Una altra dona morta a Catalunya

Mentre escrivia l’anterior article he escoltat a la Ràdio la notícia de la nova mort esdevinguda fa poques hores a Catalunya. Es tracta d’una noia de 33 anys veïna de Santa Coloma de Queralt (Tarragona) i mare de dos fills. Va ser trobada morta per arma blanca. La seva parella, un home d’uns 40 anys de Sabadell,  ha estat detingut pels mossos. No hi havia hagut denúncies prèvies. Aquesta tarda el veïnat es manifestarà públicament. El Periodico.

La Generalitat, a través de la directora de l ‘ Institut  Català de les  Dones Montse Gatell ha lamentat aquesta mort;  en el comunicat de premsa ha insistit  en la necessitat que   les víctimes  avisin els serveis municipals d’informació i atenció  a la dona  quan  pateixin agressions.

A LES 4 DE LA TARDA L’AGRESSOR S’HA SUÏCIDAT EN TIRAR-SE AL BUIT DES DEL PIS DELS SEUS PARES A SABADELL QUAN ACOMPANYAVA,  EMMANILLAT,  ELS MOSSOS QUE HAVIEN ANAT A ESCORCOLLAR-LO.

Ana María Moix: “Una verguenza nacional”, interessant article

L’escrit d’Ana María Moix, publicat a la revista S Moda. El País Una vergüenza nacional és un alegat en primer lloc contra la violència de gènere que cada any es cobra tantes víctimes i que sembla ja haver-se cronificat, però també contra l’actitud de les persones indiferents a aquestes morts que, com diu l’autora té menys  adeptes ( en el sentit de manifestacions de rebuig ) que, fins i tot, les protestes antitaurines. “Clama al cielo la casi indiferencia con la que los ciudadanos toleramos semejante verguenza”.

I un cop més, l’escriptora ens fa conscients que per  acabar amb aquesta xacra, a més de les mesures administratives que s’adopten i s’han de seguir adoptant, l’escola i la família són fonamentals. ” La salvación debe proceder de la escuela. De la escuela y – ¡ay! de les famílies”.  “Y es ya en la escuela, desde las guarderías hasta la universidad pasando por la enseñanza media, donde los varones deben aprender ese valor del que no hay modo de que se impregnen llamado igualdad.”

Ana María Moix pensa que la resposta social, cívica, davant el maltractament i crim de gènere és molt escassa i només protagonitzada majoritàriament per grups de dones i moviments feministes;  troba a faltar plataformes ciutadanes capaces de mobilitzar milers de ciutadans en manifestacions ( a l’estil de les que van dir NO a la guerra o les que demanaven la fi d’ETA en respota al algun deñls seus assassinats ) Exhorta que s’organitzin assíduament accions de protesta. Accions que protagonitzin dones, però també homes i sobretot els fills i filles als quals no s’ha d’ocultar fets que ells o elles mateixos podrien protagonitzar en un futur.

 

Llibre de Rosa Regàs: “La desgracia de ser mujer”

Avui he escoltat al programa Els matins de Catalunya Ràdio l’escriptora Rosa Regàs que presentava el seu nou llibre, un assaig:  La desgracia de ser mujer, editat per Ara llibres. Es tracta d’una reflexió sobre la desigualtat de gèneres . En una entrevista feta a finals d’any al diari Público (26/12/2011)  l’escriptora fa declaracions com aquestes:

“Los derechos de las mujeres los controlan los hombres que hacen las leyes”

Ella, com jo mateixa, creu que las joves d’ara han rebut una “herencia masclista”. L’autora s’expressa així:

Las niñas han sido educadas por madres que, aunque no lo saben, son machistas. Todavía muchas mujeres creen que su realización está en ser “el ángel del hogar” y no se dan cuenta de que esa idea de amor romántico las lleva a ponerse al servicio de los hombres. Y eso es perjudicial para todos: la sociedad no puede permitirse el lujo de tener ciudadanas esclavas.

I a la pregunta del que creu que faria falta per canviar la situació diu:

Educación. Desde la escuela, la familia y los medios. Hay que llamar la atención del nuevo Gobierno del PP para que se den cuenta de que la igualdad también repercutirá a favor de ellos. Y necesitamos muchos más hombres que ayuden a luchar contra una lacra que, desde 2003, ha costado la vida de más de 600 mujeres.

