Autor: Carme Torrijos

Casos d’assetjament sexual al PSOE

L’últim ha estat el cas protagonitzat per un alcalde de Còrdova i s’ha conegut  gràcies a la publicació d’uns missatges que enviava a la víctima plens de connotacions sexuals ( ell ja ha dimitit ) Però és que el me too del PSOE, originat amb les denúncies sobre l’exassessor del President del govern, un dirigent de Sevilla, ha arribat també a València. on els socialistes han obert una investigació interna per dues denúncies interposades contra l’alcalde d’Almussafes i vicesecretari del PSPV-PSOE a València, per presumptes casos d’assetjament sexual i laboral. Ell ha negat contundentment els fets. És el cinquè membre del partit que s’investiga per un possible cas d’assetjament sexual. Fa uns dies va dimitir un membre de l’executiva del PSOE enmig del degoteig de denúncies per assetjament sexual. Dimecres també ho va fer el president de la Diputació de Lugo, per una denúncia pel mateix motiu. I dos dies abans,  va ser suspès de militància un regidor de Torremolinos  també acusat d’assetjament sexual per part d’una treballadora. Aquestes denúncies han fet encara més profunda la crisi reputacional que viuen els socialistes després de fer-se públic que el partit va ignorar els testimonis de diverses treballadores que van assenyalar  l’exassessor de Pedro Sánchez, per assetjament.

El PSOE ha dit que no portarà a la Fiscalia els casos d’assetjament sexual, però donarà suport jurídic a les dones que ho facin i anima les víctimes a denunciar. Una dirigent ha afirmat que no és compatible ser socialista i masclista.

Però no crec que aquests casos s’aturin i no només afecten el PSOE. L’alcalde d’Algesires (Cadis), s’ha donat de baixa com a membre del PP al Senat després de rebre una denúncia per un pressumpte  abús sexual.

Lliçons de química

Acabo de llegir aquest llibre, òpera prima de Bonnie Garmus, directora creativa que ha treballat als sectors mèdic, educatiu i tecnològic,  una novel·la original i addictiva que desentranya de manera intel·ligent i entretinguda l’espinosa qüestió de la igualtat de gènere i la necessitat de ser un mateix.

Elizabeth Zott és mare soltera i reticent estrella del programa de cuina de televisió més seguit dels Estats Units. L’enfocament inusual de l’Elizabeth per cuinar, combinar una cullerada d’àcid acètic amb una mica de clorur de sodi, és revolucionari. Tot i això, a mesura que el seu èxit augmenta ho fan també els seus enemics, perquè l’Elizabeth no només està ensenyant les dones a cuinar sinó també desafiant-les a alterar l’ordre establert.

Resulta un llibre divertit, enginyós i reivindicatiu alhora. Ha estat traduït  a trenta-nou idiomes i ha esdevingut serie de Apple TV+

Sylvia Beach, la llibretera que va publicar l’Ulysses

Nascuda a Baltimore (EEUU) el 1887, el 1919 es va instal·lar a París on va obrir la famosa llibreria Shakespeare & Company.  Punt de trobada, compra i préstec de literatura anglesa i nord-americana per a molts artistes de l’època, la llibreria era visitada pels grans autors i intel·lectuals francesos i americans que vivien aleshores a París: Man Ray, Ezra Pound, Djuna Barnes, Gide, Valéry, Gertrude Stein, Hemingway, Joyce o Scott Fitzgerald. El 1922 va publicar la novel·la  Ulysses de James Joyce, quan cap editor s’hi atrevia. El 1959, Beach va publicar les seves memòries, anomenades Shakespeare and Company, que comencen en la seva infantesa, a Amèrica, i acaben amb l’alliberament de París després de la Segona Guerra Mundial. Durant més de 17 anys va mantenir una relació com a sòcies i amants amb la llibretera i escriptora francesa Adrienne Monnier.

La llibretera de París de Kerri Maher és una biografia novel·lada sobre Sylvia Beach que se centra en el període en què va regentar la llibreria, les seves relacions amb els molts escriptors que la freqüentaven, la seva profunda admiració per Joyce que la va portar a publicar l’Ulysses i la relació amb la seva estimada Adrienne.

Carla Antonella Rodríguez, Miss Carbó

La pel·lícula Miss Carbón relata la vida de Carla Antonella Rodríguez, la primera dona trans dels seu poble, Río Turbio a la Patagònia, el  sud d’Argentina, a treballar a la mina, trencant amb dècades d’exclusió i  supersticions  laborals.

La cinta reconstrueix  el recorregut  d’una jove que va desafiar un entorn profundament masculino per trobar el seu lloc  al món. Coneguda a la seva su comunitar com Carlita, Rodríguez va esdevenir un símbol  de coratge  i dignitat.

Carla Antonella Rodríguez, als  18 anys, va presentar la seva candidatura per traballar a la mina. Al seu document figurava el nom “Carlos”, però ella ja s’identificava plenament com a dona. La seva incorporació va marcar un abans i un després en la història laboral argentina. El 2015, després de l’aprovació de la Llei d’Identitat de Gènere a l’Argentina, Carla va aconsiguir canviar el seu nom legalment. Poc després l’empresa  va intentar reasignar-la a un lloc administratiu, cosa a la qual ella es va negar rotundament. La seva història es va transformar aleshores en un referent de resistència i inclusió, inspirant a la directora Agustina Macri —sociòloga i cineasta, filla de l’expresident argentí Mauricio Macri— a dur-la a la gran pantalla.

