A Eivissa tindrà lloc aquesta tarda una manifestació que hom espera massiva. La convoca Comisió 8M, que formada per
Emprendada feminista, Asociació de Dones Progressistes, Associació Nybia Eivissa i Plataforma Pensionista Pitiusa. Sota el lema El feminisme serà antifascista o no serà, les organitzadores han destacat que la jornada busca visibilitzar a Eivissa la lluita feminista en contra dels movimients fascistes, que estan guanyant més terreny a nivell mundial.
Per primera vegada s’han convocat a Barcelona dues manifestacions diferentsEl Moviment Feminista de Barcelona s’ha desmarcat de la convocatòria oficial,l’Assemblea 8M, i ha convocat una altra marxa per commemorar el Dia Internacional de les Dones. La manifestació del 8-M és un dels actes més multitudinaris del Dia de les Dones.
La manifestació convocada per l’Assemblea 8-M començarà a les 18h a la Plaça de la Universitat, passarà per la Gran Via i baixarà pel Passeig de Gràcia fins arribar a la Ronda de Sant Pere. La marxa continuarà pel Passeig de Sant Joan fins arribar a l’Arc de Triomf, on es faran l’acte de cloenda i la lectura del manifest. El lema de la convocatòria –en la qual participen la majoria d’espais feministes vinculats a entitats socials, culturals , sindicals i polítiques– és ‘Les cures sostenen la vida’ El seu manifiest assenyala la salut “com a pilar essencial de la vida”, alhora que denuncia la “precarietat i explotació” infligides a les dones en aquest àmbit.
La protesta convocada per la Coordinadora 8M-Moviment Feminista de Barcelona arrencarà, també a les 18h a la Plaça de Catalunya i seguirà pel carrer de Fontanella fins arribar a Via Laietana. Després es desviarà per Jaume I i acabarà a la plaça de Sant Jaume, també amb la lectura del manifest i diverses actuacions. Aquesta marxa, convocada per Feministes de Catalunya, Feministas al Congreso-PFAC i Partido Feminista de España-PFE i sindicats com CNT Barcelona i CATAC-CTS, té com a lema #SomDonesiDiemPROU —#SomosMujeresyDecimosBASTA— i té com a objetiu denunciar “totes les formes de violència i explotació” cap a les dones del món. Volen abolir la prostitució i estan en contra de la identitat de gènere.
Margaret Fuller (Cambridge, 1810-Fire Island, 1850) fou una filòsofa, periodista i activista pels drets de les dones estatunidenca . A més, va ser una influent unitarista activa en la lluita per la igualtat educativa entre homes i dones.
A més de dedicar-se a l’ensenyament ( ella mateixa va rebre una instrucció severa i exhaustiva), va escriure en la premsa més important del país ( va fundar la revista dels transcendentalistes The Dial, que dirigí durant dos anys i per la seva habilitat com a crítica literària va col·laborar al diari The New York Tribune) Va poder mantenir-se econòmicament amb la revista Conversacions, un mètode de formació per a dones de gran èxit. Va travar amistat amb Ralph Waldo Emerson i va participar en la fundació unitària de l’organització del transcendentalisme a Concord. Quan es va unir a Horace Greley al New York Tribune com a crítica literària, es va convertir en la primera periodista femenina en la redacció d’un diari important.
A mitjans de la dècada de 1840, va organitzar grups de discussió de dones, en què es parlava de temes variats, com l’art, l’educació i els drets de les dones. Diverses figures conegudes del moviment feminista van prendre part en aquestes converses.
En el transcurs d’aquestes xerrades va desenvolupar la seva obra principal publicada l’any 1844, Woman in the Nineteenth Century (La dona en el segle XIX), considerada el primer tractat feminista dels Estats Units.
Va morir a conseqüència d’un naufragi quan tornava d’Europa a Nova York juntament amb el seu marit i fill. S’havia casat a Itàlia amb el marquès Angelo Ossoli.
