Per la igualtat laboral i salarial

La crisi econòmica que patim amplia l’escletxa salarial entre homes i dones. Article a La Vanguardia (5 de març)

Amb motiu de la celebració demà 8 de març del dia de la Dona treballadora s’han dut a terme estudis que analitzen l’eficàcia de les polítiques d’igualtat. Els seus resultats, encara que coneguts,  no deixen de ser alarmants. Segons elrealitzat per Icsa-Esade, es posa de manifest la gran diferència salarial entre homes i dones en moltes empreses privades a Espanya. Fins i tot les directives cobren un 17% menys que els directius ( diferència que ha crecut en cinc punts respecte el 2007 ) per exemple, una directiva de recursos humans cobra 14.000€ menys que un home. No cal dir que moltes menys dones que homes arriben a llocs de responsabilitat; entre els directors generals només hi ha una dona per cada 9 homes. Un any abans la presència femenina arribava al 13% .

A nivell d’Europa, la Comissió Europea ha posat en marxa una campanya per reduir les diferències salarials entre homes i dones. Les autoritats europees volen fer conscients dels avantatges que pot suposar acabar amb aquesta desigualtat: des de l’impuls de la competitivitat fins a la contribució del desenvolupament econòmic.

Tenint present que actualment moltes dones realitzen els mateixos estudis que els homes ( en alguns camps universitaris hi ha més dones que homes i elles assoleixen més èxit acadèmic) les dificultats a les quals han de fer front les dones per assolir càrrecs per als quals estan ben preparades,  fan més evident que es desaprofiten molts talents i molts recursos.

En un altre àmbit, la principal  conclusió de l’estudi financiat per l’Institut Català de les Dones anomenat Dones en crisi i realitzat per la Fundació SURT del Raval de Barcelona (redactat per Laura Sales amb col·laboració de Mar Camarasa), és que en temps de crisi les famílies es veuen obligades a reduir les despeses i serveis com ara neteja o cura dels nens que abans realitzaven persones contractades i actualment  tornen a recaure íntegrament en les dones, algunes de les quals han de fer una veritable doble jornada  laboral. L’estudi s’ha basat en els resultats de 2.504 enquestes a dones que freqüenten la fundació per a iniciar un projecte d’inserció laboral i en una submostra de 284, objecte d’un estudi més detallat.  En primer lloc cal constatar que ha augmentat significativament la quantitat de dones que s’acullen al projecte, però, tot seguit, es fa evident que moltes dones pateixen estrès i un deteriorament de la salut física  ( alteracions del son i la memòria, asfíxia, nervis…) per la pressió d’haver de fer front a les tasques de fora i dins la casa. Tota aquesta situació s’agreuja encara més en el cas de dones immigrants que se senten culpables i impotents en no poder cobrir les necessitats dels fills.
csw_banner2I per últim, està tenint lloc aquests dies la 54ena sessió de la comissió de l’ONU sobre l’Estatus Jurídic  i Social de la dona. La seu de Nova York ha estat invaïda per centenars de dones de tot el món. Les conclusions a les quals arriben és que  s’ha avançat,  s’ha millorat, però encara queda molta feina a fer.
A nivell d’Europa, els indicadors assenyalen que el 60% de les persones que acaben els estudis són dones. Els seus expedients acadèmics són superiors als dels homes. Tot i així els salaris segueixen sent més baixos i  les oportunitats per arribar a càrrecs alts, menors.  Només  una de cada 10 cadires en els consells d’administració les ocupen les dones.
Pel que fa a l’àmbit polític, Ruanda és l’únic dels 150 pisos analitzats que té paritat de gènere a nivell legislatiu. Espanya és ben lluny d’assolir-la.
Les dones mateixes insisteixen que per a la igualtat cal aconseguir que l’educació s’imposi. I jo afegeixo… i el canvi de mentalitat d’ells i d’elles.

Deixa un comentari