Autor: Carme Torrijos

Possible nou cas d’assassinat d’una dona pel seu marit

Els Mossos d’Esquadra buscaven al tancament de l’ edició d’ahir del Diari de Girona  el marit de la dona de 54 anys que va ser trobada morta a l’Ametlla de la Merola, al terme municipal de Puig-Reig, a la comarca del Berguedà. Segons  va explicar l’alcalde del municipi, Antoni Clement,  el marit i presumpte autor del crim es trobava al domicili conjugal, on s’havia produït el crim, quan el germà de la dona hi va arribar i va trobar la dona morta. Diari de Girona (4 de gener)

És interessant el reportatge del diari El País del 3 de gener  que fa un repàs del perfil de les 60 dones assassinades el 2011, de les quals tan sols 15 havien presentat denúncia.

Inclou el testimoni d’algunes dones que han aconseguit allunyar-se dels seus maltractadors i la lluita per la recuperació de la seva vida. Segons l’ última enquesta de la Secretaría de Estado de Igualdad, actualment unes 600.000 dones pateixen agressiones de les  parelles o exparelles, una borsa de maltractament preocupant i més tenint en compte que hi ha casos que mai no surten a la llum. Malgrat les mesures de les institucions i de les campanyes, l’estadística, tant  pel que fa a les agressions com als casos de mort,  no millora gaire. Els experts insisteixen que la batalla contra la volència masclista ha de ser cosa de tots: moltes vegades la dona víctima de la situació està tan paralitzada que no pot prendre la iniciativa de denunciar; tampoc no ho fa,  en la majoria de casos,  l’entorn immediat (només una de cada quatre denúncies ) És alarmant que el 40% dels espanyols  culpabilitza les dones per romandre amb el seu botxí,   segons dades d’Igualtat. I a més, hi ha la pressió que l’agressor exerceix per  ser “perdonat”. La por, els problemes econòmics, les falses promeses… tot plegat provoca que un 12% de les denúncies no  segueixi el seu curs.

El temor de molts col·lectius és que la Llei de protecció a les dones víctimes de la violència de gènere es dilueixi amb el nou govern. Una de les intencions d’aquest és integrar  els menors en la llei . L’ Executiu del Partido Popular també s’ha mostrat partidari de modificar la normativa per  incloure-hi   les persones dependents que, afirmen, també  són víctimes de situacions de violència a l’entorn de la llar i  contribueixen “que la dona  no abandoni el maltractador”. Aquesta  iniciativa  no agrada  a les associacions de dones, que creuen que aquests canvis, si es fessin,  contribuirien a  buidar la llei de contingut  de gènere. També ho faria, alerten, el canvi de terminologia.

Els jueus ultraortodoxos volen la segregació entre homes i dones

Naama Margolese (a la fotografia,  amb la seva mare) és una nena de 8 anys protagonista d’un reportatge emès pel Canal 2 de la televisió israelí que va desencadenar una onada de protestes i contraprotestes. Ella pertany a una família religiosa procedent  dels EEUU i va explicar les agressions sofertes cada dia quan anava a l’escola per part de joves radicals haredim (literalment,   “temerosos” de Déu) que li cridaven i l’escopien per no anar coberta de peus a cap segons les normes estrictes dels extremistes religiosos.

El Períodico (26 desembre 2011)

Els israelís laics denuncien el fanatisme creixent entre els jueus ultraortodoxos que des de fa setmanes ataquen les dones i nenes d’un col·legi per considerar que vesteixen de forma “indecent” ( vol dir mostrant els cabells  o deixant al descobert  els braços i els genolls) en una petita població propera a Jerusalem, Beit Shemesh. La convivència entre les diferents comunitats religioses a les poblacions i els barris és difícil. D’una banda hi ha els laïcistes: segueixen els preceptes de la Torà ( respecten el shabat ) però treballen i van a universitats laïques; els radicals consideren que no hi hauria d’haver ni Govern ni Estat fins a l’arribada del Mesies i que prohibeixen, per tant, prohibeixen les activitats anteriors. I per últim hi ha els més radicals de tots, els ultraortodoxos tradicionalistes  – que viuen al gueto de Mea Sharim a Jerusalem- els quals inclouen la segregació de gènere als carrers, col·legis i llocs públics.

El president Simon Peres crida la ciutadania “a defensar la naturalesa plural de l’Estat enfront una minoria que compromet la solidaritat de la nació”.

El primer ministre, Benjamín Netanyahu, ha  anunciat mà dura per  frenar aquestes creences  entre els més obscurantistes amb les quals pretenen   preservar el  que denominen la “modestia”, fins i tot  contra jueves religioses, que vesteixen com cal i es tapen els cabells  després de casar-se.

