Autor: Carme Torrijos

Sobre la custòdia compartida

manifestacion_custodia_compartida

Les Corts d’Aragó van aprovar dijous passat el que anomenen “Ley de igualdad en las relaciones familiares ante lña ruptura de convivencia de los padres” i que estableix la custòdia compartida com a opció preferent per als jutges quan no hi hagi acord en una separació o divorci. Amb aquesta llei autonòmica els homes i les dones han de seguir coresponsabilitzant-se en l’educació dels fills un cop separats. A nivell estatal, actualment més del 90% dee les sentències de separació o divorci atribueixen a les dones la custòdia dels fills, l’ús de l’habitatge fins que els fills s’independitzin i una pensió alimentícia. La llei aragonesa vetllarà perquè pares i mares es facin càrrec dels fills independentment de qui es faci càrrec de l’habitatge i quina quantitat pagui en concepte de manutenció.

Tot i que hi ha una demanda creixent per part de molts progenitors masculins per la custòdia compartida, la reforma de la llei vigent de divorci ( de 2005) no entra en els plans del Ministerio de Justicia. La Ministra de Igualdad ha declarat, de manera oficiosa, que vol obrir un debat per a  la modificació del Codi Civi, però oficialment no ha fet cap passa endavant. D’altres comunitats com la Catalana o la Valenciana han anunciat que seguiran el camí obert per Aragó. D’altres institucions del País Basc o Andalusia han demanat al govern que reguli per llei la custòdia atès que els temps han canviat.

Pàgina de l’associació per la custòdia compartida

Reportatge a El país (24 maig)

El mural de les dones de Diajibiné Gandega

0501djadjibinegandegaA la Fundació Miró hi ha una exposició de murals d’artistes contemporanis. Un d’ells és fet per unes dones mauritanes, procedents d’aquest poble tan difícil de pronunciar.En realitat elles no es dediquen a l’art com a tal i, de fet, aquesta ha estat la primera vegada que sortien del seu poble. Aquestes  sis dones formen part d’una cooperativa femenina (Coopérative Féminine de Djajibiné Gandega “Djida” ) i pinten les seves cases i altres edificis del poble amb les mans, normalment formes geomètriques  de colors ben vius.

Prevenció del crim masclista

Al seu informe, el Consell General del Poder Judicial alerta de la manca d’avaluació del perill que corren les dones maltractades. 12 dels assassins tenien condemna per maltractament (en alguns casos la condemna va arribar després de la mort) tot i així,  en pocs casos es va avaluar el risc de la dona. Només a 7 dels 26  procediments hi havia una avaluació policial de risc. Pere tal de corregir aquesta mancança, la policia ha de complimentar un protocol que determina el perill per a la víctima. També és fonamental que es disposi de braçalets per detectar que l’agressor s’està apropant. Només 17 de les 55 víctimes del 2009 havien denunciat, (la denúncia és la primera condició per tal de rebre protecció) algunes no denuncien per por o  per la pressió sociocultural ( de les 17 que van denunciar, 8 van expressar el seu desig que el procés no seguís endavant; d’altres premeten que l’agressor s’apropi ifins i tot tornen a viure amb ells ) Les acusacions de denúncies falses de què tant es parla últimament han fet molt de mal. Cal insistir i ajudar que totes les dones denunciïn els seus agressors per tal d’acabar amb aquests crims. Enguany ja han mort 22 dones a mans de les seves parelles o exparelles.

Falla la prevención del crimen machista ( El Pais, 24/04/10) La notícia inclou L’ informe del observatorio para la violencia del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ),

Ja heu tret la vostra tarja vermella? Nova campanya contra el maltractament

tarjeta-roja Un cop més, molts personatges ben coneguts pel gran públic han col·laborat en una campanya de sensibilitzacióen matèria de violència de gènere impulsada pel Ministerio de Igualdad, sota el lema SACA TARJETA ROJA AL MALTRATADOR.

Directors de cinema com Pedro Almodóvar; periodistes com Àngels Barceló; Miguel Bosé, cantant; Sergi Arola, cuiner  o joves actors protagonistes de les sèries televisives de moda són anomenats ambaixadors la campanya i  ens exhorten que els imitem i ens fem una fotografia amb una tarja vermella com la de la il·lustració  com a contribució a una campanya de conscienciació que pretén aturar aquesta xacra dels maltractaments masclistes.

També s’han realitzat diferents spots televisius, basats en un guió d’Iciar Bollain, Alicia Luna i Pizca Gutiérrez  dirigits per Gracia Querejeta en els quals han participat desinteressadament persones de diferents àmbits professionales, que expressen davant la càmera un rotund NO a tot tipus d’agressió contra les dones.

Es pot seguir la campanya a través de les diferents xarxes socials amb la idea d’aconseguir una major quantitat de persones que fem visible el nostre rebuig cap als que exerceixen aquest tipus de violència:

Facebook –  Flickr i Youtube, on es poden veure els spots.

lucha_violencia_machista Acte de presentació de la campanya el passat març.

016

machismoAmb l’últim assassinat a Zaragoza el nombre de les víctimes puja a 20. Només tres d’aquestes havien denunciat prèviament les seves parelles per maltractament. Segons la presidenta de la Confederació Nacional de les Dones, Mercedes de la Merced, ara les víctimes aguanten més i no denuncien a causa de la situació de crisi econòmica. També la ministra d’Igualtat considera que si no saben que les dones són maltractades no poden fer res. El més de febrer va ser quan menys trucades va rebre el servei 016. Fins ara s’han fet moltes estadístiques per veure la situació de les parelles que tenen un final tràgic.

Podem considerar la crisi causa del fet que el nombre de les trucades s’hagi reduït?