El titular de la notícia sobre el llibre a Europapress és “Todas las mujeres han sufrido alguna vejación, sobre todo si tienen un cargo público”

ÉS UN LLIBRE REIVINDICATIU I DE DENÚNCIA.

 

De nou la violència de gènere

Una dona de 45 anys ha mort  a mans del marit en  un petit poble de Jaen, Alcaudete. La dona va  ser apunyalada al carrer pel seu ex marit del qual estava en tràmits de separació i sobre el qual no hi havia denúncies ni ordre d’allunyament. L’home, agricultor, es va lliurar a la policia.  El País

Segons dades del Ministeri de Sanitat, Igualtat  i Benestar social, aquesta seria la cinquena víctima en el que va d’any. però, si tenim en compte les 4 de catalunya ( a Girona, Berguedà, tarragona i Mollet)  a més de la dona de 81 anys de Badajoz, la d’ahir seria la sisena.

 

Algú coneix la noia de la foto? Baló d’or femení 2011

És Homare Sawa,   jugadora japonesa de futbol que va rebre el Baló d’Or a la mateixa cerimònia en què va ser guardonat Leo Messi   ( cosa que ningú del món ignora ) Homare,  nascuda a Fuchu ( Tòquio )  el 6 de setembre de 1978   juga de centrecampista. Ha desenvolupat la seva carrera esportiva al Japó i als Estats Units. Actualment juga al INAC Leonessa de la lliga japonesa i és capitana de la selecció japonesa que va guanyar la Copa del Món Femenina de Futbol el 17 de juliol de 2011 on ella va rebre també la pilota d’or com a màxima golejadora. EUROPA PRESS

ELLES TAMBÉ PRACTIQUEN ESPORT,  PERÒ NO TENEN MAI EL RESSÒ QUE TENEN ELLS.

Pepa Espasa, pintora alicantina sensible al maltractament de les dones

He llegit al Diario de Ibiza la notícia sobre la presentació d’una mostra de la pintora alicantina Pepa Espasa sobre el tema monogràfic “Maltractament  de gènere”. L’artista va començar a treballar en aquest projecte el 2006. L’espai cultural Es Polvorí de Dalt Vila presenta des d’avui fains al proper 15 de febrer  l’exposició anomenada  ‘Camí de denúncia’. Sobre el projecte, Espasa afirma que va partir del «sentiment  d’ empatia de dona  a dona, de la comprensió  íntima dels   silencis, del dolor, de la necessitat d’ expressar-lo».

La pintora, nascuda a Denia el 1953, el 2003 va començar  a rebre formacióa l’Escola de  Plástica Experimental A. Vives de Gata, centre des del qual ha tingut  possibilitat  de participar en gran nombre de mostres i manifestacions artístiques tant a Espanya com a d’altres països (Suïssa, Alemanya, Marroc, Portugal i Mèxic).

Quarta víctima a Catalunya en el que va d’any

Efectivament, la mort d’una dona de 57 anys a mans del seu company sentimental de 21 (que ja ha estat detingut,  acusat del crim)  és el quart cas de violència de gènere que ha tingut lloc a Catalunya (El periodico ) Els anteriors crims van ser  a Girona, l’Ametlla de Merola (Berguedà)  i Tarragona. Aquests casos, juntament amb el d’una dona de 80 anys morta a cops pel seu marit a Zafra(Badajoz)  fan un total de 5 dones mortes a mans de les parelles o exparelles al conjunt de l’estat en els primers 15 dies de l’any.

ESTADÍSTIQUES DE LA PÀGINA DE RED FEMINISTA

 

La sensibilitat d’homes i dones és diferent

Un nou estudi troba una distància de personalitat entre els sexes més gran del que es creia. La sensibilitat és el que més diferencia dones i homes. Els   psicòlogs reforcen la teoria de les dues naturales humanes.