Primera víctima de violència de gènere del 2012

Avui 2 de gener del 2012 ha estat trobada a Girona, al domicili familiar, una dona morta d’un fort cop al cap; el marit, sobre el qual no hi havia cap denúncia malgrat les contínues discussions de la parella,  ha estat trobat posteriorment també mort a causa de ganivetades que s’havia inflingit. Tots dos eren d’origen ucraïnès i vivien al pis des de 2006. Tot apunta a un primer cas de violència de gènere.    La Vanguardia

SEGONS DADES DE RED FEMINISTA, 69 DONES VAN SER ASSASSINADES PER LES SEVES PARELLES O EXPARELLES AL CONJUNT DE L’ESTAT.    SEGONS EL MINISTERIO DE SANIDAD BIENESTAR SOCIAL Y IGUALDAD, EL 28 DE DESEMBRE HAVIEN COMPUTAT 60.

 

Ana Mato s’estrena amb una declaració polèmica

Dilluns  un home va matar la seva dona amb una escopeta de caça a Roqueta del Mar i després es va suïcidar. La nova ministra de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, Ana Mato, va publicar  un comunicat  de condemna “del último caso mortal por violencia en el entorno familiar”, i  expressant la seva “absoluta repulsa”. Que qualifiqués el fet com a  “violencia en el entorno familiar” i  no com a  “violencia de género” va ser criticat per polítics, periodistes i ciutadans. (És violència a l’entorn familiar si un avi mata el seu nét o dos germans es barallen i s’agradeixen)

L’error de la ministra és inexplicable, l’any 2004 es va aprovar la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género ( i el seu partit també hi estava d’acord).  Entre d’altres coses, aquesta llei té molt en compte la diferència entre els delictes a l’àmbit de la llar i els de violència de gènere. Les conseqüències penals de la violència de gènere són diferents a les que té la violència a l’entorn familiar (de la mateixa manera que el terrorisme té conseqüències diferents a les de l’assassinat, perquè respon  a una situació  especial; ningú qualificava els crims d’ETA com a “assassinats de l’entorn independentista”). I és que el llenguatge és important: si no es diuen les coses pel seu nom, és impossible que es produeixi el canvi.

El País (28/12)

Evitem que pengin Sakineh

Sakineh Mohammadi Ashtiani és la dona  iraní, mare de dos fills condemnada el 2007 per adulteri i posteriorment per assassinat. [Informació del cas a les entrades del bloc de l’octubre de 2010] Gràcies a la campanya que  va fer AMNISTIA aleshores,  es va poder evitar la lapidació;  ara, però, podria ser executada i per això AMINISTIA torna a demanar la nostra col·laboració

Actua! Ni lapidació ni forca per a Sakineh. Afegeix-te  a la campanya d’AMNISTIA www.es.amnesty.org

SNOQ

SE NON ORA, QUANDO? SI NO ÉS ARA, QUAN?  És  una plataforma o moviment  trasversal , obert i plural format per dones  diverses per edat, professió, afiliació política i religiosa. Uneixen associacions i grups de dones  independents del món de la política, els sindicats, l’entreteniment, el periodisme, l’educació, i de totes les professions. Hi formen part polítiques com Giulia Bongiorno o Flavia Perina, Livia Turco o Rosi Bindi. Cantants com PaolaTurci i Marina Rei; actrius com Margherita Buy,  directores de cinema com cristina i Francesca Comencini i periodistes com Francesca Caferri.

Des del passat 13 de febrer es manifesten períodicament en resposta a la degradació de l’Estat, que perjudica la dignitat de la dona i les institucions.

Tot i que Silvio Beslusconi ja no hi és, els problemes de les italianes encara persisteixen. Consideren que és un país on l’estat del benestar es basa en el treball gratuït de les dones i  on el nivell d’ocupació de les dones és baix. Per això demanen més benestar per a la població femenina i més dones en política; volen mesures per eliminar les diferències en el mercat laboral i també de suport a les famílies.

Assassins de dones que cobren pensió de viudetat i altres.

Després que hagin sortit a la llum dos casos que han escandalitzat tothom (Llorenç Morell, que va assassinar la seva esposa el 2005, i Nemesio Antonio Pisonero, qui va matar la seva el 1998 l’Administració adverteix que segons la legislació actual  n’hi pot haver d’altres.

En el primer cas, la Seguridad Social va admetre que va ser un «error»; en el segon, el Ministerio de Economía, encarregat de la pensió, per ser l ‘assassi funcionari, va reconèixer que no podia fer gaire  per revocar la prestació, perquè  era «legal».

Malgrat que la legislació prohibeix, des de 1967, que un assassí es beneficiï de la pensió  de la seva  víctima, no va ser fins al 2005, amb la Ley Integral, quan es van començar a relacionar les dades de sentències condemnatòries amb els beneficiaris de les pensions de viudetat. Però, com ha quedat demostrat, el  sistema té llacunes.   La Seguridad Social assegura que «les investigacions fetes han diuen que els casos són excepciolnals tot i que hi poden haver més errors.  Algunes associacions de dones i de víctimes de violència de gènere asseguren que poden  haver desenes d’ assassins cobrant la pensió  de la seva  víctima.

