Nascuda el 1911 a Long Island ( Nova York) amb 15 anys va obtenir la llicència de vol i als 16 fou la persona més jove que tingué un rècord d’altitud a bord d’un fràgil biplà Waco 9. Sempre serà recordada per ser l’única persona del món que ha volat per sota de l’East River de Nova York en una maniobra prohibida. És per això que és considerada l’aviadora més temerària dels anys vint. A la majoria de les pioneres no els va ser permès de volar avions grans i ràpids, tanmateix ella fou una de les excepcions. Això no obstant, com moltes altres, va haver de renunciar a l’aviació per formar una família. Només a la mort del seu marit va tornar a volar. Amb 88 anys, en un simulador de la NASA va ser la dona més gran a aconseguir un aterratge exitós en un transbordador espacial. El passat març morí a Califòrnia als 98 anys.
Heroïnes literàries. Scarlett O’Hara i Anna Karènina
Fent aquest treball sobre heroïnes literàries he conegut dos personatges de la literatura universal que s’assemblen en alguns aspectes: la seva personalitat decidida i el caràcter apassionat.
Vivian Leigh a la pel·lícula Allò que el vent s’endugué (estrenada el 1939) 
Scarlett O’Hara, protagonista de la novel·la “Allò que el vent s’endugué” de Margaret Mitchell (guanyadora del premi Pulitzer 1937), m’ha deixat la impressió d’una noia capritxosa que no valora el que té i només veu el que pot aconseguir. Crec que és un personatge que sap ajudar les persones que estima i que sap sobreviure, aparentar quelcom que no és. Un exemple pot ser l’escena on es fa un vestit de les cortines per impressionar el que serà el seu segon marit. Scarlett representa una dona apassionada que es veu en situacions difícils, però que sempre aconsegueix sortir-ne.
Greta Garbo a la pel·lícula Anna Karènina (1935)
Per altra banda, he conegut Anna Karènina, la protagonista de la CARLEnovel·la de l’escriptor rus Leo Tolstoi del mateix títol (publicada el 1877), que presenta una dona que estima la seva casa i els seus fills, però al mateix temps té present la seva vida amorosa que viu apassionadament. A mi el personatge d’Anna m’ha deixat la impressió d’una dona que té com a raó per viure les persones que estima i que no les vol perdre. Es veu afectada psicològicament per les conseqüències que provoca en el seu entorn la seva decisió de fugir amb l’amant, ja que ella és una dona de l’alta societat que no es pot permetre algunes coses.
Nina Khalatyan
Isabel Allende
L’escriptora Isabel Allende parla de feminisme i de dones que pateixen arreu del món per ser dones. Ho fa amb passió i ens exhorta per tal que tots junts canviem el món.
El Roto, acudit al diari El País
Una explicació del salari desigual? 
8 de març
Montserrat Benito Segura ha penjat aquesta fotografia en homenatge de la dona, mare i treballadora a LaComunidad.el Pais.com
A El PAIS.com hi ha també una fotogaleria, la narració d’una dona que va patir discriminació laboral després de la maternitat, Castigada por ser madre, un article d’opinió d’Angeles Caso, Toda la vida trabajando i l’acudit de FORGES
Bata por fora/(muller por dentro)
A partir del treball realitzat per l’artista austríaca Petra Buchegger en torn la bata, una peça de vestir tan popular i tradicional, la realitzadora viguesa Claudia Brenlla ha fet una mena d’homenatge-oda-himne en 18 minuts a la mítica bata de treball femenina i, per extensió, a la dona que la vesteix. Hem d’entendre la bata com una metàfora del treball femení, mai reconegut ni remunerat.
El documental forma part de la selecciódel Catàleg Curtas 09 del Consorcio del Audiovisual de Galicia, i va ser premiat en tres festivals gallecs. Segueix presentant-se en d’altres festivals nacionals i internacionals.
Artículo de Elena Oroz en la revista Blogs&Docs. “Les bates a quadres pròpies de les camperoles gallegues cobreixen els cossos de totes les dones que apareixen en aquest curtmetratge. S’utilitza la bata com a símbol i punt de partida. A partir del treball realitzat per l’artista austríaca Petra Buchegger, la realitzadora proposa una digressió visual i discursiva, un reconeixement i una apropiació d’allò femení com a forma de reivindicació i lligam amb un passat i una singularitat negades des d’allò simbòlic masculí”.
Bloc sobre Claudia Brenlla Claudia Brenlla (1964), llicenciada en dret, s’introdueix en l’audiovisual col·laborant en projectes de ficció i, posteriorment, realitzant i produïnt els seus propis projectes documentals. Actualment dirigeix la seva pròpia productora, Laturmadocus, amb seu a Vigo, i ha realitzat obres com El club de los sin techo, al Brasil, i Leve, una rumba africana, a Santo Tomé y Príncipe.