Efectivament, crec que la crisi pot ocasionar moltes discusions que poden arribar als maltractaments, alguns d’ells amb final tràgic. Moltes dones, com que depenen econòmicament de la parella i actualment és més difícil trobar feines, toleren els maltractaments per por i per escassedat de recursos.

Tot i així, considero que la publicitat dels casos que fa la premsa hauria de fer obrir els ulls de moltes dones que s’han d’adonar que la crisi els pot fer perdre alguns capritxos i fins i tot necessitats, però no poden permetre que acabi amb les seves vides.

Per aixó cal que tots siguem conscients del problema i continuem educant els joves enla bona pràctica de convivència.

Nina (1r A Batxillerat)

 

Dones per un Món Millor, València 2010

v-encuentroL’últim cap de setmana del mes de març va tenir lloc aquesta cinquena trobada que ha reunit cinc-centes dones d’Àfrica, Europa i Amèrica llatina. Un dels 4 eixos sobre els quals s’ha organitzat la trobada és l’accés de les dones al món polític i financer, juntament amb l’impuls de la salut, l’educació i el creixement econòmic.

Des que es van iniciar aquestes reunions el 1995, el nombre d’adhesions i la importància dels assistents no ha deixat de créixer. D’entre les més rellevants hem d’esmentar Graça Machel, premi Príncep d’Astúries de Cooperació Internacional i la premi Nobel de la Pau Wangari Maathai. Totes dues van referir-se als problemes als països en vies de desenvolupament i van encoratjar els europeus a fer-hi  moltes inversions. Per la seva part , l’ex presidenta de Xile Michelle Bachelet va centrar la seva conferència en l’accés de la dona a llocs de decisió,  tot argumentant que la dona incorpora noves maneres de dirigir, dialogar i negociar i, a més,  busca incloure  i no excloure,  perquè creu en el consens.

Al seu discurs de tancament,  el president Rodríguez Zapatero va assegurar que la crisi no reduirà l’ajuda al desenvolupament. Tot i que no va arribar a declarar-se feminista, com va fer  fa tres anys a l’anterior reunió que va tenir lloc a Madrid, es va definir com aliat de les dones i va reconèixer la seva inclinació i proximitat per la causa de la igualtat que no és “només de les dones sinó de tothom”. En concret, la ministra d’Igualtat Bibiana Aído va presentar els projectes amb els quals Espanya es compromet:  a través de la Universitat  Nacional d’Educació a Distància s’impulsarà  un programa de formació per incrementar el nombre de mestres als països africans que ho necessitin; també es posaran  en marxa un programa per formar dones líders en activisme polític i social en el Centre de Formació Regional de Bamako ( Malí ) i  un pla de formació d’infermeres i llevadores per a la millora de l’atenció primària i la reducció de les morts per part ( segons l’OMS són 500.000 les morts anuals relacionades amb el part, la meitat de les quals a països de l’Àfrica subsahariana )

Mujeres por un Mundo Mejor

Ministerio de Igualdad

En record d’una pionera de l’aviació: Elinor Smith

elinor-smithElinor Smith

Nascuda el 1911 a Long Island ( Nova York) amb 15 anys va obtenir la llicència de vol i als 16 fou la persona més jove que tingué un rècord d’altitud a bord d’un fràgil biplà Waco 9. Sempre serà recordada per ser l’única persona del món que ha volat per sota de l’East River de Nova York en una maniobra prohibida. És per això que és considerada l’aviadora més temerària dels anys vint. A la majoria de les pioneres no els va ser permès de volar avions grans i ràpids, tanmateix ella fou una de les excepcions. Això no obstant, com moltes altres, va haver de renunciar a l’aviació per formar una família. Només a la mort del seu marit va tornar a volar.  Amb 88 anys, en un simulador de la NASA va ser la dona més gran a aconseguir un aterratge exitós en un transbordador espacial. El passat març  morí  a Califòrnia als 98 anys.

Heroïnes literàries. Scarlett O’Hara i Anna Karènina

Fent aquest treball sobre heroïnes literàries he conegut dos personatges de la literatura universal que s’assemblen en alguns aspectes: la seva personalitat decidida i el caràcter apassionat.

Vivian Leigh a la pel·lícula Allò que el vent s’endugué (estrenada el 1939) 19_6128_scrltt_on_log__ta

Scarlett O’Hara, protagonista de la novel·la “Allò que el vent s’endugué” de Margaret Mitchell (guanyadora del premi Pulitzer 1937), m’ha deixat la impressió d’una noia capritxosa que no valora el que té i només veu el que pot aconseguir. Crec que és un personatge que sap ajudar les persones que estima i que sap sobreviure, aparentar quelcom que no és. Un exemple pot ser l’escena on es fa un vestit de les cortines per impressionar el que serà el seu segon marit. Scarlett representa una dona apassionada que es veu en situacions difícils, però que sempre aconsegueix sortir-ne.

Greta Garbo a la pel·lícula Anna Karènina (1935)greta_garbo_anna_karenina_culver

Per altra banda, he conegut Anna Karènina, la protagonista de la CARLEnovel·la de l’escriptor rus Leo Tolstoi del mateix títol (publicada el 1877), que presenta una dona que estima la seva casa i els seus fills, però al mateix temps té present la seva vida amorosa que viu apassionadament. A mi el personatge d’Anna m’ha deixat la impressió d’una dona que té com a raó per viure les persones que estima i que no les vol perdre. Es veu afectada psicològicament per les conseqüències que provoca en el seu entorn la seva decisió de fugir amb l’amant, ja que ella és una dona de l’alta societat que no es pot permetre algunes coses.

Nina Khalatyan