Autor: Carme Torrijos
Carla Antonella Rodríguez, Miss Carbó
La pel·lícula Miss Carbón relata la vida de Carla Antonella Rodríguez, la primera dona trans dels seu poble, Río Turbio a la Patagònia, el sud d’Argentina, a treballar a la mina, trencant amb dècades d’exclusió i supersticions laborals.
La cinta reconstrueix el recorregut d’una jove que va desafiar un entorn profundament masculino per trobar el seu lloc al món. Coneguda a la seva su comunitar com Carlita, Rodríguez va esdevenir un símbol de coratge i dignitat.
Carla Antonella Rodríguez, als 18 anys, va presentar la seva candidatura per traballar a la mina. Al seu document figurava el nom “Carlos”, però ella ja s’identificava plenament com a dona. La seva incorporació va marcar un abans i un després en la història laboral argentina. El 2015, després de l’aprovació de la Llei d’Identitat de Gènere a l’Argentina, Carla va aconsiguir canviar el seu nom legalment. Poc després l’empresa va intentar reasignar-la a un lloc administratiu, cosa a la qual ella es va negar rotundament. La seva història es va transformar aleshores en un referent de resistència i inclusió, inspirant a la directora Agustina Macri —sociòloga i cineasta, filla de l’expresident argentí Mauricio Macri— a dur-la a la gran pantalla.
Aitana Bonmatí guanya la sera 3a Pilota d’Or consecutiva
La futbolista del Futbol Club Barcelona, natural de Sant Pere de Ribas ha guanyat aquest 2025 per tercer cop consecutiu la Pilota d’Or, la qual cosa la iguala als millors futbolistes masculins. En un discurs molt emocionat, pràcticament tot ell en català, va agrair el guardó a la família i amics, el Club i, sobretot, el seu equip.
Sentència del Suprem britànic sobre dones
El Tribunal Suprem britànic determina que el terme ‘dona’ a efectes de la Llei d’igualtat està determinat pel sexe biològic.
Aquesta sentència posa fi a una llarga batalla legal iniciada per una organització defensora de les dones que disputava la definició adoptada pel Govern escocès. En un dictamen unànime, els magistrats han subratllat que la decisió no ha de ser vista com un triomf per a una part o altra, atès que la Llei d’igualtat de l’any 2010 també atorga a les persones transgènere protecció contra la discriminació.
La decisió, tanmateix, és vista com un triomf legal per l’organització de dones For Women Scotland, que es va querellar arran de la decisió de l’Executiu escocès d’incloure les dones trans a la quota per igualar els llocs públics entre dones i homes. Però els defensors de les persones trans havien dit que, si el tribunal es pronunciava a favor de For Women Scotland, podria donar lloc a discriminació contra els que tinguessin certificats de reconeixement de gènere, especialment en qüestions de feina. Contràriament, segons Patrick Hodge, vicepresident del Tribunal Suprem: “La interpretació correcta de la Llei d’igualtat, que fa referència al sexe biològic, no perjudica les persones trans, posseeixin o no un certificat de reconeixement de gènere”, “Les persones trans tenen els drets que comporta la característica protegida del canvi de sexe”.
El Govern britànic ha considerat que la decisió del Tribunal Suprem que dicta que la definició de dona a la Llei està determinada pel sexe biològic aporta”claredat”, per exemple, de cara als espais diferenciats per sexe, com banys i clubs esportius.
Però les conseqüències de la sentència poden ocasionar molts prejudicis per a les dones trans que, tot i tenir el certificat de reconeixement CRG, queden excloses legalment d’espais i quotes reservades per a dones, com centres d’acollida, refugis per a víctimes de violència, vestidors d’instal·lacions esportives, presons, hospitals que operen sota la categoria de “sexe biològic”, competicions esportives femenines i consells d’administració públics amb quotes de gènere. Una altra conseqüència és la limitació en polítiques d’igualtat. Les dones trans no podran accedir a drets i beneficis dissenyats exclusivament per a dones biològiques, com certes proteccions laborals, igualtat salarial o polítiques de maternitat.
A Catalunya, la sentència també ha estat valorada amb preocupació per l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia, que creu que la decisió del Tribunal Suprem del Regne Unit “afavoreix discursos transexcloents”.
Atleta, dona i africana, Kirsty Coventry presidenta del COI
A la fotografia Coventry de 41 anys amb Nawal El Mutawakil, marroquina de 62, vicepresidenta del COI.
Kirsty Leigh Coventry és una exnadadora i política zimbabuesa, guanyadora de set medalles olímpiques, incloses duos d’or, entre els Jocs d’Atenes 2004 i Pekín 2008. Actualment és Ministra d’Esports, art i recreació de Zimbabue.
Amb el seu nomenament, després d’una votació guanyada amb àmplia majoria, el camí cap a la paritat en l’olimpisme fa un gran pas endavant.
Homenatge a la dona pagesa en un institut d’Eivissa
L’Institut de Sant Antoni ha volgut homenatjar la dona pagesa amb una instal·lació d’un mural de l’artista Aida Miró.
El mural visibilitza el llegat i la lluita de la dona pagesa a Eivissa. El paper de les dones pageses, una figura que al llarg de la història ha estat, en molts casos invisible, però que ha estat clau per al desenvolupament de la vida rural a l’illa.