Tot basant-se en aquest documental, l’institut Alenxandre Bóveda de Vigo vol celebrar el dia de la dona treballadora fent un homenatge a aquest símbol de la dona que han dut mares i àvies, camperoles i mariscadores. Faran exposició de bates i tant els i les alumnes com els i les professors/ores en duran una el dia 8 de març.
Per la igualtat laboral i salarial
La crisi econòmica que patim amplia l’escletxa salarial entre homes i dones. Article a La Vanguardia (5 de març)
Amb motiu de la celebració demà 8 de març del dia de la Dona treballadora s’han dut a terme estudis que analitzen l’eficàcia de les polítiques d’igualtat. Els seus resultats, encara que coneguts, no deixen de ser alarmants. Segons elrealitzat per Icsa-Esade, es posa de manifest la gran diferència salarial entre homes i dones en moltes empreses privades a Espanya. Fins i tot les directives cobren un 17% menys que els directius ( diferència que ha crecut en cinc punts respecte el 2007 ) per exemple, una directiva de recursos humans cobra 14.000€ menys que un home. No cal dir que moltes menys dones que homes arriben a llocs de responsabilitat; entre els directors generals només hi ha una dona per cada 9 homes. Un any abans la presència femenina arribava al 13% .
A nivell d’Europa, la Comissió Europea ha posat en marxa una campanya per reduir les diferències salarials entre homes i dones. Les autoritats europees volen fer conscients dels avantatges que pot suposar acabar amb aquesta desigualtat: des de l’impuls de la competitivitat fins a la contribució del desenvolupament econòmic.
Tenint present que actualment moltes dones realitzen els mateixos estudis que els homes ( en alguns camps universitaris hi ha més dones que homes i elles assoleixen més èxit acadèmic) les dificultats a les quals han de fer front les dones per assolir càrrecs per als quals estan ben preparades, fan més evident que es desaprofiten molts talents i molts recursos.
En un altre àmbit, la principal conclusió de l’estudi financiat per l’Institut Català de les Dones anomenat Dones en crisi i realitzat per la Fundació SURT del Raval de Barcelona (redactat per Laura Sales amb col·laboració de Mar Camarasa), és que en temps de crisi les famílies es veuen obligades a reduir les despeses i serveis com ara neteja o cura dels nens que abans realitzaven persones contractades i actualment tornen a recaure íntegrament en les dones, algunes de les quals han de fer una veritable doble jornada laboral. L’estudi s’ha basat en els resultats de 2.504 enquestes a dones que freqüenten la fundació per a iniciar un projecte d’inserció laboral i en una submostra de 284, objecte d’un estudi més detallat. En primer lloc cal constatar que ha augmentat significativament la quantitat de dones que s’acullen al projecte, però, tot seguit, es fa evident que moltes dones pateixen estrès i un deteriorament de la salut física ( alteracions del son i la memòria, asfíxia, nervis…) per la pressió d’haver de fer front a les tasques de fora i dins la casa. Tota aquesta situació s’agreuja encara més en el cas de dones immigrants que se senten culpables i impotents en no poder cobrir les necessitats dels fills.
I per últim, està tenint lloc aquests dies la 54ena sessió de la comissió de l’ONU sobre l’Estatus Jurídic i Social de la dona. La seu de Nova York ha estat invaïda per centenars de dones de tot el món. Les conclusions a les quals arriben és que s’ha avançat, s’ha millorat, però encara queda molta feina a fer.A nivell d’Europa, els indicadors assenyalen que el 60% de les persones que acaben els estudis són dones. Els seus expedients acadèmics són superiors als dels homes. Tot i així els salaris segueixen sent més baixos i les oportunitats per arribar a càrrecs alts, menors. Només una de cada 10 cadires en els consells d’administració les ocupen les dones.
Pel que fa a l’àmbit polític, Ruanda és l’únic dels 150 pisos analitzats que té paritat de gènere a nivell legislatiu. Espanya és ben lluny d’assolir-la.
Les dones mateixes insisteixen que per a la igualtat cal aconseguir que l’educació s’imposi. I jo afegeixo… i el canvi de mentalitat d’ells i d’elles.
La crisi econòmica canviarà els rols d’homes i dones a les llars?
