Lauryn Hill, una rapera activista i crítica amb l’statu quo

 

 

 

 

 

La rapera, actriu i productora discogràfica estatunidenca Lauryn Hill (1975), tot i ser guardonada fins a 8 cops  amb el  premi Grammy, ha esdevingut  crítica amb la indústria de la música i el que les joves negres representen en ella. Procura no fer moltes aparicions públiques, ha deixat de fer entrevistes, d’escoltar música i de veure la televisió, i s’ha dedicat a explorar noves manifestacions artístiques, fent-se dramaturga i component textos poètics, dissenys de roba o guions. És també una activista compromesa que ja des dels 90 s’ha implicat amb diverses causes com ara el sufragi de camps de refugiats. El 1999, la revista Ebony la va col·locar entre els 100 afroamericans més influents. El 2003 va ser convidada a fer una actuació de Nadal al Vaticà en la qual va aprofitar per fer declaracions contra els abusos de nens per part del clergat catòlic i va declarar que no creia en cap Papa com a representant de Déu a la terra; això va tenir una gran repercussió. Des de 2000 va començar a assistir a diari a sessions d’estudi de la Bíblia amb un home que es feia dir Brother Anthony; era una secta que li demanava renunciar als seus diners i allunyar-se dels seus managers i fins i tot dels seus fans.

Quan tenia 23 anys i estava destinada a ser una de les reines de la indústria musical americana (acabava  de vendre 19 milions d’exemplars i guanyar cinc premis Grammy i 20 milions  d’euros) es va quedar embarassada i la companyia  de discos li va recomanar  que avortés perquè l’embaràs i el fill no frenés la seva carrera i ella va donar l’esquena a aquesta indústria de l’entreteniment acostumada a dominar i tractar com a súbdits els artistes. Aleshores va decidir viure com una hippy quan el seu destí era un tron.

Segons un col·laborador, la seva autenticitat, integritat i valentia van acabar amb la seva carrera. Menyspreava allò que Lauryn Hill havia esdevingut, una superestrella manufacturada. Per això un dia va dir “que us fotin”.

El 1998, el disc The Miseducation Of Lauryn Hill (una referència a l’assaig  The Mis-Education of the Negro, de Carter G. Woodson, sobre com els  afroamericans  eren adoctrinats a principis del segle XX per dependre dels blancs) va convertir  Hill en la veu de la seva generació amb 23 anys. Havia trencat amb el seu grup, els Fugees i aquest  àlbum va néixer de l’orgull de poder triomfar en solitari, però també del dolor pel desamor i les reflexions sobre l’èxit, el fracàs, la fe, la maternitat, la comunitat  negra i el feminisme.

Després d’això la seva ha estat una vida de clarors i foscors: 6 fills, cap altre àlbum d’èxit, retards inacceptables a concerts i festivals, judici per impagaments a hisenda… i ella continua denunciant el prejudici racial i el sexisme. És una antisistema que enarbora un discurs defensiu, autoafirmant i quasi  conspiranoic.

Deixa un comentari