Categoria: Literatura

Ahir va ser anunciat el premi Nobel de Literatura 2009 que va recaure en la poetessa i novel·lista romanesa en llengua alemanya HERTA MÜLLER (Nitchidorf, Romania, 1953)

El seu primer llibre va aparèixer, en versió censurada, a Romania el 1982. L’any 1987 va deixar Romania, juntament amb el seu marit, l’escriptor Richard Wagner. Avui resideix a Berlín i des del 1995 és membre de la Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung de Darmstadt.

El guardó de l’Acadèmia sueca, dotat amb prop d’un milió d’euros, reconeix en l’escriptora la seva capacitat per descriure el “paisatge dels desposseïts”. S’assenyala especialment en els seus llibres la seva agudesa analítica i precisió poètica.

Podem llegir la notícia al diari El País i a Europa press.cat

En espanyol estan editades quatre de les seves obres, En tierras bajas i El hombre es un gran faisán en el mundo (Editorial Siruela), La bestia del corazón (Editorial Mondadori) i La piel del zorro (Editorial Plaza&Janés). En català podem trobar:

• L’home és un gran faisà en el món, 1986.  Edicions Bromera, 2009
• La bèstia del cor, 1994. Edicions Bromera, 2009
• Tot el que tinc, ho duc al damunt, 2009. Edicions Bromera, 2010
• En terres baixes, 1982. Edicions Bromera, 2010

Müller és la dotzena dona a tenir el Nobel de Literatura. Com la resta del premiats d’enguany, el recollirà el proper 10 de desembre, aniversari de la mort d’Alfred Nobel.

GRAZIA DELEDDA, fou una novel·lista i poetessa italiana. Va néixer el 27 de setembre de 1871 a la ciutat de Nuoro, situada a la illa de Sardenya, en una família de la petita burgesia. Va ser educada de manera privada i va aprofundir com a autodidacta en els seus estudis literaris. La seva primera novel·la d’èxit es pot considerar En el blau (1890). El 1895 l’ escriptora es trasllada a Roma i publica un nou llibre, Ànimes honestes. L’any 1926 fou guardonada amb el Premi Nobel per escriure amb claredat sobre la vida de la seva illa i els problemes humans generals. Es considera que les seves obres estan influïdes pel verisme de Giovanni Verga i pel decadentisme de Gabriele D’Annunzio. Alguna de les seves obres més destacades són La mare, Cendres, Elias Portolu. Cosima (1937) és la seva obra pòstuma. Cendres fou també una pel·lícula (1916) dirigida per Febo Mari interpretada per Eleonora Duse, una gran actriu de teatre que tenia ja quasi 60 anys. Escena de la pel·lícula

Deladda va morir el 15 d’agost de 1935 a la seva residència a Roma.

SELMA LAGERLÖLF, (Mårbacka, Suècia 1858 -1940) guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1909, en reconeixement a la seva habilitat per a utilitzar tant el seu cor com el seu geni per assolir el peculiar i original caràcter i les actituds dels seus personatges, en els quals tots nosaltres ens reconeixem. Va esdevenir la primera dona guardonada en aquesta categoria.

Va sofrir displàsia infantil del maluc, sense rebre tractament, el que la va fer dur una vida més aviat sedentària, afavorint la seva natural afició a la lectura. Va fer-se mestra d’escola primària i ben aviat es despertà la seva afició a l’escriptura.

Sens dubte la novel·la més coneguda de Lagerlöf és Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige (“El meravellós viatge de Nils Holgersson”) llibre encarregat pel consell d’Educació suec per a ensenyar als nens la geografia del país. El petit Nils Holgersson ha estat transformat en un petit follet com a càstig pel seu mal comportament. Per trencar el malefici i tornar a ser un nen ha d’acompanyar un estol d’ànecs en el seu viatge a través de Suècia. Amb ells viuà nombroses aventures, algunes perilloses i d’altres divertides, però cap no el deixarà indiferent. per a Nils serà el viatge de la seva vida, el descobriment d’un món que el canviarà per sempre i el farà persona. Hi trobem històries emocionants, personatges commovedors i detacables reflexions sobre la naturalesa humana .

