Aquest cop a Barcelona. Els Mossos van trobar el cadàver d’una noia de 25 o 26 anys al seu domicili de Nou Barris. Segons el testimoni dels veïns la parella de la víctima, presumpte autor del crim, va fugir de l’edifici al matí iles forces d’ordre públic encara el busquen. Tampoc en aquests cas hi havia hagut denúncies prèvies. La parella feia poc que vivia al barri i sovintejaven entre ells les discussions violentes.
I per què sempre “reben” les dones?
Sobre la segona morta a Catalunya, presumptament víctima de violència de gènere: La policia ha detingut el marit, sospitós d’haver causat l’homicidi de Berguedà. Enric P.C. es dirigia a casa seva per buscar roba des d’una cabana en una zona boscosa propera on ha passat aquestes nits des de l’assassinat. No hi havia hagut denúncies prèvies de la víctima. La Vanguardia (5 gener)
Una noia afganesa de 15 anys va ser apallissada brutalment per la família del seu marit per negar-se a prostituir-se, com ells volien. El passat 27 de desembre les autoritats van rescatar la noia, Sahar Gul, després de trobarla tancada al sotan del domicili de la seva família política a la província de Baghlan, al nord d’ Afganistan. El dia 3 de gener la policia afgana va detenir el sogre i va reforçar la recerca del marit de l’adolescent, la qual va patir sis mesos de tancament i tortures per la seva negativa a mantenir relacions sexuals amb “convidats de la família”, segons va informar el portaveu d’Interior del país, Sediq Sediqi al’agència EFE.
Sahar portava prop d’un any casada amb el seu marit qui li dobla l’edat i ara és ingressada en estat greu en un hospital de Kabul (presentava senyals de cremades a diferents parts del cos i les ungles li havien estat arrencades) a l’espera de ser traslladada a un hospital de l’Índia per rebre millor atenció. En un primer moment les forces de seguretat només van poder detenir la sogra de la noia, tots els altres van fugir.
La Missió de Nacions Unides a l’Afganistan (UNAMA) va denunciar fa un mes que cal treballar molt per protegir les dones del país contra la violència de gènere. Segons aquest organisme, a Afganistan les lleis no poden acabar amb pràctiques socialment acceptades com la compra-venda de dones per al matrimoni, els casaments infantils o forçats, les violacions i el “baad” (regal d’ una dona per resoldre una disputa familiar).
Pocs dies després d’aquesta advertència de Nacions Unides, tres germanes menors d’ edat -8, 12 i17 anys- van ser atacades amb àcid pels familiars d’un pretendent rebutjat per una d’elles a la província de Kunduz al nord del país. El País. com (3 de gener)
Possible nou cas d’assassinat d’una dona pel seu marit
Els Mossos d’Esquadra buscaven al tancament de l’ edició d’ahir del Diari de Girona el marit de la dona de 54 anys que va ser trobada morta a l’Ametlla de la Merola, al terme municipal de Puig-Reig, a la comarca del Berguedà. Segons va explicar l’alcalde del municipi, Antoni Clement, el marit i presumpte autor del crim es trobava al domicili conjugal, on s’havia produït el crim, quan el germà de la dona hi va arribar i va trobar la dona morta. Diari de Girona (4 de gener)
És interessant el reportatge del diari El País del 3 de gener que fa un repàs del perfil de les 60 dones assassinades el 2011, de les quals tan sols 15 havien presentat denúncia.
Inclou el testimoni d’algunes dones que han aconseguit allunyar-se dels seus maltractadors i la lluita per la recuperació de la seva vida. Segons l’ última enquesta de la Secretaría de Estado de Igualdad, actualment unes 600.000 dones pateixen agressiones de les parelles o exparelles, una borsa de maltractament preocupant i més tenint en compte que hi ha casos que mai no surten a la llum. Malgrat les mesures de les institucions i de les campanyes, l’estadística, tant pel que fa a les agressions com als casos de mort, no millora gaire. Els experts insisteixen que la batalla contra la volència masclista ha de ser cosa de tots: moltes vegades la dona víctima de la situació està tan paralitzada que no pot prendre la iniciativa de denunciar; tampoc no ho fa, en la majoria de casos, l’entorn immediat (només una de cada quatre denúncies ) És alarmant que el 40% dels espanyols culpabilitza les dones per romandre amb el seu botxí, segons dades d’Igualtat. I a més, hi ha la pressió que l’agressor exerceix per ser “perdonat”. La por, els problemes econòmics, les falses promeses… tot plegat provoca que un 12% de les denúncies no segueixi el seu curs.
El temor de molts col·lectius és que la Llei de protecció a les dones víctimes de la violència de gènere es dilueixi amb el nou govern. Una de les intencions d’aquest és integrar els menors en la llei . L’ Executiu del Partido Popular també s’ha mostrat partidari de modificar la normativa per incloure-hi les persones dependents que, afirmen, també són víctimes de situacions de violència a l’entorn de la llar i contribueixen “que la dona no abandoni el maltractador”. Aquesta iniciativa no agrada a les associacions de dones, que creuen que aquests canvis, si es fessin, contribuirien a buidar la llei de contingut de gènere. També ho faria, alerten, el canvi de terminologia.