Aitana Bonmatí guanya la sera 3a Pilota d’Or consecutiva

La futbolista del Futbol Club Barcelona, natural de Sant Pere de Ribas ha guanyat aquest 2025 per tercer cop consecutiu la Pilota d’Or, la qual cosa la iguala als millors futbolistes masculins. En un discurs molt emocionat, pràcticament tot ell en català, va agrair el guardó a la família i amics, el Club i, sobretot, el seu equip.

Sentència del Suprem britànic sobre dones

El Tribunal Suprem britànic determina que el terme ‘dona’ a efectes de la Llei d’igualtat està determinat pel sexe biològic.

Aquesta sentència posa fi a una llarga batalla legal iniciada per una organització defensora de les dones que disputava la definició adoptada pel Govern escocès. En un dictamen unànime, els magistrats han subratllat que la decisió no ha de ser vista com un triomf per a una part o altra, atès que la Llei d’igualtat de l’any 2010 també atorga a les persones transgènere protecció contra la discriminació.

La decisió, tanmateix, és vista com un triomf legal per l’organització de dones For Women Scotland, que es va querellar arran de la decisió de l’Executiu escocès d’incloure les dones trans a la quota per igualar els llocs públics entre dones i homes. Però els defensors de les persones trans havien dit que, si el tribunal es pronunciava a favor de For Women Scotland, podria donar lloc a discriminació contra els que tinguessin certificats de reconeixement de gènere, especialment en qüestions de feina. Contràriament, segons Patrick Hodge, vicepresident del Tribunal Suprem: “La interpretació correcta de la Llei d’igualtat, que fa referència al sexe biològic, no perjudica les persones trans, posseeixin o no un certificat de reconeixement de gènere”, “Les persones trans tenen els drets que comporta la característica protegida del canvi de sexe”.

El Govern britànic ha considerat que la decisió del Tribunal Suprem que dicta que la definició de dona a la Llei està determinada pel sexe biològic aporta”claredat”, per exemple, de cara als espais diferenciats per sexe, com banys i clubs esportius.

Però les conseqüències de la sentència poden ocasionar molts prejudicis per a les dones trans que, tot i tenir  el certificat de reconeixement CRG, queden excloses legalment d’espais i quotes reservades per a dones, com centres d’acollida, refugis per a víctimes de violència, vestidors d’instal·lacions esportives, presons, hospitals que operen sota la categoria de “sexe biològic”, competicions esportives femenines i consells d’administració públics amb quotes de gènere. Una altra conseqüència és la limitació en polítiques d’igualtat. Les dones trans no podran accedir a drets i beneficis dissenyats exclusivament per a dones biològiques, com certes proteccions laborals, igualtat salarial o polítiques de maternitat.

A Catalunya, la sentència també ha estat valorada amb preocupació per l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia, que creu que la decisió del Tribunal Suprem del Regne Unit “afavoreix discursos transexcloents”.

Atleta, dona i africana, Kirsty Coventry presidenta del COI

A la fotografia Coventry de 41 anys amb Nawal El Mutawakil, marroquina de 62, vicepresidenta del COI.

Kirsty Leigh Coventry és una exnadadora i  política zimbabuesa, guanyadora de set medalles olímpiques, incloses duos d’or, entre els  Jocs d’Atenes 2004 i Pekín 2008. Actualment és Ministra d’Esports, art i recreació de Zimbabue.

Amb el seu nomenament, després d’una votació guanyada amb àmplia majoria, el camí cap a la paritat en l’olimpisme fa un gran pas endavant.

Homenatge a la dona pagesa en un institut d’Eivissa

L’Institut de Sant Antoni ha volgut homenatjar la dona pagesa amb una instal·lació d’un mural de l’artista Aida Miró.

El mural visibilitza el llegat i  la lluita de la dona  pagesa a Eivissa. El paper de les dones pageses, una figura que al llarg de la història ha estat, en molts casos invisible, però que ha estat  clau per  al desenvolupament  de la vida rural a l’illa.

En la mort d’una fotoperiodista compromesa, Anna Turbau

Anna Turbau, la fotoperiodista que als anys  setenta va fotografiar un poblat  gitano a Pontevedra, el psiquiàtric de  Conxo a Galícia, les  manifestacions dels  treballadors  de les drassanes a Vigo o  les condicions  de vida a la presó de dones de Wad Ras a Barcelona, ha mort  als 76 anys, justament quan el seu treball començava a obtenir el reconeixement merescut. A la passada edició de la fira Arco, va ser representada per primer cop a la galeria  Nordés i la Generalitat ha anunciat  l’adquisició d’obres seves que han entrat a formar part de la Col·lecció Nacional.

Nascuda a Barcelona, va realitzar bona part dels seus projectes a Galícia. Va estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana i a Elisava, i posteriorment es va interessar per la fotografia. Un dels seus primers treballs la va portar al Raval barceloní, tot mostrant la pobresa i marginació que el franquisme  volia ocultar. Posteriorment va passar quatre anys a Galícia i les seves fotografies es van fer ressò dels conflictes laborals i socials dels primers anys de la Transició. De retorn a Catalunya va treballar com a fotògrafa per al nou nat El Periodico de Catalunya i va fotografiar alguns projectes cinematogràfics de la seva parella, Llorenç Soler, i d’altres de l’escena teatral.  El1983 va entrar a treballar per al setmanari Actual i el 1985 fou contratada per TV3 com a ajudant de realització a programes educatius i culturals.

El 2017 es publicà el llibre antològic sobre la seva etapa a Galícia Anna Turbau. Galicia, 1975-1979, editat  pel Consello da Cultura Galega, que va acompanyar l’ exposició del mateix nom. També ha estat objecte dels documentals, La mirada de Anna, i Detrás del instante