És particularment notable a Körkarlen (“El Carreter”, 1912), que explica la història d’un home que mor la nit de cap d’any i ha de manejar el carro de la Mort durant tot l’any següent. El director de cinema suec Victor Sjöström va fer l’any 1921 una adaptació cinematogràfica de la novel·la, que segueix sent considerada una de les millors pel·lícules d’aquesta nacionalitat de tots els temps.

És també autora d’excel·lents contes breus.

TONI MORRISON va guanyar l’any 1993 el Premi Nobel, tot i que la seva obra completa no comprenia més que sis títols, perquè amb les seves novel·les, de gran força i poeticitat, dóna vida a un aspecte essencial de la realitat americana.

El 1987 publicà Beloved, un llibre que relata la història d’una esclava que troba la llibertat, però que mata la seva filla petita per salvar-la de l’esclavitud. Aquesta novel·la va suposar la consagració definitiva de Morrison i li va valer l’obtenció del Premi Pulitzer. Els seus llibres posteriors van ser també grans èxits de vendes.

Aquesta escriptora afroamericana, nascuda a Lorain (Ohio) en una família pobra, va adoptar el nom de Toni Morrison a partir d’un sobrenom familiar i el cognom del seu marit. Es va formar a la Universitat de Howard, a Washington. En les seves obres parla de la vida dels afroamericans i reivindica els seus drets, sempre ha estat compromesa amb la lluita contra de la discriminació racial.

Actualment, és professora d’humanitats a la Universidad de Princeton.

La seva primera novel·la, The Bluest Eye (Ulls blaus),  que va veure la llum l’any 1970, narra la història d’una nena negra que vol tenir els ulls del color de les nines de les nenes blanques. Altres novel·les seves destacades són: Song of Solomon (1977), Playing in the dark (1993), Paradise (1999), Love (20o3) i A Mercy (2008) – traduïda a l’espanyol Una bendició.

També ha escrit teatre: Dreaming Emmet (1986) i no ficció: The Black Book (1974), Remember:The Journey to School Integration (2004)

Ressenya de la novel·la Una bendición a la revista Qué leer

Web oficial (en anglès)

Pàgina amb informacions sobre l’obra (en anglès)

Videos

PEARL S. BUCK

Va néixer a EUA al 1892 i hi va morir al 1973, peró passà gran part de la seva vida a la Xina i moltes de les seves novel·les tracten de la seva vida i s’ambienten en aquest país. Fou guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1938. La seva primera novel·la fou Vent de l’est, vent de l’oest (East Wind-West Wind, 1930). Tracta d’una relació amorosa entre persones de diferents cultures. Amb aquesta narració ens introdueix en una família distingida i ens ofereix una excel·lent visió de l’ambient i les tradicions orientals quan comencen a xocar amb les occidentals.

La seva novel·la La bona terra (The Good Earth,1931) la va fer guanyadora del Premi Pulitzer (1932) i es convertí en una de les escriptores de moda del moment.

De fet, totes les seves novel·les descriuen la vida, els costums i la personalitat xinesa.

El 1937 es va adaptar La bona terra al cinema i la pel·lícula va aconseguir els oscars a la millor actriu i a la millor fotografia.

El 1944 es va adaptar una altra de les seves novel·les L’estirp del drac. No va tenir gaire èxit, però resulta curiós veure tot un repartiment d’actors i actrius occidentals amb els ulls oblics, entre ells la protagonista, Katherine Hepburn.

Una de les frases cèlebres de l’autora segons la Wikiquote: “Moltes persones es perden les petites alegries mentre esperen la gran felicitat”.