Phillips Wheatley, nascuda a l’Àfrica occidental, actual Senegal, el 1753 i traspassada a Boston a finals de 1784, va escriure Poems on Various Subjects, Religious and Moral que va va ser publicada el 1773, dos anys abans que comencés la Guerra d’independència dels Estats Units, i és considerada com un dels primers exemples de la literatura de gènere afro.
Capturada i sotmesa a l’esclavitud quan tenia només set anys, Wheatley va ser portada a Amèrica a prop de 1760, on John i Susannah Wheatley, mercaders de Boston, Massachusetts, la van comprar i fou convertida a la fe cristiana. La noia, intel·lectualment dotada, va rebre educació, que incloïa estudis de llatí, grec, mitologia i història. Aviat dominà l’anglès i publicà un primer poema a l’edat de 13 anys.
Va ser emancipada poc després de la publicació del seu llibre. La seva poesia gira a l’entorn de temes cristians, amb molts poemes dedicats a personalitats famoses. Poques vegades esmenta la seva pròpia situació d’esclavitud en els poemes. Un dels pocs que aborden el tema és On being Brought from Africa to America. El seu treball fou citat pels abolicionistes com a argument per combatre l’extesa idea de la inferioritat intel·lectual innata dels negres i promoure oportunitats educatives per als afroamericans.
Es va casar al voltant de 1778. El seu marit va ser empresonat per deutes el 1784 i Wheatley va caure en la pobresa i va morir de malaltia als 31 anys.
Fou dona, negra, esclava i poeta.
La música mallorquina Maria Escalas ha escrit la novel·la de la vida de la compositora Matilde Escalas.
La novel·la, titulada MATILDE E., guardonada amb el Premi Ciutat de Palma 2023, reconstrueix la història de la Matilde, una desconeguda compositora mallorquina, la imatge de la qual va quedar reflectida al quadre de Santiago Rusiñol, Miss MacFlower.
La novel·la, escrita per una dona també música que comparteix nom i cognom amb la seva protagonista tot i no ser-ne família, aborda algunes incògnites sobre la compositora mallorquina com ara perquè va deixar d’escriure música, on han anat a parar les seves composicions o perquè va viure a l’ombra del silenci.
La Martina, una estudiant de doctorat, investiga la vida de Matilde Escalas, una desconeguda compositora mallorquina de finals del segle XIX que va treballar amb Isaac Albeniz, Erik Satie i altres grans músics de l’epoca, i que sempre va viure a l’ombra del seu amant, Santiago Rusiñol, una dona que va viure el moment de mes efervescencia del modernisme en el rovell de l’ou cultural, a París, Mallorca i Barcelona, però que tambe va renunciar a la seva carrera i al seu talent per l’home amb qui es va casar un cop va pornar a Palma. La novel.la ens farà reflexionar sobre el lloc que han ocupat i ocupen les dones en la historia de l’art i en la vida.
En aquest enllaç a La Vanguardia podem conèixer la història de les 47 persones la vida decles quals ha estat arrabassada per les seves parelles o exparelles durant el 2024.
Per a Catalunya ha estat un any especialment dur, han estat assassinades 11 dones.
Aquesta llista és l’evidència que cal urgentment un compromís per part de totes les autoritats i consciència per part de tota la societat amb un sol propòsit: l’erradicació definitiva del masclisme.
Malauradament hem de seguir cridant ben fort: NI UNA MÉS
Avui que, un any més, recordem el funest fet de la violència contra les dones ha tingut lloc el que, probablement, és el crim número 42 d’enguany. Una noia de 15 anys ha estat apunyalada amb el resultat de mort, per qui havia estat la seva exparella, un noi també menor de 17 anys. Ha tingut lloc a Oriola, al Pais Valencià.