En la mort d’una fotoperiodista compromesa, Anna Turbau
Anna Turbau, la fotoperiodista que als anys setenta va fotografiar un poblat gitano a Pontevedra, el psiquiàtric de Conxo a Galícia, les manifestacions dels treballadors de les drassanes a Vigo o les condicions de vida a la presó de dones de Wad Ras a Barcelona, ha mort als 76 anys, justament quan el seu treball començava a obtenir el reconeixement merescut. A la passada edició de la fira Arco, va ser representada per primer cop a la galeria Nordés i la Generalitat ha anunciat l’adquisició d’obres seves que han entrat a formar part de la Col·lecció Nacional.
Nascuda a Barcelona, va realitzar bona part dels seus projectes a Galícia. Va estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana i a Elisava, i posteriorment es va interessar per la fotografia. Un dels seus primers treballs la va portar al Raval barceloní, tot mostrant la pobresa i marginació que el franquisme volia ocultar. Posteriorment va passar quatre anys a Galícia i les seves fotografies es van fer ressò dels conflictes laborals i socials dels primers anys de la Transició. De retorn a Catalunya va treballar com a fotògrafa per al nou nat El Periodico de Catalunya i va fotografiar alguns projectes cinematogràfics de la seva parella, Llorenç Soler, i d’altres de l’escena teatral. El1983 va entrar a treballar per al setmanari Actual i el 1985 fou contratada per TV3 com a ajudant de realització a programes educatius i culturals.
El 2017 es publicà el llibre antològic sobre la seva etapa a Galícia Anna Turbau. Galicia, 1975-1979, editat pel Consello da Cultura Galega, que va acompanyar l’ exposició del mateix nom. També ha estat objecte dels documentals, La mirada de Anna, i Detrás del instante
8M 2025 a Eivissa
A Eivissa tindrà lloc aquesta tarda una manifestació que hom espera massiva. La convoca Comisió 8M, que formada per
Emprendada feminista, Asociació de Dones Progressistes, Associació Nybia Eivissa i Plataforma Pensionista Pitiusa. Sota el lema El feminisme serà antifascista o no serà, les organitzadores han destacat que la jornada busca visibilitzar a Eivissa la lluita feminista en contra dels movimients fascistes, que estan guanyant més terreny a nivell mundial.
8M 2025 a Barcelona
Per primera vegada s’han convocat a Barcelona dues manifestacions diferents
El Moviment Feminista de Barcelona s’ha desmarcat de la convocatòria oficial,l’Assemblea 8M, i ha convocat una altra marxa per commemorar el Dia Internacional de les Dones. La manifestació del 8-M és un dels actes més multitudinaris del Dia de les Dones.
La manifestació convocada per l’Assemblea 8-M començarà a les 18h a la Plaça de la Universitat, passarà per la Gran Via i baixarà pel Passeig de Gràcia fins arribar a la Ronda de Sant Pere. La marxa continuarà pel Passeig de Sant Joan fins arribar a l’Arc de Triomf, on es faran l’acte de cloenda i la lectura del manifest. El lema de la convocatòria –en la qual participen la majoria d’espais feministes vinculats a entitats socials, culturals , sindicals i polítiques– és ‘Les cures sostenen la vida’ El seu manifiest assenyala la salut “com a pilar essencial de la vida”, alhora que denuncia la “precarietat i explotació” infligides a les dones en aquest àmbit.
La protesta convocada per la Coordinadora 8M-Moviment Feminista de Barcelona arrencarà, també a les 18h a la Plaça de Catalunya i seguirà pel carrer de Fontanella fins arribar a Via Laietana. Després es desviarà per Jaume I i acabarà a la plaça de Sant Jaume, també amb la lectura del manifest i diverses actuacions. Aquesta marxa, convocada per Feministes de Catalunya, Feministas al Congreso-PFAC i Partido Feminista de España-PFE i sindicats com CNT Barcelona i CATAC-CTS, té com a lema #SomDonesiDiemPROU —#SomosMujeresyDecimosBASTA— i té com a objetiu denunciar “totes les formes de violència i explotació” cap a les dones del món. Volen abolir la prostitució i estan en contra de la identitat de gènere.
Margaret Fuller, la lluita per la igualtat entre homes i dones
Margaret Fuller (Cambridge, 1810-Fire Island, 1850) fou una filòsofa, periodista i activista pels drets de les dones estatunidenca . A més, va ser una influent unitarista activa en la lluita per la igualtat educativa entre homes i dones.
A més de dedicar-se a l’ensenyament ( ella mateixa va rebre una instrucció severa i exhaustiva), va escriure en la premsa més important del país ( va fundar la revista dels transcendentalistes The Dial, que dirigí durant dos anys i per la seva habilitat com a crítica literària va col·laborar al diari The New York Tribune) Va poder mantenir-se econòmicament amb la revista Conversacions, un mètode de formació per a dones de gran èxit. Va travar amistat amb Ralph Waldo Emerson i va participar en la fundació unitària de l’organització del transcendentalisme a Concord. Quan es va unir a Horace Greley al New York Tribune com a crítica literària, es va convertir en la primera periodista femenina en la redacció d’un diari important.
A mitjans de la dècada de 1840, va organitzar grups de discussió de dones, en què es parlava de temes variats, com l’art, l’educació i els drets de les dones. Diverses figures conegudes del moviment feminista van prendre part en aquestes converses.
En el transcurs d’aquestes xerrades va desenvolupar la seva obra principal publicada l’any 1844, Woman in the Nineteenth Century (La dona en el segle XIX), considerada el primer tractat feminista dels Estats Units.
Va morir a conseqüència d’un naufragi quan tornava d’Europa a Nova York juntament amb el seu marit i fill. S’havia casat a Itàlia amb el marquès Angelo Ossoli.