María López de Mendoza y Pacheco (Granada, c.1496-Oporto, 1531), més coneguda com María Pacheco, va ser una noble castellana, dona del general comuner Juan de Padilla. Després de la mort del seu marit va assumir des de Toledo el comandament de la sublevació del comuners fins a la seva capitulació davant el rei Carles I el febrer de 1522.
Filla d’aristòcrates, María era una dona culta, va estudiar llatí, grec, matemàtiques, lletres i història. Amb catorze anys d’edat, el 1510, s’acorda el seu casament amb Juan de Padilla, un cavaller toledà de rang inferior. Ha de renunciar als seus drets d’herència paterna a canvi d’un dot. El 1521 Padilla, juntament amb altres comandaments comuners fou decapitat i Maria va governar Toledo fins a l’arribada del bisbe de Toledo i es va veure obligada a compartir el poder amb ell.
María Pacheco va liderar l’última resistència de les Comunidades a Toledo. Va dirigir, des de casa seva primer i des de l’alcázar de la ciutat després, la resistència a les tropes realistes, posant defensors a les portes de la ciutat i portant artilleria des de Yepes, implantant contribucions i nomenant capitans de les tropes comuneres toledanes. Després e la rendició de Madrid el 7 de maig, només resistia Toledo. Va prolongar la resistència nou meses després de la batalla de Villalar. Finalment, exceptuada en el perdó general de l’1 d’octubre de 1522 i condemnada a mort en rebel·lia el 1524, María Pacheco va aconseguir fugir cap a Portugal disfressada de camperola a la nit i amb el seu fill de poca edat. A l’exili va subsistir amb dificultats i gràcies a la caritat. Tot i els esforços de la seva família, no va aaconseguir obtenir el perdó el rei i va morir el 1531. És enterrada a la catedral d’Oporto per la negativa de Carles I de traslladar les seves restes a Espanya per tal que descansés junt al seu marit.
Gràcies a la seva gesta heròica, va ser coneguda entre el poble amb els epítets de Leona de Castilla, Brava Hembra, Centella de Fuego i El último Comunero. La seva vida i la resistència de Toledo van inspirar a Francisco Villaespesa un drama en tres actes sobre el qual Juan de Orduña va fer, el 1951, la pel·lícula La Leona de Castilla interpretada per Amparo Rivelles. El 1857 Vicente Barrantes va escriure la novel·la històrica La viuda de Padilla i més recentement l’escriptora Toti Martínez de Lezea n’ha publicat una altra, La Comunera.
