Acaben de confirmar els informatius del migdia que la dona índia trobada morta a Olot el passat 25 de gener és el sisè cas de violència masclista a Catalunya en el que va d’any. El marit i el cunyat de Manpreet, tots ells de la regió de Punyab, han estat detinguts pels mossos d’esquadra i, de moment, són considerats culpables del crim.
Dia: 11 de febrer de 2012
Les feministes es mobilitzen contra la reforma de la llei d’avortament
A
Els col·lectius feministes van sortir ahir al carrer a diferents ciutats de l’estat espanyol per protestar contra les mesures sobre l’avortament anunciades pel nou ministre de justícia del Partit Popular al govern, Alberto Ruiz-Gallardón. Són diferents mostres d’un moviment espontani sorgit a Màlaga de dones que s’autodenominen MAREA VIOLETA i que s’està estenent pel país gràcies a les xarxes socials. Algunes de les consignes que es va poder sentir Madrid van ser aquestes que veiem a la fotografia a més de: NO A LAS LEYES CLERICALES, MACHISTAS Y MEDIEVALES. A la concentració de Barcelona van demanar que es modifiqui la llei de l’avortament i es permeti la dona decidir sobre el seu cos i no veure’s subordinada a la decisió dels metges. (CA LA DONA) I a la de València es van lamentar del tancament de nombrosos centres d’atenció de dones maltractades. (L’informatiu. Diari digital)
Gallardón prepara la llei de l’avortament més dura de la democràcia ( EL PERIODICO 2 /2/2012)
‘Marea violeta’ en Madrid por los recortes en las políticas de igualdad ( EL PAÍS 10/2/2012)
Una centena d’ organitzacions, associacions, col·lectius, partits polítics i sindicats han signat un manifiest conjunt contra aquestes mesures que qualifiquen de regressives de modificar l’ actual Llei de Salut Sexual Reproductiva i Interrupció Voluntària de l ‘Embaràs d’ acord , segons el ministre, «al derecho a la vida según la doctrina ya definida por el Tribunal Constitucional», i que implicarien “un retrocés en els avenços legislatius d’aquesta llei que ens retrotrau a la llei de supòsits de 1985 o a una llei encara més restrictiva, i que suposa una passa endarrera en les conquestEs del moviment feminista i progressista del país.”
SEGONS L’ENQUESTA DE METROSCOPIA DE FEBRER, EL 47% DELS ENQUESTATS APOSTA PEL SISTEMA DE TERMINIS VIGENT, UN 43% DEFENSA L’ALTRE SISTEMA QUE SUPOSA CONSIDERAR L’AVORTAMENT UN DELICTE DESPENALITZAT EN ALGUNS SUPÒSITS. eL 25% DELS VOTANTS DEL PP APOSTESN PER UN SISTEMA DE TERMINIS QUE EL SEU GOVERN VOL ELIMINAR I EL 32% DELS SOCIALISTES DEFENSA ELS SUPÒSITS QUE VA DEROGAR EL PSOE, LA QUAL COSA DEMOSTRA TAMBÉ AQUESTA DIVISIÓ INTERNA. SOBRE LA RESPONSABILITAT PENAL DE LA MARE QUE AVORTA, UN 75% CREU QUE LA DONA HA DE TENIR DRET A DECIDIR I NOMÉS UN 17% PENSA QUE ESTÀ COMENTENT UN DELICTE I HA D’AFRONTAR LA SANCIÓ CORRESPONENT.
Què hem de fer amb el masclisme?
ORIOL PI DE CABANYES escriu a “La Vanguardia” de dimarts 8 l’article ELS CRIMS DEL MASCLISME : “El greu problema del masclisme té molt a veure amb la idea que l’home ha interioritzat que la dona, com la terra, li pertany per dret propi. (…) La violació presentada com a resultat de la provocació o de l’engany, l’honor ferit, la possessivitat patològica, el vell masclisme que no cessa… La presència – o la simple existència- de la persona patològicament desitjada pot arribar a ser tan dolorosa que alguns infeliços maten i arruïnen també la seva pròpia vida. Els valors del masclisme són tan persistents que cal veure en aquestes pulsions homicides de tants amants despitats una sortida a la pressió social que els moteja de cornuts o de poc virils. L’epidèmia té arrels molt profundes. És urgent un canvi de mentalitat.”
L’escriptora i sociòloga EULÀLIA SOLÉ al mateix diari avui 10 publica l’article SOBRE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA “L’any 2012, malauradament, ha començat amb un mes negre pel que fa a nombre de dones assassinades per la seva parella o exparella. En pocs dies, a Espanya s’han produït vuit morts violentes. Sis de les vvíctimes convivien amb el seu assassi, i ni les unes ni les altres no havien interposat cap denúncia. D’altra banda, l’any abans van ser 61, les víctimes. I les respostes ciutadanes i governamentals sempre han estat les mateixes: horror, planyiment, concentracions populars de portesta, crida a les dones amenaçades perquè ho denunciïn a les autoritats. El resultatfinal, però, continua sent fallit. (…) No podem aturar-nos en el lament i l’enumeració dels crims. La violència masclista no constitueix només un fenomen particular sinó social, i com a tal cal estudiar-lo, conèixcer-lo i estroncar-lo”