No pararem mai de reclamar tot allò que faci possible acabar definitivament amb aquesta xacra. I tot passa per un pacte de totes les forces polítiques, incloent aquells negacionistes de l’evidència i anomenen violència familiar al que és pur i dur crim masclista que no entén d’edats, nacionalitats i estatus social.
I no oblidem que no només és violència contra les dones la física, hi ha també la psicològica, sexual, econòmica, digital, obstètrica i vicària. També la tracta de dones, que encara pateixen avui moltes dones, l’ablació de clítoris, els matrimonis forçats. I són uns patiments de dones d’arreu del món.
I en relació al que s’ha anomenat “violència vicària”, hem de pensar en les altres víctimes directes de la violència masclista que són els infants que han estat assassinats per fer mal a les seves mares o que han quedat orfes per la mort d’elles. A Espanya 55 nens, nenes i adolescents han estat assassinats pels seus pares des de 2012. La llei de protecció de la infància, en vigor des de 2021, diu que si hi h indicis de violència masclista s’han de suspendre les visites. No obstant alguns jutges les mantenen. Cap maltractador hauria de tenir contacte amb els seus fills.
L’escriptora sudcoreana Han Kang (Gwangju, 1970) ha guanyat el Premi Nobel de Literatura. Així ho ha anunciat l’Acadèmia sueca, que ha reconegut el seu treball “per la seva intensa prosa poètica que afronta traumes històrics i exposa la fragilitat de la vida humana”, i que la converteix en la divuitena dona en aconseguir el premi literari més cotitzat de les lletres mundials, a més de ser la primera vegada que el premi recau en un autor de Corea del Sud. El seu nom no es trobava entre els favorits de les apostes.
Kang va estudiar Lletres a la Universitat Yonsei i, després de graduar-se, va treballar com a periodista per a les revistes Publishing Journal o Samtoh. Des de llavors, ha publicat diverses novel·les, contes i assaigs. La seva primera obra, una recopilació de contes anomenada El amor en Yeosu, es va publicar el 1995. Es va fer amb el Booker International de ficció el 2016 per La vegetariana (La Magrana, en català), la seva obra més coneguda. És una novel·la que tracta sobre la decisió d’una dona de deixar de menjar carn i les seves devastadores conseqüències.
Gràcies a la iniciativa d’una iniciativa particular d’una familiar, l’avui desconeguda Concepció Callao donarà nom als futurs jardins situats entre l’avinguda Diagonal i el futur mirador de Freddie Mercury i Montserrat Caballé, al barri del Fort Pienc (districte de l’Eixample), dins de l’àmbit de la plaça de les Glòries, un espai que en l’actualitat és un solar que s’utilitza com a magatzem de materials i vehicles per a les obres de reurbanització de tota la zona.
Concepció Callao Franqués (Barcelona, 1895-1959) va ser una important contralt que va excel·lir en la interpretació de les òperes de Wagner i la seva col·laboració amb compositors catalans com Toldrà i Massana i que va sumar, al llarg de la seva carrera artística, exitoses actuacions al Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana i, durant la Guerra Civil, al Tívoli dins de la companyia socialitzada d’òpera del mateix teatre. Fora de la ciutat on va néixer i morir, va recollir grans actuacions a València i Madrid, a més d’efectuar gires per Portugal i l’Amèrica Llatina. Un cop retirada, Callao es va dedicar a l’ensenyament, impartint classes de música al Conservatori Municipal de Barcelona.
El 3r dilluns de cada mes a les 19 hores a la Plaça Sant Jaume de Barcelona la Plataforma Unitària contra les violències de gènere crida a una concentració en record de totes les víctimes de violència. Recordem que enguany ja són 35 dones mortes a mans de les seves parelles o exparelles, 1279 des de 2003.
Ahir mateix va tenir lloc una nova agressió violenta a una dona a Santa Coloma de Gramanet; la seva parella va amputar-li una mà i va fugir.
La plataforma demana voluntàries per treballar per una vida lliure de violències masclistes.