Un hombre que mató a su mujer cobra la pensión de viudedad.  (La Vanguardia)

Un hombre que mató a su mujer e hijo cobra pensión de viudedad desde 1998. (La Vanguardia)

Al costat d’aquesta deplorablehem pogut saber avui que la presidenta de Castella la Mancha, Dolores  de Cospedal ha suspès l’ajuda econòmica a les maltractades (l’Instituto de la Mujer de la regió ha ordenat tancar els subsidis sense recursos fixats per a 2012.  Tot i que el Govern  regional assegura que les cases seguiran obertes, la indignació i el desànim s’han generalitzat entre les traballadores d’aquestes cases i le dones a les quals ajuden.

Cospedal suspende la ayuda económica a las maltratadas. (El País )

No hi ha equitat en l’ús de les TIC a Espanya

Llegeixo avui a La Vanguardia una nota sobre un estudi realitzat per Cecilia Castaño, Juan Martín i José Luis Martínez  i publicat a la revista Reis (The Digital Divide from a Gender Perspective in Spain and Europe: Measuring with Composite Indicators) segons el qual Espanya ocupa el lloc 20 de 31 països europeus analitzats pel que fa a la desigualtat entre sexes en l’ús de les tecnologies de la informació. LLa llista és encapçalada per islàndia seguida d’Hongria, Letònia, França, Eslovènia, Finlàndia, Bèlgica, Dinamarca i Noruega. Espanya es troba per sota de la mitjana europea i presenta “una fractura de gènere més acusada”.  Els últims llocs els ocupen Grècia, Àustria, Xipre i Macedònia. Per tant, com en tants altres aspectes,  veiem que quant a l’ús de les noves tecnologies sobresurten els països escandinaus. Les dones espanyoles estan molt per sota de la mitjana en el temps que dediquen a l’ús de l’ordinador ( lloc 279, a navegar per internet ( lloc 24) i en l’ús del comerc electrònic i la banca ( 22) Precisa també l’estudi que mentre els homes es decanten per fer servir la xaxa per a ús lúdics i econòmics, les dones s’estimen més aspectesrelacionals amb el benestar (salut, educació i ocupació)

Per tal d’impedir que aquesta desigualt augmenti, a l’estudi es fa una crida per la lluita contra l’escassa presència femenina en les carreres tècniques. Segons recorden els experts, la igualtat d’homes i dones en l’àmbit de les TIC, no només és un assumpte d’equitat social sinó que comporta també l’impuls d’economies més eficients, la pèrdua detalents i el desenvolupament econòmic i social de tota la ciutadania.

Una dirigent veïnal rebutja la Medalla d’Honor de Barcelona

María Ruíz Martos (Guadix, 1936), dirigent veïnal de 9 barris que tota la vida ha lluitat per un barri digne,  va rebutjar la medalla d’Honor de la ciutat que li oferia l’alcalde Trias. El seu rebuig és motivat per les polítiques de retallades que aplica el consistori. En concret les seves paraules van ser:

“Personalmente no la puedo aceptar de un Gobierno que está recortando por lo que yo he luchado”

Les seves paraules van ser aplaudides generosamnent pels assistents al lliurament de medalles al Consistori i la gravació de l’acte s’està difonent àmpliament per Internet.

Maruja, com és coneguda la María Ruíz Martos,  va arribar molt jove a Barcelona i es va  integrar  en el moviment  veïnal dels últims anys del franquisme. Va ser membre de l’associació  de veïns de Nou Barris des de la seva creació  el 1970 i va  participar  el  1976 en un tancament de familiars de treballadors de l’empresa Motor Ibérica, entre ells el seu marit, que anaven a ser acomiadats. Després de 28 dies a l’església de Sant Andreu, els  300 familiars,   molts d’ells dones i nens, van ser desallotjats de forma violenta.  Amb l’associació de veïns de la Prosperitat, de la qual  fou  presidenta,  va aconseguir que fos  inaugurat d’un casal d’avis.  

La crisi farà retrocedir les polítiques d’igualtat?

És interessant el reportatge del diari El País (2 de desembre)

El avance de la mujer se frena. Un informe del CES constata la persistencia de desigualdades en el acceso al empleo y el salario – El reparto de tareas en el hogar continúa como en 2002

L’nforme del Consejo Económico y Social (CES) fet públic  ahir augura un futur negatiu a les polítiques d’igualtat en part  acausa de la crisi i les exigències d’auteritat.

Queden moltes assignatures pendents i molts interrogants.