Carme Torrijos – ESPAI DE COEDUCACIÓ

Sentència del Suprem britànic sobre dones

El Tribunal Suprem britànic determina que el terme ‘dona’ a efectes de la Llei d’igualtat està determinat pel sexe biològic.

Aquesta sentència posa fi a una llarga batalla legal iniciada per una organització defensora de les dones que disputava la definició adoptada pel Govern escocès. En un dictamen unànime, els magistrats han subratllat que la decisió no ha de ser vista com un triomf per a una part o altra, atès que la Llei d’igualtat de l’any 2010 també atorga a les persones transgènere protecció contra la discriminació.

La decisió, tanmateix, és vista com un triomf legal per l’organització de dones For Women Scotland, que es va querellar arran de la decisió de l’Executiu escocès d’incloure les dones trans a la quota per igualar els llocs públics entre dones i homes. Però els defensors de les persones trans havien dit que, si el tribunal es pronunciava a favor de For Women Scotland, podria donar lloc a discriminació contra els que tinguessin certificats de reconeixement de gènere, especialment en qüestions de feina. Contràriament, segons Patrick Hodge, vicepresident del Tribunal Suprem: “La interpretació correcta de la Llei d’igualtat, que fa referència al sexe biològic, no perjudica les persones trans, posseeixin o no un certificat de reconeixement de gènere”, “Les persones trans tenen els drets que comporta la característica protegida del canvi de sexe”.

El Govern britànic ha considerat que la decisió del Tribunal Suprem que dicta que la definició de dona a la Llei està determinada pel sexe biològic aporta”claredat”, per exemple, de cara als espais diferenciats per sexe, com banys i clubs esportius.

Però les conseqüències de la sentència poden ocasionar molts prejudicis per a les dones trans que, tot i tenir el certificat de reconeixement CRG, queden excloses legalment d’espais i quotes reservades per a dones, com centres d’acollida, refugis per a víctimes de violència, vestidors d’instal·lacions esportives, presons, hospitals que operen sota la categoria de “sexe biològic”, competicions esportives femenines i consells d’administració públics amb quotes de gènere. Una altra conseqüència és la limitació en polítiques d’igualtat. Les dones trans no podran accedir a drets i beneficis dissenyats exclusivament per a dones biològiques, com certes proteccions laborals, igualtat salarial o polítiques de maternitat.

A Catalunya, la sentència també ha estat valorada amb preocupació per l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia, que creu que la decisió del Tribunal Suprem del Regne Unit “afavoreix discursos transexcloents”.

Atleta, dona i africana, Kirsty Coventry presidenta del COI

A la fotografia Coventry de 41 anys amb Nawal El Mutawakil, marroquina de 62, vicepresidenta del COI.

Kirsty Leigh Coventry és una exnadadora i política zimbabuesa, guanyadora de set medalles olímpiques, incloses duos d’or, entre els Jocs d’Atenes 2004 i Pekín 2008. Actualment és Ministra d’Esports, art i recreació de Zimbabue.

Amb el seu nomenament, després d’una votació guanyada amb àmplia majoria, el camí cap a la paritat en l’olimpisme fa un gran pas endavant.

Homenatge a la dona pagesa en un institut d’Eivissa

L’Institut de Sant Antoni ha volgut homenatjar la dona pagesa amb una instal·lació d’un mural de l’artista Aida Miró.

El mural visibilitza el llegat i la lluita de la dona pagesa a Eivissa. El paper de les dones pageses, una figura que al llarg de la història ha estat, en molts casos invisible, però que ha estat clau per al desenvolupament de la vida rural a l’illa.

En la mort d’una fotoperiodista compromesa, Anna Turbau

Anna Turbau, la fotoperiodista que als anys setenta va fotografiar un poblat gitano a Pontevedra, el psiquiàtric de Conxo a Galícia, les manifestacions dels treballadors de les drassanes a Vigo o les condicions de vida a la presó de dones de Wad Ras a Barcelona, ha mort als 76 anys, justament quan el seu treball començava a obtenir el reconeixement merescut. A la passada edició de la fira Arco, va ser representada per primer cop a la galeria Nordés i la Generalitat ha anunciat l’adquisició d’obres seves que han entrat a formar part de la Col·lecció Nacional.

