Edith Wharton ( EEUU, 1862 – París, 1937) és considerada una de les més brillants novel·listes de la seva generació. Té un estil irònic ple de termes i referències a la classe alta d’Estats Units com resultat de la seva infantesa en una rica família del món financer. Va esdevenir una de les més astutes crítiques d’aquest grup social.
Va debutar amb la novel·la La vall de la decisió i després de Santuari, el 1905 va veure la llum el seu primer gran èxit, La casa de l’alegria. Un cop instal·lada a França, fugint d’un matrimoni desgraciat, va arribar la seva novel·la curta Ethan Frome i la que serà la seva obra més coneguda, L’edat de la innocència, publicada el 1920 i guanyadora del premi Pulitzer el 1921. El 1993 va ser adaptada al cinema per Martin Scorsese. Algunes altres obres de Wharton són Reflexos de lluna, Un fill al front, La renúncia, Somni crepuscular, Els nens o Les bucaneres, que va ser acabada el 1938 per Marion Mainwaring segons unes notes trobades a la seva mort.
Edith Wharton, vida y fantasmas de una escritora sin cadenas
Article publicat a El País (5 d’abril 2018)