Pàgina en anglès amb molta informació sobre la seva vida i la seva obra i accés a la Fundació Pearl S.Buck i d’altres pàgines

NATHALIE SARRAUTE, (18 de juliol del 1900 a Ivanovo, Rússia 1900; 19 d’octubre del 1999 a París) fou una escriptora francesa d’origen rus. Se la considera una membre destacada del moviment literari francès d’avantguarda, el Nouveau roman. Autora de novel·les i d’obres de teatre.

Les seves novel·les més destacades són:

L’any 1986 l’obra de teatre “Per un sí o per un no” fou portada a escena en català per la Companyia Flotats al Teatre Poliorama de Barcelona. L’obra tracta de dos amics que a partir d’una conversa anodina entren en una batalla sense treva i s’enfonsen en un joc de postures irreconciliables. Està articulada entorn la “veritat” dels mots, que pot dur a conseqüències incalculables.

CARMEN LAFORET, una de les escriptores més conegudes va néixer el 6 de setembre de 1921 a Barcelona. Va passar la seva infància i adolescència a les Illes Canàries. Va estudiar filosofia a Barcelona i 1944 va guanyar el Premi Nadal amb la seva novel·la “Nada”, que és una narració en primera persona. També va guanyar el Premi Fastenrath de la Real Acadèmia Espanyola. Va escriure novel·les curtes, llibres de contes i narracions de viatge. Carmen Laforet sofria Alzheimer i va morir a Madrid el 28 de febrer de 2004.

La protagonista de la novel·la és una jove, Andrea, que arriba a Barcelona en els anys de la postguerra per estudiar i començar una nueva vida, però ben aviat s’adona que allò que l’envoltarà serà aquest no-res del títol. haurà d’emprendre una lluita per marxar d’aquest entorn. Podem relacionar l’autora amb el corrent literari sorgit en aquells temps anomenat existencialisme.

JANE AUSTEN, (Anglaterra 1775 -1817) Va ser una novel·lista anglesa de les més influents i estimables del s.XIX, les seves principals novel·les han esdevingut clàssics de la literatura anglesa. S’ha valorat sobretot la seva anàlisi de la societat de l’època i el seu ús de la narració indirecta i la ironia.

Alguna de les seves novel·les han estat dutes al cinema recentment.

 

Sense and sensibility (1812) Trailer en anglès ,  Pride and prejudici (1813) Trailer en anglès , Mansfield Park (1814 ) Trailer en anglès, Emma (1816) Trailer en anglès

 També podem veure una pel·lícula sobre l’autora i les seves novel·les The Jane Austen book club (USA 2007) -traduïda a l’espanyol Conociendo a Jane Austen – dirigida per Robin Swicord i basada en el llibre de Karen Joy Fowler, El club de lectura de Jane Austen

Dins del marc curricular del curs de Literatura Universal només hi ha dues dones esmentades: SAFO i VIRGINA WOOLF. En el llibre de text publicat per Ediciones Octaedro, a més a més, trobem JANE AUSTEN, NATHALIE SARRAUTE, CARMEN LAFORET.

Una adreça per buscar informació sobre escriptores i obres:

Centre Dona i Literatura de la Universitat de Barcelona

SAFO, va ser una poetessa grega que residí a l’illa de Lesbos, d ‘on deriva la paraula lesbianisme. Només es conserven uns fragments de les seves obres, on descriu la passió amorosa física adreçada a les dones del seu grup o als deus, concretament a Afrodita, hi descriu el desig i el sentiment com una potència irracional. Ja en el seu temps la seva fama va ser enorme i Plató la va considerar com una musa més. L’únic poema que ens ha arribat complet és Himne en honor a Afrodita.