Nascuda a Barcelona, va realitzar bona part dels seus projectes a Galícia. Va estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana i a Elisava, i posteriorment es va interessar per la fotografia. Un dels seus primers treballs la va portar al Raval barceloní, tot mostrant la pobresa i marginació que el franquisme volia ocultar. Posteriorment va passar quatre anys a Galícia i les seves fotografies es van fer ressò dels conflictes laborals i socials dels primers anys de la Transició. De retorn a Catalunya va treballar com a fotògrafa per al nou nat El Periodico de Catalunya i va fotografiar alguns projectes cinematogràfics de la seva parella, Llorenç Soler, i d’altres de l’escena teatral. El1983 va entrar a treballar per al setmanari Actual i el 1985 fou contratada per TV3 com a ajudant de realització a programes educatius i culturals.

El 2017 es publicà el llibre antològic sobre la seva etapa a Galícia Anna Turbau. Galicia, 1975-1979, editat pel Consello da Cultura Galega, que va acompanyar l’ exposició del mateix nom. També ha estat objecte dels documentals, La mirada de Anna, i Detrás del instante

8M 2025 a Eivissa

A Eivissa tindrà lloc aquesta tarda una manifestació que hom espera massiva. La convoca Comisió 8M, que formada per

Emprendada feminista, Asociació de Dones Progressistes, Associació Nybia Eivissa i Plataforma Pensionista Pitiusa. Sota el lema El feminisme serà antifascista o no serà, les organitzadores han destacat que la jornada busca visibilitzar a Eivissa la lluita feminista en contra dels movimients fascistes, que estan guanyant més terreny a nivell mundial.

8M 2025 a Barcelona

Per primera vegada s’han convocat a Barcelona dues manifestacions diferents

El Moviment Feminista de Barcelona s’ha desmarcat de la convocatòria oficial,l’Assemblea 8M, i ha convocat una altra marxa per commemorar el Dia Internacional de les Dones. La manifestació del 8-M és un dels actes més multitudinaris del Dia de les Dones.

La manifestació convocada per l’Assemblea 8-M començarà a les 18h a la Plaça de la Universitat, passarà per la Gran Via i baixarà pel Passeig de Gràcia fins arribar a la Ronda de Sant Pere. La marxa continuarà pel Passeig de Sant Joan fins arribar a l’Arc de Triomf, on es faran l’acte de cloenda i la lectura del manifest. El lema de la convocatòria –en la qual participen la majoria d’espais feministes vinculats a entitats socials, culturals , sindicals i polítiques– és ‘Les cures sostenen la vida’ El seu manifiest assenyala la salut “com a pilar essencial de la vida”, alhora que denuncia la “precarietat i explotació” infligides a les dones en aquest àmbit.

La protesta convocada per la Coordinadora 8M-Moviment Feminista de Barcelona arrencarà, també a les 18h a la Plaça de Catalunya i seguirà pel carrer de Fontanella fins arribar a Via Laietana. Després es desviarà per Jaume I i acabarà a la plaça de Sant Jaume, també amb la lectura del manifest i diverses actuacions. Aquesta marxa, convocada per Feministes de Catalunya, Feministas al Congreso-PFAC i Partido Feminista de España-PFE i sindicats com CNT Barcelona i CATAC-CTS, té com a lema #SomDonesiDiemPROU —#SomosMujeresyDecimosBASTA— i té com a objetiu denunciar “totes les formes de violència i explotació” cap a les dones del món. Volen abolir la prostitució i estan en contra de la identitat de gènere.

Margaret Fuller, la lluita per la igualtat entre homes i dones

Margaret Fuller (Cambridge, 1810-Fire Island, 1850) fou una filòsofa, periodista i activista pels drets de les dones estatunidenca . A més, va ser una influent unitarista activa en la lluita per la igualtat educativa entre homes i dones.

A més de dedicar-se a l’ensenyament ( ella mateixa va rebre una instrucció severa i exhaustiva), va escriure en la premsa més important del país ( va fundar la revista dels transcendentalistes The Dial, que dirigí durant dos anys i per la seva habilitat com a crítica literària va col·laborar al diari The New York Tribune) Va poder mantenir-se econòmicament amb la revista Conversacions, un mètode de formació per a dones de gran èxit. Va travar amistat amb Ralph Waldo Emerson i va participar en la fundació unitària de l’organització del transcendentalisme a Concord. Quan es va unir a Horace Greley al New York Tribune com a crítica literària, es va convertir en la primera periodista femenina en la redacció d’un diari important.
A mitjans de la dècada de 1840, va organitzar grups de discussió de dones, en què es parlava de temes variats, com l’art, l’educació i els drets de les dones. Diverses figures conegudes del moviment feminista van prendre part en aquestes converses.