Els jueus ultraortodoxos volen la segregació entre homes i dones
Naama Margolese (a la fotografia, amb la seva mare) és una nena de 8 anys protagonista d’un reportatge emès pel Canal 2 de la televisió israelí que va desencadenar una onada de protestes i contraprotestes. Ella pertany a una família religiosa procedent dels EEUU i va explicar les agressions sofertes cada dia quan anava a l’escola per part de joves radicals haredim (literalment, “temerosos” de Déu) que li cridaven i l’escopien per no anar coberta de peus a cap segons les normes estrictes dels extremistes religiosos.
El Períodico (26 desembre 2011)
Els israelís laics denuncien el fanatisme creixent entre els jueus ultraortodoxos que des de fa setmanes ataquen les dones i nenes d’un col·legi per considerar que vesteixen de forma “indecent” ( vol dir mostrant els cabells o deixant al descobert els braços i els genolls) en una petita població propera a Jerusalem, Beit Shemesh. La convivència entre les diferents comunitats religioses a les poblacions i els barris és difícil. D’una banda hi ha els laïcistes: segueixen els preceptes de la Torà ( respecten el shabat ) però treballen i van a universitats laïques; els radicals consideren que no hi hauria d’haver ni Govern ni Estat fins a l’arribada del Mesies i que prohibeixen, per tant, prohibeixen les activitats anteriors. I per últim hi ha els més radicals de tots, els ultraortodoxos tradicionalistes – que viuen al gueto de Mea Sharim a Jerusalem- els quals inclouen la segregació de gènere als carrers, col·legis i llocs públics.
El president Simon Peres crida la ciutadania “a defensar la naturalesa plural de l’Estat enfront una minoria que compromet la solidaritat de la nació”.
El primer ministre, Benjamín Netanyahu, ha anunciat mà dura per frenar aquestes creences entre els més obscurantistes amb les quals pretenen preservar el que denominen la “modestia”, fins i tot contra jueves religioses, que vesteixen com cal i es tapen els cabells després de casar-se.
Primera víctima de violència de gènere del 2012
Avui 2 de gener del 2012 ha estat trobada a Girona, al domicili familiar, una dona morta d’un fort cop al cap; el marit, sobre el qual no hi havia cap denúncia malgrat les contínues discussions de la parella, ha estat trobat posteriorment també mort a causa de ganivetades que s’havia inflingit. Tots dos eren d’origen ucraïnès i vivien al pis des de 2006. Tot apunta a un primer cas de violència de gènere. La Vanguardia
SEGONS DADES DE RED FEMINISTA, 69 DONES VAN SER ASSASSINADES PER LES SEVES PARELLES O EXPARELLES AL CONJUNT DE L’ESTAT. SEGONS EL MINISTERIO DE SANIDAD BIENESTAR SOCIAL Y IGUALDAD, EL 28 DE DESEMBRE HAVIEN COMPUTAT 60.
Ana Mato s’estrena amb una declaració polèmica
Dilluns un home va matar la seva dona amb una escopeta de caça a Roqueta del Mar i després es va suïcidar. La nova ministra de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, Ana Mato, va publicar un comunicat de condemna “del último caso mortal por violencia en el entorno familiar”, i expressant la seva “absoluta repulsa”. Que qualifiqués el fet com a “violencia en el entorno familiar” i no com a “violencia de género” va ser criticat per polítics, periodistes i ciutadans. (És violència a l’entorn familiar si un avi mata el seu nét o dos germans es barallen i s’agradeixen)
L’error de la ministra és inexplicable, l’any 2004 es va aprovar la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género ( i el seu partit també hi estava d’acord). Entre d’altres coses, aquesta llei té molt en compte la diferència entre els delictes a l’àmbit de la llar i els de violència de gènere. Les conseqüències penals de la violència de gènere són diferents a les que té la violència a l’entorn familiar (de la mateixa manera que el terrorisme té conseqüències diferents a les de l’assassinat, perquè respon a una situació especial; ningú qualificava els crims d’ETA com a “assassinats de l’entorn independentista”). I és que el llenguatge és important: si no es diuen les coses pel seu nom, és impossible que es produeixi el canvi.
