Categoria: Literatura

Fent aquest treball sobre heroïnes literàries he conegut dos personatges de la literatura universal que s’assemblen en alguns aspectes: la seva personalitat decidida i el caràcter apassionat.

Vivian Leigh a la pel·lícula Allò que el vent s’endugué (estrenada el 1939)

Scarlett O’Hara, protagonista de la novel·la “Allò que el vent s’endugué” de Margaret Mitchell (guanyadora del premi Pulitzer 1937), m’ha deixat la impressió d’una noia capritxosa que no valora el que té i només veu el que pot aconseguir. Crec que és un personatge que sap ajudar les persones que estima i que sap sobreviure, aparentar quelcom que no és. Un exemple pot ser l’escena on es fa un vestit de les cortines per impressionar el que serà el seu segon marit. Scarlett representa una dona apassionada que es veu en situacions difícils, però que sempre aconsegueix sortir-ne.

Greta Garbo a la pel·lícula Anna Karènina (1935)

Per altra banda, he conegut Anna Karènina, la protagonista de la CARLEnovel·la de l’escriptor rus Leo Tolstoi del mateix títol (publicada el 1877), que presenta una dona que estima la seva casa i els seus fills, però al mateix temps té present la seva vida amorosa que viu apassionadament. A mi el personatge d’Anna m’ha deixat la impressió d’una dona que té com a raó per viure les persones que estima i que no les vol perdre. Es veu afectada psicològicament per les conseqüències que provoca en el seu entorn la seva decisió de fugir amb l’amant, ja que ella és una dona de l’alta societat que no es pot permetre algunes coses.

Nina Khalatyan

Pàgina oficial

L’escriptora Isabel Allende parla de feminisme i de dones que pateixen arreu del món per ser dones. Ho fa amb passió i ens exhorta per tal que tots junts canviem el món.

Helene Hegemann, menor d’edat fins al 19 de febrer no només ha publicat la seva primera novel·la, Ajolote, Roadkill, també va estrenar un drama teatral i una ràdoinovel·la el 2008 i va dirigir un migmetratge de 40 minuts el 2009. Tota l’ obra d’aquesta artista precoç han estat molt benvingudes per la crítica.

Un “ajolote” és una salamandra mexicana que no pot créixer per un defecte genètic, però pot regenerar els seus òrgans. Darrera d’aquest amfibi s’amaga Mifti, la protagonista, una berlinesa de 16 anys que viu amb les seves germanastres des de la mort de la mare a causa del alcoholisme. La novel·la ha estat considerada “la gran obra de la generació zero”

Haurem de seguir de prop aquesta jove promesa.

Hem anat al Teatre de Joventut per escoltar una recitació de poemes de la literatura castellana de tots els temps. M’ha cridat l’atenció un poema d’una monja, Sor Juana Inés de la Cruz, per la manera com es referia als homes. En tornar ens hem informat que aquesta autora del segle XVII és coneguda com “la monja feminista” .

El poema és una “redondilla” que es titula Hombres Necios.

Comença així:

Hombres necios que acusáis
a la mujer, sin razón,
sin ver que sois la ocasión
de lo mismo que culpáis;

si con ansia sin igual
solicitáis su desdén,
por qué queréis que obren bien
si las incitáis al mal?

Combatís su resistencia
y luego, con gravedad,
decís que fue liviandad
lo que hizo la diligencia.

Parecer quiere el denuedo
de vuestro parecer loco,
al niño que pone el coco
y luego le tiene miedo.

(…)

Nina i Nerea, 1r A Batxillerat

La novel·la està situada a Estats Units i ens explica com, en el període d’entreguerres durant l’època de segregació, uns esclaus negres construeixen un barri, anomenat Fondo pels blancs, a Medallion, una població del Sud del país.

Narra la història de dues nenes, Sula i Nel, que creixen juntes en el barri, com cadascuna entra a la vida adulta, i com construeixen la seva vida de maneres oposades. Nel es queda al barri i forma una família i es ben valorada per la comunitat. En canvi, la Sula se’n va a estudiar a ciutats del Nord, com Chicago i Nova York i pren altres costums més moderns. Per tant, veiem dos personatges molt diferents, però a la vegada molt similars. Veiem com els personatges es troben davant de situacions difícils i com es defensen de les injustícies imposades pels blancs. El que més em va sorprendre és com la Sula és vista finalment com “enemiga” per totes les dones de la comunitat negra.

A la novel·la es mostra el poder femení i com les dones regnen a les famílies, a la comunitat etc. Crec que aquest llibre explica totes les dificultats de la vida d’una dona negra que ens podem imaginar. Ens descriu unes dones lluitadores, amb uns poders heretats dels seus ancestres africans i unes tradicions misterioses.

Es posa en evidència també la vida tan difícil que poden arribar a tenir els negres, sobretot en aquells temps.

A mi m’ha agradat perquè és la primera vegada que he vist com en una societat de negres les dones són les responsables de quasi tot. En aquesta novel·la ens explica com no sempre els fills segueixen l’exemple dels pares; mentre que l’àvia de Nel era prostituta, ella esdevé una mare de família exemplar i ben valorada per la societat. En canvi, Sula, a la mare de la qual sí respectaven, és rebutjada per les dones de la seva antiga comunitat.      Nina Khalatyan

 

Ara que la figura d’Hipatia s’ha popularitzat gràcies a la pel·lícula Àgora d’Alejandro Amenábar podríem fer referència al llibre de Margaret Alic El legado de Hipatia Historia de las mujeres en la ciencia desde la Antiguedad hasta finales del s.XIX, publicat per l’editorial Siglo XXI el 1991 (Hi ha una segona edició del 2005)

Prenent com a divisa el nom d’Hipatia (la sàvia alexandrina que ensenyava matemàtiques, geometria i ciència en el museu de la seva ciutat i va ser esquarterada i cremada per fanàtics cristians) Margaret Alic ha escrit una història fascinant de les dones que van dedicar-se a les ciències de manera eminent, això no obstante, no ocupen cap espai en les històries tradicionals del coneixement humà. I, podríem afegir, tampoc no formen part del contingut curricular de l’educació secundària.

Sigrid Undset (Dinamarca, 1882- Noruega, 1949) El Nobel va reconèixer el seu rigor històric i etnològic en narrar la vida als països nòrdics durant l’Edat mitjana.

Entre les obres de Sigrid Undset es poden distingir dues classes de novel·les, les novel·les contemporànies i les novel·les històriques. Així mateix la dona serà un tema referent al llarg de la seva obra, però sense parlar d’un enfoc feminista ja que per a Undset la “dona ha de ser a casa ocupant-se dels fills, aquesta és la feina que la satisfà plenament”. El seu treball més conegut és Kristin Lavransdatter, una trilogia modernista sobre la vida a Escandinàvia a l’Edat mitjana, publicada entre 1920 i 1922 en tres volums ( Kransen, La corona; Husfrue, La dona i Korset, La creu) on retrata la vida d’una dona des del seu naixement fins a la mort, els seus conflictes amb els pares i el marit i la seva entrada en la fe catòlica. Com veiem es tracta d’una autora molt conservadora des del punt de vista de la dona.

Hi ha una recreació cinematogràfica del 1995 protagonitzada per Liv Ullman de la trilogia Kristin Lavransdatter. Podem llegir l’argument en anglès.