Al món àrab, la sharia – llei islàmica que regeix el dret de família – permet l’home casar-se fins amb quatre dones. A Hebró, la ciutat més gran de Cisjordània, els matrimonis polígams són el 10%. Que moltes dones palestines acceptin casar-se amb un home que ja té altres dones o que el seu marit en prengui d’altres només s’explica per les escasses alternatives que una societat ofereix a les dones solteres i divorciades (el divorci és un estigma). Molt poques són del parer que la poligàmia és bona perquè respecta els preceptes islàmics. Per exemple, Um Mohamed Abu Zeinab, venedora de llenceria i maquillatge de 39 anys, va haver de consentir que, després de 13 anys de matrimoni, el seu espòs, advocat, es tornés a casar. El fet implicava que ella i els seus quatre fills havien de deixar la part de dalt del pis per a la nova esposa i traslladar-se al soterrani. Com que no podia divorciar-se per por a la pèrdua de la custòdia dels fills ha hagut de resignar-se. En canvi Saida Bader, directora d’un orfenat a Hebró, veu tot d’avantatges en el fet que el marit sigui polígam. És la segona dona del doctor Maher Bader, parlamentari del moviment islamista Hamàs que té sis fills de la seva primera dona. Amb Saida, que també és la seva cosina, en té de moment altres dos. Ella considera que el seu marit és feliç amb la seva primera esposa i es va casar amb ella per canviar d’ambient, de casa, d’amics. Ell alterna equitativament les nits: una amb una dona i una amb l’altra i per Saida aquest sistema és òptim ja que si una d’elles està malalta l’altra pot satisfer les seves necessitats sexuals!!!.
El jutge de sharia considera que la poligàmia permet resoldre un problema de la seva societat, és preventiva i evita el pecat ja que a Hebrón tenen 37.000 solteres de més de 27 anys. Per a Maysun Qawasmi, periodista de 43 anys i 5 fills, que ha format una llista electoral exclusivament de dones, és una pràctica impossible en les condicions econòmiques actuals en què viuen la majoria dels palestins, que estan sota ocupació militar.
Miles de palestinas se resignan a vivir con polígamos (El País, 7 d’octubre)