El País (28/12)
Evitem que pengin Sakineh
Sakineh Mohammadi Ashtiani és la dona iraní, mare de dos fills condemnada el 2007 per adulteri i posteriorment per assassinat. [Informació del cas a les entrades del bloc de l’octubre de 2010] Gràcies a la campanya que va fer AMNISTIA aleshores, es va poder evitar la lapidació; ara, però, podria ser executada i per això AMINISTIA torna a demanar la nostra col·laboració
Actua! Ni lapidació ni forca per a Sakineh. Afegeix-te a la campanya d’AMNISTIA www.es.amnesty.org
SNOQ
SE NON ORA, QUANDO? SI NO ÉS ARA, QUAN? És una plataforma o moviment trasversal , obert i plural format per dones diverses per edat, professió, afiliació política i religiosa. Uneixen associacions i grups de dones independents del món de la política, els sindicats, l’entreteniment, el periodisme, l’educació, i de totes les professions. Hi formen part polítiques com Giulia Bongiorno o Flavia Perina, Livia Turco o Rosi Bindi. Cantants com PaolaTurci i Marina Rei; actrius com Margherita Buy, directores de cinema com cristina i Francesca Comencini i periodistes com Francesca Caferri.
Des del passat 13 de febrer es manifesten períodicament en resposta a la degradació de l’Estat, que perjudica la dignitat de la dona i les institucions.
Tot i que Silvio Beslusconi ja no hi és, els problemes de les italianes encara persisteixen. Consideren que és un país on l’estat del benestar es basa en el treball gratuït de les dones i on el nivell d’ocupació de les dones és baix. Per això demanen més benestar per a la població femenina i més dones en política; volen mesures per eliminar les diferències en el mercat laboral i també de suport a les famílies.
Assassins de dones que cobren pensió de viudetat i altres.
Després que hagin sortit a la llum dos casos que han escandalitzat tothom (Llorenç Morell, que va assassinar la seva esposa el 2005, i Nemesio Antonio Pisonero, qui va matar la seva el 1998 l’Administració adverteix que segons la legislació actual n’hi pot haver d’altres.
En el primer cas, la Seguridad Social va admetre que va ser un «error»; en el segon, el Ministerio de Economía, encarregat de la pensió, per ser l ‘assassi funcionari, va reconèixer que no podia fer gaire per revocar la prestació, perquè era «legal».
Malgrat que la legislació prohibeix, des de 1967, que un assassí es beneficiï de la pensió de la seva víctima, no va ser fins al 2005, amb la Ley Integral, quan es van començar a relacionar les dades de sentències condemnatòries amb els beneficiaris de les pensions de viudetat. Però, com ha quedat demostrat, el sistema té llacunes. La Seguridad Social assegura que «les investigacions fetes han diuen que els casos són excepciolnals tot i que hi poden haver més errors. Algunes associacions de dones i de víctimes de violència de gènere asseguren que poden haver desenes d’ assassins cobrant la pensió de la seva víctima.
Un hombre que mató a su mujer cobra la pensión de viudedad. (La Vanguardia)
Un hombre que mató a su mujer e hijo cobra pensión de viudedad desde 1998. (La Vanguardia)
Al costat d’aquesta deplorablehem pogut saber avui que la presidenta de Castella la Mancha, Dolores de Cospedal ha suspès l’ajuda econòmica a les maltractades (l’Instituto de la Mujer de la regió ha ordenat tancar els subsidis sense recursos fixats per a 2012. Tot i que el Govern regional assegura que les cases seguiran obertes, la indignació i el desànim s’han generalitzat entre les traballadores d’aquestes cases i le dones a les quals ajuden.
Cospedal suspende la ayuda económica a las maltratadas. (El País )
No hi ha equitat en l’ús de les TIC a Espanya
Llegeixo avui a La Vanguardia una nota sobre un estudi realitzat per Cecilia Castaño, Juan Martín i José Luis Martínez i publicat a la revista Reis (The Digital Divide from a Gender Perspective in Spain and Europe: Measuring with Composite Indicators) segons el qual Espanya ocupa el lloc 20 de 31 països europeus analitzats pel que fa a la desigualtat entre sexes en l’ús de les tecnologies de la informació. LLa llista és encapçalada per islàndia seguida d’Hongria, Letònia, França, Eslovènia, Finlàndia, Bèlgica, Dinamarca i Noruega. Espanya es troba per sota de la mitjana europea i presenta “una fractura de gènere més acusada”. Els últims llocs els ocupen Grècia, Àustria, Xipre i Macedònia. Per tant, com en tants altres aspectes, veiem que quant a l’ús de les noves tecnologies sobresurten els països escandinaus. Les dones espanyoles estan molt per sota de la mitjana en el temps que dediquen a l’ús de l’ordinador ( lloc 279, a navegar per internet ( lloc 24) i en l’ús del comerc electrònic i la banca ( 22) Precisa també l’estudi que mentre els homes es decanten per fer servir la xaxa per a ús lúdics i econòmics, les dones s’estimen més aspectesrelacionals amb el benestar (salut, educació i ocupació)
Per tal d’impedir que aquesta desigualt augmenti, a l’estudi es fa una crida per la lluita contra l’escassa presència femenina en les carreres tècniques. Segons recorden els experts, la igualtat d’homes i dones en l’àmbit de les TIC, no només és un assumpte d’equitat social sinó que comporta també l’impuls d’economies més eficients, la pèrdua detalents i el desenvolupament econòmic i social de tota la ciutadania.