Sacajawea, de qui no en sabem ni la data ni el lloc on va néixer i morir, és la figura que té més estàtues als EEUU. Als edificis guvernamentals trobem parcs, casinos, hotels i reserves índies i hi ha una estàtua molt peculiar de bronze de dos metres d’alçada en un dels vestíbuls del Capitoli. Fins i tot, ella i el seu fill figuren a les monedes d’ un dòlar que ja no són en circulació.
Segrestada de nena i venuda com esclava sexual a un home que podria haver estat el seu pare, va recórrer Nordeamèrica amb el seu bebè i va formar part d’una de les més importants gestes de la història del país: l’expedició dels militars Meriwether Lewis i William Clark que van ser encarregats pel president Thomas Jefferson el 1803 arribar a l’oceà Pacífic i travessar la terra ignota a l’oest de Sant Lluís, Misuri.
Sacajawea va néixer cap a 1787 entre els shoshones, els que viuen en cabanes d’herba o el poble de les serps, dividit en dues branques: una a la part oriental d’Idaho, l’oest de Wyoming i el nordest d’Utah; l’altra vivia entre el sud d’Idaho, el sudest d’Utah i el nord de Nevada. Quan tenia 14 anys la va comprar un tramper franccanadenc, Toussaint Charbonneau, trenta anys més gran i que ja tenia una esposa índia. El 1804 Lewis i Clark van contratar el tramper com intèrpret i guia. En realitat qui va fer aquesta tasca va ser Sacajawea qui havia tingut un nen poc abans. La seva existència, però, va romandre semioblidada fins a la celebració del 1r centenari de l’expedició. Tot i així hi ha moltes llacunes a l’hora de reconstruir la seva història. Se sap que acabada la gesta ella i el tramprer van tornar al seu territori i, pel que fa a la seva mort, unes versions sostenen que ella va morir en algun lloc de Dakota quan encara no tenia 30 anys. D’altres fonts asseguren que va viure fins a una edat avançada i que va morir a la reserva de Wind River Shoshone, Wyoming, el 1884.
Tampoc se sap quant van pagar Lewis i Clark a Toussaint Charbonneau, però sí que va cobrar ell i no ella, qui va tenir una altra filla, Lisette, nou anys menor que el seu primer fill. Tot i que ella va ser la veritable protagonista de l’expedició pel seu coneixement d’aquests territoris i la llengua, “no va rebre cap recompensa pel seu treball ja que era propietat del seu marit”, segons Clark Wissler a Los indios de los Estados Unidos de América (Paidós), de 1940.