Moltes dones d’EEUU voten vestides de blanc en homenatge a les sufragistes

Moltes votants s’ han sumat a la campanya de Twiter #WearWhiteToVote (nosotres vestim de blanc per a votar), en homenatge al moviment sufragista d’ EEUU, que després de  dècades de lluita va aconseguir que les dones poguessin votar per primer cop la tardor de 1920. El blanc identificava el moviment i  les militants vestien d’aquest  color.

Podem llegir alguns de les piulades  de dones que han anat als seus col·legis electorals vestides de blanc:  Com la de Luise Marley: “En honor a les nostres avantpassades que van lluitar, patir i fins i tot morir per aconseguir el vot per a les dones”.  O lade Maggie:  “Vaig a votar vestida de blanc i per la primera dona que serà president d’Estats Units” .

Però no totes les dones han estat d’acord amb la campanya. Les dones negres no van poder votar fins molt més tard. “Les dones negres no necessitem participar perquè les sufragistes mai no van preocupar-se pels nostres drets”,  ha escrit Jouelzy.  I podem llegir la piulada  de Kirsten West Savali, de marcat to reivindicatiu:   “Les dones negres d’EEUU no van poder votar fins 1965, no 1920. Totes les dones no som blanques”.

Ahir les dones franceses van ser cridades a la vaga contra les diferències salarials

Estadístiques oficiales indiquen que les dones reben un 15 per cent menys de remuneració que els seus companys per les mateixes feines. A partir de la tarda d’ahir dilluns, els 38,2 dies laborables restants de 2016 representen les diferències de salari entre dones i  homes”, per això en un text publicat a  Internet, l’ organització Les Glorieuses van cridar les dones a mobilitzar-se per a reivindicar la igualtat salarial a les 16 hores 34 minuts i 75 segons d’ahir dilluns 16 de novembre ja que a partir d’aquest moment precís i fins a finals d’any treballaran gratis.

La mateixa ministra de Drets de la Dona, Laurence Rossignol, va  afirmar que si bé és difícil per a ella com a membre del Govern donar suport a aquesta convocatòria “la iniciativa compta amb tota la seva   simpatia perquè s’inscriu dins el seu objectiu clar de donar visibilitat a les dones.

Una iniciativa similar va ser realitzada per Islàndia el passat 25 d’octubre a les 14:38 hores, el dia en què cada any dones i grups feministes lluiten contra les desigualtats.  Tot i que en aquest és el país  més equitatiu del món  segons el Foro Económico Mundial, les islandeses van decidir convocar una marxa n en protesta pel  14% de diferència salarial que segueix existint  entre ambdós sexes.

Pel que fa a Espanya, les dones treballen una mitjana de 54 dies a l’ any “gratis”, i  la diferència salarial és del 14,9%, segons dades d’Eurostat. Per conscienciar del problema, UGT iniciarà una campanya a nivell de xarxes socials amb  el lema #YoTrabajoGratis, des de avui  8 de novembre fins al 31 de desembre, període en què les espanyoles treballen “voluntàriament”.

Avui 7-N manifestació contra les agressions sexuals

Un any més, diferents moviments feministes i  milers de persones s’han concentrat a Madrid per a exigir la  fi de la violència masclista. Després de l’èxit de la convocatòria de l’any passat, enguany el moviment 7-N s’aplegava sota el crit de “No a les agressions sexuals”.

L’ambient front el Museu del Prado ha estat festiu. El que es  proposen aquests col·lectius és visibilitzar altres formes de violència quotidianes que no compten amb  la protecció institucional ni legal. Per exemple determinats assetjaments  i agressions sexuals   a l’àmbit estudiantil en què  les estudiants universitàries viuen masclisme a les aules i porten temps reivindicant protocols específics, segons una estudiant que pertany al Bloque Feminista Estudiantil.

Creixen les diferències salarials entre homes i dones

Segons un informe fet públic per Oxfam Intermón, la crisi ha provocat  que a Espanya el salari mig caigui un 6,1 % entre 2008 i 2014 i  els sous més baixos s’enfonsin un 28%. Aquestes caigudes han afectat més els i les joves i en particular les dones cobren actualment el que els homes guanyaven fa una dècada i haurien de treballar 50 dies més l’any per a igualar les seves nòmines.  La situació situa Espanya en el sisè país europeu de més gran escletxa salarial de gènere ( només per sota d’ Eslovàquia, Alemanya, República Txeca, Àustria i Estònia).

L’ONG proposa 6 mesures per acabar amb les diferències, entre elles la penalització dels centres de treball que incompleixin el dret a la igualtat i estableixin salaris diferents per a homes i  dones amb  la mateixa categoria laboral i mesures per a facilitar la conciliació personal familiar i professional.