L’estudi posa de manifest que les dones són més cordials, ansioses i aprensives,  i els homes puntuen més en atenció  a les normes i estabilitat emocional.
Aquest estudi   ha confirmat diferències significatives en habilitats espacials, com la rotació  mental de figures en tres dimensions (que els homes fan millor que les dones, com  a mitjana), i que se suposi exigeixen l’ús d’ una gran capacitat cerebral. I  les dones han donat, com havia passat en d’altres estudis,  millors resultats en les proves de fluidesa verbal. Així que la conclusió final és que, depenent de quina sigui la tasca complexa a realitzar, els homes tenen més neurones a la seva disposició,  però les dones les utilitzen de forma més eficient.
Notícia sobre l’estudi a El País (10 de gener)

Les dificultats de les estudiants universitàries a l’època franquista

Un projecte audiovisual recull el testimoni  de 25 dones que narren les dificultats d’estudiar a la universitat durant  l’època franquista. El testimoni d’aquestes dones formarà part del que serà el primer fons audiovisual biogràfic  amb   entrevistes que reflecteixen les dificultats que van haver de passar per entrar a les faculats als primers anys del franquisme. Segons Victoria Martins, una de les investigadores de la Universioatt de Lugo que col·labora en el projecte, la dictadura va tallar  la trajectòria que duien les dones des que el 1910 se’ls permetés tenir estudis superiors. Per a aquestes dones, en aquella època l’única carrera que podien fer era el matrimoni. En aquells temps, les poques dones que aconseguien anar a la universitat havie de fer tres cursos de labors de costura per completar els seus estudis!!!. A l’ Escola Normal de Magisteri els temaris incloïen l’ideari franquista  fins al punt que “més que ensenyament allò era adoctrinament; a les oposicions era obligatori aprendre els 27 punts de la Falange.

Actualment el panorama és del tot diferent: les dones són majoria a les facultats, però persisteix el desaventatge en favor dels homes ens els llocs de responsdabilitat a la majoria de les facultats. “Existe aún el machismo en la universidad. Si son ellas quienes tienen los mejores expedientes no tiene sentido que no tengan representación en los escalafones más altos”, denuncia Victoria Martins. (El País, 9 de gener)

L’escolarització a casa guanya terreny entre els consevadors als EEUU

Al país hi ha un lobby que defensa els drets dels pares que decideixen escolaritzar els seus fills a casa, Associació per a la Defensa Legal de l’ Educació a la LLar. Els líders consevadors com Rick Santorum, pare de 7 fills, eduquen els fills a casa per inculcar-los valors religiosos. Segons l’últim informe del Departament d’Educació, el 2007 hi havia 1,5 milions de nens i adolescents educats a casa i la xifra ha augmentat en mig milió cada quatre anys, per tant, actualment hi pot haver dos milions; és difícil saber-ho amb exactitud perquè hi ha estats que obliguen a portar un  registre dels alumnes que estudien a casa com Florida, però d’altres, com Texas no. En la majoria dels casos, les famílies que opten per l’escolarització a la llar ho fan per motius religiosos (36% ) En alguns estats els nens i nenes educats a casa han de passar un examen anual, d’altres com Massachusetts imposen con  a condició prèvia que un comitè educatiu aprovi la solicitud d’estudiar els nens a casa;  però a la majoria d’estats no hi ha cap mena de control i això vol dir que a Estats com ara Virgínia els pares poden dissenyar els temaris d’acord amb  les seves conviccions. Així idees com el creacionisme o la no igualtat de gènere prenen un paper preponderant a l’educació. Els candidats que defensen la integració de la religió a la vida pública eduquen els fills  acasa seva com Rick Santorum o Michele Bachmann que ja s’ha retirat de la campanya. A Iowa, primer estat on hi ha hagut unes primàries, les famílies de l’Associació de la Defensa de l’Educació a la llar van ajudar el candidat Santorum. Moltes d’aquestes famílies s’oposen a la inversió de l’Estat en educació i exigeixen fins i tot l’abolició del Ministeri d’Educació. Aquests pares saben que els districtes educatius reben fons del govern depenent de quants alumnes van  a les escoles. En molts casos,  diuen als directors que si ensenyen coses  oposades a les seves creences trauran els seus fills per reduir els fons. Molts grups integristes a Nordamèrica han aprofitat la laxitud legislativa per adoctrinar els nens i nenes des de petits.

A Espanya aquest sistema d’escolarització no és legal, però tampoc no està regulat. Una sentència del Tribunal Constitucional de 2010 va denegar als pares la facultat de triar per als seus fills una educació aliena al sistema oficial, perquè considerava que el dret és del menor. (El País 8 de gener de 2012)