 VIRGINIA WOOLF, (1882) va ser una escriptora britànica que va poder entrar al món de la literatura gràcies al seu pare, mai no va anar a l’escola, els estudis els va fer a casa seva. Es va casar el 1912 i amb els seus companys va fundar el grup anomenat Bloomsbery. Amb el seu marit va fundar l’editorial Hogarth Press on van treballar els joves promeses de l’època, com T. S. Eliot i K. Mansfield.Va escriure diverses novel·les, com Una habitació pròpia o Mrs. Dalloway… També va ser una destacada defensora dels drets de la dona. Va patir la malaltia psíquica anomenada trastorn bipolar. El 28 de març de 1941 es va suïcidar al riu Ouse ficant-se pedres a les butxaques de l’abric. La seva tècnica de monòleg interior i estil poètic es consideren entre les contribucions més importants a la novel·la miderna.

Es va fer una adapatació cinematogràfica sobre la seva novel·la Orlando (1928) dirigida per Sally Potter, un mite del cinema independent feminista. La novel·la és un magnífic conte sobre els canvis de gènere.

,

Trobada en un passadís  ( Del 8 al 12 d’abril)

“Es calcula que van ser sis-centes les dones soldat que van combatre durant la guerra de Secessió. S’havien allistat disfressades d’homes. Hollywood ha deixat escapar aquí el que podria ser un gran tema històric -o potser hi ha renunciat per una qüestió ideològica. Els llibres d’història sempre s’han mostrat reticents a parlar de les dones que no respecten el marc de la divisió de sexes, i aquest límit no es troba enlloc tan marcat com en l’àmbit de la guerra i de les armes.”

Així comença el tercer volum de la trilogia d’Stieg Larsson, La reina al palau dels corrents d’aire, el desenllaç de la sèrie que presenta una heroïna molt singular, la pirata informàtica Lisbeth Salender, qui odia els homes que no estimen les dones i somia en un bidó de gasolina amb el qual cremar-los.

Podem llegir a l’article de La Vanguardia (14/07/09) El estraño caso de Stieg Larsson una aproximació a la biografia de l’escriptor i periodista:  Larsson (Västerbotten, 1954- Estocolm, 2004) era un periodista idealista i compromès,  expert en l’ extrema dreta sueca. Des de ben jove manifestava que esdevindria escriptor de novel·la negra, gènere al qual era addicte  (en especial, a les anomenades dames del crim), i en fer els  47  anys va començar a escriure la seva exitosa trilogia. Ho feia de nits, després de la seva feina a la revista Expo, fundada i dirigida per ell. Va escriure ràpidament els tres volums d’aventures de la Salender i el periodista Mikael Blomkvist (en nou mesos més de 1.500 pàgines) els va lliurar a l’editorial i pocs dies després va morir d’un atac de cor. No va poder veure com les seves novel·les esdevenien un fenomen global amb molts de milions d’exemplars venuts.

Larsson va introduir en les seves novel·les alguns dels temes socials que més el preocupaven com la violência contra les dones. La seva companya, l’arquitecta Eva Gabrielsson diu que “aquest era per a ell un compromís ferm des que de jove va presenciar una violació i es sentia culpable de no haver-la  pogut evitar; per això va dedicar molt de temps a ajudar les víctimes”.

Pàgina web de Millennium i Facebook de l’autor

Carta de la seva vídua Eva Gabrielsson a Qué leer

El dia 18 de juliol vaig llegir a  Babelia (Suplement literari de El País)  l’article Larsson y el retorno de las amazonas de Diego López Garrido, Secretari d’Estat per a la Unió Europea.

“Los personajes fuertes, imparables y fascinantemente tiernos de la novela son mujeres. No sólo la perturbadora Lisbeth Salander. También las policías (pública y privada) Figuerola y Modig. Y la editora Erika Benger, a la que reserva un diálogo demoledor con un miserable. Y la inteligente abogada Giannini, que destroza literalmente al villano psiquiatra.    (…)

Y frente a ellas, los hombres que odian a las mujeres. Los que perpetran el cotidiano pecado que más degrada a la Humanidad. El crimen más intolerable y más tolerado a la vez. La violencia física, psíquica y política contra la mujer, masivamente extendida desde siempre.”