir, encara majoritàriament el jovent creu en  “la història del príncip i la princesa”. Com diu  la presidenta de la federació , Yolanda Besteiro: “LA POSICIÓ DE LA NOIA EN EL MÓN SEMPRE ÉS EN REFERÈNCIA A ALLÒ QUE SIGUI EL NÒVIO, DE MANERA QUE L’OBJECTIU D’ELLA ÉS COMPLAURE’L”. Això  explica que tres de cada deu adolescents enquestats consideren que una dona  se sent  “realitzada” quan té nòvio. A més, segons l’ estudi, més del 40% dels joves creu que “e l noi  ha de  protegir la noia” i  sis de cada deu  considera que la gelosia és “normal” en una relació  de parella.

També en el camp professional, l’estudi assenyala que la percepció  dels joves és que les dones són més adequades per a professiones “feminitzades”, com  l’ educació  infantil, la enfermeria o la perruqueria, mentre que ells són més capaços per a la conducció  o l’arquitectura. Fins i tot veuen malament que una dona opti per  ser camionera o que un home es  dediqui a la perruqueria.

Per a les autores de l’estudi, aquesta enquesta  mostra que alguns dels rols adoptats poden ser el preludi  d’episodis de maltractament.

 

Podem llegir l’article a Público