Com a complement al comentari del llibre d’Elisabeth Badinter La mujer y la madre, voldria fer una ullada a un fet massa freqüent al nostre entorn. Milers de dones es queden sense feina a Espanya per ser mares. El ‘mobbing’ maternal afecta unes 4000 dones i nomes un 10% dels casos arriben a judici.
Les xifres ens diuen que les empreses que afavoreixen la concicliació i la igualtat de drets entre homes i dones són més productives. Però la realitat mostra que milers de dones són discriminades laboralment per ser mares ( són acomiadades o relegades a llocs de menor categoria i se’ls nega la reducció de jornada…). La Fundación Madrina , ONG que s’encarrega de denunciar casos de mobbing maternal i ajuda les dones que el pateixen, afrirma que arriben als 4000 casos l’any. El perfil de les dones afectades pel “mobbing” maternal és el d’una dona espanyola d’entre 25 i 35 anys, amb qualificació mitjana o baixa. La crisi econòmica ha augmentat aquesta discriminació, sobretot entre les treballadores amb contractes temporals.
Segons paraules de Conrado Martínez, president de la Fundació: “Vivimos en un país en el que las mujeres tienen que decidir entre su carrera profesional o ser madres”. La situació d’exclusió laboral es perllonga durant els 3 primers anys del fill, anys en què les empreses han de fer front als permisos de lactància o les jornades reduïdes.
Segons l’estudi “Mujer e Igualdad de trato. Análisis de la Maternidad en la Unión Europea“, el 60% de les dones pensa que tenir fills és un obstacle per a la seva carrera. Abans es tendia a “aparcar” la vida laboral, però ara moltes joves el que fan és, o bé renunciar als fills, o bé renunciar al treball.
Una de les conclusions de l’estudi, promogut per la Fundación Acción Familiar, és que el 85% de les espanyoles que treballen fora de la llar renuncia a tenir un segon fill.
A L’estudi es destaca que el 51% de les dones que són al mercat laboral no tenen fills, el 27% en té un, un 20% dos i només un 4% té tres o més.
María Teresa López, responsable de l’ estudi, assegura que “actualment España és el país europeu que menys protegeix la maternitat. Els països nòrdics, Alemanya o França desenvolupen polítiques que sí ho fan ( les baixes remunerades per maternitat de fins a un any – aquí 16 setmanes – , els horaris són mes flexibles i racionals i es fan contractes a temps parcial per als primers anys de vida del fill”.
Totes les embarassades han de saber que els acomiadaments per embaràs són nuls.