Llegeixo últimament als diaris articles que es fan ressò dels canvis que experimenta la vida familiar a causa de la crisi. Segons un estudi d’Adecco basat en l’Enquesta de Població Activa (EPA), l’any 2009 més de 100.000 mestresses de casa van decidir-se a buscar una activitat laboral remunerada mentre que 42.000 homes van optar per abandonar el mercat laboral i dedicar-se exclusivament a les tasques domèstiques. L’informe, fet públic l’1 de març, posa de manifest l’augment d’un 14% dels homes que treballen nomes a la llar ( de 297.000 el 2008 a 339.000) En el cas de les dones ha disminuït el percentatge de les que treballen fora de casa ( de 4.295.000 el 2008 a 4.093.000 ). Tot i això, la taxa d’activitat femenina segueix augmentant fins a situar-se en el 51.7%. Concretament, es constata l’augment de demanda de treball de dones més grans de 40 anys que, en general, necessiten ingressos a causa de l’atur dels marits; la majoria, però, no té gaire formació i, sobretot els manca experiència. Paral·lelament, les dificulats per trobar feina han decidit moltes joves a seguir estudiant. S’ha incrementat en 80.000 dones respecte l’any 2008 ( 71.000 de les quals tenen entre 16 i 24 anys, la qual cosa suposa un 7,2% i encara ha augmentat més el percentatge entre les que tenen de 25 a 39 anys que arriba al 10,9% )
Caldrà veure si tots aquets canvis afectaran el repartiment efectiu de les tasques domèstiques i acabaran modificant la mentalitat de les persones. És indubtable que, ara per ara, la majoria de les tasques de la llar i la cura des grans i els nens segueix en mans de les dones encara que tinguin jornada laboral completa.
Informe Adecco ( 1 de març) 20 minutos (3 de març) La Vanguardia ( 2 de març)
Polèmica per una candidata amb vel a França
França farà eleccions regionals el 14 i 21 de març i la campanya ja ha començat amb polèmica. Un partit de l’extrema esquerra ha presentat una candidata amb vel islàmic (prohibit a les escoles secundàries des de 2004) a les llistes del sud del país (departament de Vaucluse) Ella és Ilham Moussaïd, de 22 anys i estudiant d’administració a Marsella. El fet ha motivat moltes crítiques en una república laica i en ple debat sobre la prohibició del burca als serveis públics. El NPA ( Nou Partit Anticapitalista) francès, d’ideologia troskista, es defensa: “Hi ha un clima islamòfob en aquest país que s’està tornant insuportable”, va denunciar dijous el líder d’auesta formació, Olivier Besancenot. “Sí, es pot ser laica, feminista i usar vel”, afirma Moussaïd. “Jo sóc feminista, és a dir, estic en contra de tot tipus de violència i d’opressió contra la dona, defenso la igualtat entre l ‘home i la dona. Però no hi ha una sola manera de ser feminista o de defensar les donres. Jo no estic oprimida por portar el vel. Sé que hi ha dones que pensen que tapar-se el cap és un símbol d’ opressió. Però repeteixo: jo no ho estic. En els anys setenta, potser podria ser així. Però no ara. Es tracta d’una elecció personal. Per què ho diuen constantment? No s’amaga aquí una profunda islamofòbia?”
Feminista y … con velo ( El País, 22/02/10) A les fotografies veiem Ilham moussaId i dones musulmanes, amb els colors de la bandera francesa, es manifiesten contra la prohibición del vel a les escoles.
8 de març de 2010, centenari de l’accés de les dones a la Universitat a Espanya
Fa un segle, poc després de ser nomenada consellera d’instrucció pública, l’escriptora Emilia Pardo Bazán que feia dècades lluitava per l’alfabetització i educació de les dones, va ser emesa la Reial Ordre de 8 de març de 1910 per la qual va ser autoritzat l’accés de les dones a la Universitat a Espanya.
Abans només 36 dones havien aconseguit una llicenciatura. Havien hagut de superar barreres com ara sol·licitar l’autorització del Consell de Ministres, assistir a classe amb un acompanyant o seure a la taula del professor o vestir-se d’home, com va fer Concepción Arenal per estudiar Dret a la Complutense (sense matrícula ni títol) Totes elles van haver de superar moltes traves per a l’expedició de títols, col·legiar-se i exercir la professió.
Emilia Pardo Bazán (1851- 1921) va fundar i dirigir la publicació La Biblioteca de la mujer, que engloba tot el coneixement científic, històric i filosòfic de la dona en tots els temps. Al Congrés Pedagògic Hispano-Portugués-Americano, celebrat a Madrid el 1892, va denunciar la desigualtat educativa entre homes i dones. Tot i ser conscient del sexisme dins dels cercles intel·lectuals, va proposar Concepción Arenal per a la Real Academia de la Lengua, però fou rebutjada així com també Gertrudis Gómez de Avellaneda. Ella mateixa fou rebutjada en tres ocasions, tot i que va ser la primera dona que presidí la secció de Literatura del “Ateneo de Madrid”. El 1916 el ministre d’ Instrucció Pública la va nomenar catedràtica de Literatura Contemporània de Lenguas Neolatinas a la Universidad Central de Madrid.
Sobre aquest tema Cien años con mujeres en la Universidad