A Tomelloso, Ciudad Real – Castella La Manxa – les dones secularment havien col·laborat en les tasques del camp, però amb el naixement de la indústria vitivinícola a partir de la segona meitat del s. XIX, van abraçar dos oficis específicament femenins, els de “ las terreras” i de “las lieras”.
Quan a finals del XIX es va imposar el conreu massiu de la vinya i per tal d’evitar els estralls de la fil·loxera, calia construir grans cellers d’emmagatzematge. El subsol té una gruixuda capa de tosca i, per tant, se’n podien construir sense columnes ni voltes. Per a construir les coves-cellers calia un picador i dues terreres; elles també participaven en l’excavació de pous i soterranis. Portaven pantalons, per treballar millor, no pas per equilibrar drets. Podem veure-les a la portada de la revista Blanco y negro publicada el 1896.
Les “lieras” eren les encarregades de retirar les mares del vi o “lías” ( restes pastosos que queden en les tones després de la fermentació). Com les terreres, treballaven per parelles. Aquestes feines eren una font d’ingressos necessària per a les famílies, tot i que a l’època, l’ideal de vida de les dones era la dedicació a la llar i la família. Aquestes dones, després de treballar durament tota la jornada, en tornar a casa havien de cuinar, rentar i tenir cura dels fills. I aleshores ningú no parlava de conciliació. Antonio López Torres les va pintar en els seus quadres costumistes.
Les “terreras” han esdevingut un dels símbols de la ciutat i un exemple de lluita de les dones per la igualtat. La seva va ser una d’aquestes fites invisibles dictades per la necesitat.