Virginia Hall (1906 – 1982) va ser una espia nord-americana durant la Segona Guerra Mundial que treballà per a la Direcció d’Operacions Especials britànica i més tard per l’Office of Strategic Services i la Divisió d’Activitats Especials de l’Agència Central d’Intel·ligència dels Estats Units. Va ser coneguda per diversos àlies, com “Marie Monin”, “Germaine”, “Diane”, “Marie de Lió”, “Camille” i “Nicolas”.
Podem conèixer la seva figura gràcies a la pel·lícula A Call to Spy que també presenta dues altres dones per a no oblidar: Vera Atkins, agent responsable de reclutació d’espies dones, jueva nacionalitzada britànica i Noor Inayat Khan, radiotelegrafista descendent de la reialesa índia reclutada per la Women’s Auxiliary Air Force que va enviar missatges per ràdio des de França, va caure presa dels nazis i va morir executada a Dachau als 30 anys.
Després d’estudiar al Radcliffe College, facultat per a dones de la Universitat de Harvard; al Barnard College, facultat femenina de la Universitat de Columbia, i a la Universitat Americana de Washington, on va aprendre francès, italià i alemany, Virginia va viatjar per Europa i va estudiar a l’Escola de Ciències Polítiques de París, a la Konsularakademie de Viena i també a Alemanya. En acabar els estudis de postgrau, va trobar una feina com a secretària a l’Ambaixada dels Estats Units d’Amèrica a Varsòvia i des d’allí va ser traslladada a Esmirna, Turquia on va patir un accident de caça a causa del qual van haver-li d’ampuntar la cama esquerra per sota el genoll. Aquesta minusvàlua va fer que fos rebutjada per a treballar pels serveis d’intel·ligència americans, però el SOE britànic sí que la va reclutar.
Va ser enviada a França l’agost de 1941, essent la primera agent femenina i va crear la xarxa Heckler a Lió i durant els següents 15 mesos, esdevenint una experta en operacions de suport. No obstant, va haver de fugir de França el novembre de 1942 creuant a peu els Pirineus per evitar ser capturada. Va tornar a ser destinada a França com a operadora de ràdio de l’OSS el març de 1944 i va treballar en territori encara ocupat per l’exèrcit alemany i sense l’ajuda d’altres agents de la OSS, va aconseguir subministrar armes, entrenament i direcció a grups de resistència francesos. Els alemanys li van posar per àlies “Artemisa” i, segons els informes, la Gestapo la considerava “l’espia aliada més perillosa”.
Després de la guerra i durant la resta de la seva vida, Virginia va treballar per a la CIA i actualment unes instal·lacions d’aquesta oficina porten el seu nom. Després de la Segona Guerra Mundial, França li va atorgar la Croix de Guerre avec Palme, Gran Bretanya la va convertir en membre de l’Ordre de l’Imperi Britànic, i el govern d’Estats Units li va lliurar la Creu del Servei Distingit.
No oblidem les dones valentes que han treballat tant com els homes, al seu costat i, de vegades al davant.