La situació de les dones i les nenes a Afganistan sota el règim talibà és cada cop més insostenible. Les adolescents tenen prohibit l’accés a l’educació, se’ls imposen casaments forçats a partir dels 15 anys i fins i tot poden ser botí de guerra; a moltes dones se’ls ha prohibit anar als seus llocs de treball i s’ha imposat l’obligatorietat que les dones viatgin acompanyades per un home de la família.
Des del 7 de maig totes les afganes han d’usar burka en públic, però algunes periodistes s’hi havien negat. Aquest diumenge, finalment, van aparèixer amb els rostres coberts en complir-se l’ultimàtum dels talibans per tal que seguissin el seu mandat sense excepcions, sota pena de perdre la feina i patir pitjors represàlies.
“El burka i tota la resta que ens imposen no ens detindran i seguirem la batalla pels nostres drets”, va afirmar durant el seu programa, amb la cara tapada, la presentadora Basira Joya del canal Arayan, qui, a més, va recordar-los que “l’islam és una religió de bondat i mai no imposa res ni a homes ni a dones”.
Molts dels companys presentadors han fet la feina amb la cara coberta amb mascaretes negres en senyal de protesta i solidaritat.
La realitat que viuen les dones al país s’assembla cada cop més a la viscuda durant el primer règim talibà entre 1996 i 2001, quan van ser recloses a les seves llars, sense possibilitat d’estudiar o treballar.
Darrere de moltes d’aquestes regulacions contra les dones hi ha el Ministeri de la Propagació de la Virtut i Prevenció del Vici, una institució molt activa durant el primer règim talibà i que es va extingir amb la invasió dels EEUU. Després de ser un mal record per als afgans durant els següents 20 anys, amb el retorn al poder dels talibans el passat 15 d’agost, la institució també va retornar i es va instal·lar, precisament, a l’actualment dsaparegut Ministeri de la Dona.