En el transcurs d’aquestes xerrades va desenvolupar la seva obra principal publicada l’any 1844, Woman in the Nineteenth Century (La dona en el segle XIX), considerada el primer tractat feminista dels Estats Units.

Va morir a conseqüència d’un naufragi quan tornava d’Europa a Nova York juntament amb el seu marit i fill. S’havia casat a Itàlia amb el marquès Angelo Ossoli.

Phillips Wheatley, la primera poeta afromaericana als EEUU

Phillips Wheatley, nascuda a l’Àfrica occidental, actual Senegal, el 1753 i traspassada a Boston a finals de 1784, va escriure Poems on Various Subjects, Religious and Moral que va va ser publicada el 1773, dos anys abans que comencés la Guerra d’independència dels Estats Units, i és considerada com un dels primers exemples de la literatura de gènere afro.
Capturada i sotmesa a l’esclavitud quan tenia només set anys, Wheatley va ser portada a Amèrica a prop de 1760, on John i Susannah Wheatley, mercaders de Boston, Massachusetts, la van comprar i fou convertida a la fe cristiana. La noia, intel·lectualment dotada, va rebre educació, que incloïa estudis de llatí, grec, mitologia i història. Aviat dominà l’anglès i publicà un primer poema a l’edat de 13 anys.

Va ser emancipada poc després de la publicació del seu llibre. La seva poesia gira a l’entorn de temes cristians, amb molts poemes dedicats a personalitats famoses. Poques vegades esmenta la seva pròpia situació d’esclavitud en els poemes. Un dels pocs que aborden el tema és On being Brought from Africa to America. El seu treball fou citat pels abolicionistes com a argument per combatre l’extesa idea de la inferioritat intel·lectual innata dels negres i promoure oportunitats educatives per als afroamericans.

Es va casar al voltant de 1778. El seu marit va ser empresonat per deutes el 1784 i Wheatley va caure en la pobresa i va morir de malaltia als 31 anys.

Fou dona, negra, esclava i poeta.

Novel·la sobre la vida de Matilde Escales

La música mallorquina Maria Escalas ha escrit la novel·la de la vida de la compositora Matilde Escalas.

La novel·la, titulada MATILDE E., guardonada amb el Premi Ciutat de Palma 2023, reconstrueix la història de la Matilde, una desconeguda compositora mallorquina, la imatge de la qual va quedar reflectida al quadre de Santiago Rusiñol, Miss MacFlower.

La novel·la, escrita per una dona també música que comparteix nom i cognom amb la seva protagonista tot i no ser-ne família, aborda algunes incògnites sobre la compositora mallorquina com ara perquè va deixar d’escriure música, on han anat a parar les seves composicions o perquè va viure a l’ombra del silenci.

La Martina, una estudiant de doctorat, investiga la vida de Matilde Escalas, una desconeguda compositora mallorquina de finals del segle XIX que va treballar amb Isaac Albeniz, Erik Satie i altres grans músics de l’epoca, i que sempre va viure a l’ombra del seu amant, Santiago Rusiñol, una dona que va viure el moment de mes efervescencia del modernisme en el rovell de l’ou cultural, a París, Mallorca i Barcelona, però que tambe va renunciar a la seva carrera i al seu talent per l’home amb qui es va casar un cop va pornar a Palma. La novel.la ens farà reflexionar sobre el lloc que han ocupat i ocupen les dones en la historia de l’art i en la vida.

Acaba l’any amb 47 víctimes de violència masclista a Espanya

En aquest enllaç a La Vanguardia podem conèixer la història de les 47 persones la vida decles quals ha estat arrabassada per les seves parelles o exparelles durant el 2024.

Per a Catalunya ha estat un any especialment dur, han estat assassinades 11 dones.

Aquesta llista és l’evidència que cal urgentment un compromís per part de totes les autoritats i consciència per part de tota la societat amb un sol propòsit: l’erradicació definitiva del masclisme.

Malauradament hem de seguir cridant ben fort: NI UNA MÉS