Angeleta Ferrer. La força de la renovació pedagògica, escrit pel pedagog Salvador Doménech i Doménech és un homenatge i reivindicació d’aquesta mestra filla de la també pedagoga Rosa Sensat, principal introductora dels nous corrents educatius a la Catalunya de fa un segle. El llibre no només es valora la seva figura sinó que també, per extensió, la comunitat educativa de l’Institut Escola del Parc de la Generalitat.
Àngels Ferrer i Sensat (Barcelona, 1904 – 1992) va estudiar a l’Escola Municipal Bosc de Montjuïc, que dirigia la seva mare, per a ella un referent. S’orientà posteriorment cap a les ciències naturals esdevenint catedràtica en aquesta matèria. Abans de la guerra, entre d’altres activitats, participà en la creació de l’Institut Escola del Parc, on fomentà l’ensenyament experimental de les ciències naturals amb una visió renovada del currículum pedagògic. Després de la Guerra Civil va perdre la condició de catedràtica i va ser traslladada a l’Institut Isabel la Catòlica de Madrid. El 1941 va haver de tornar a opositar.
Retornada a Catalunya, treballà divuit anys a l’Institut de Reus. Sota el règim franquista la seva activitat experimental es va veure obstaculitzada constantment per limitacions institucionals, tot i així, dedicà la resta de la carrera a fomentar el creixement de l’ensenyament de les ciències a diferents centres de batxillerat com l’Institut de Mataró o l’Institut Infanta Isabel d’Aragó, al barri de la Verneda de Barcelona, del qual fou directora els últims vint anys de carrera professional.