Ha mort Nawal al Saadawi, la pensadora feminista egípcia més destacada del s.XX

La premsa egípcia va informar ahir  diumenge de la mort, després d’una llarga malaltia no precisada, de Nawal al Saadawi als 89 anys, en un hospital de la capital on residia des de fa una dècada.

Les dones li devem els seus llibres i la seva incansable lluita pels drets de la dona, que la van dur fins i tot a la presó i l’exili. Durant els seus   últims  anys  de vida sempre es mostrava  en públic sense maquillatge i sense tint per reivindicar el paper de la dona en la seva forma natural, i criticava obertament tant el sistema patriarcal com el capitalista.

Filla d’una família acomodada,  a néixer  a localitat de Kafr Tahla, al Delta del Nil, on va començar a desenvolupar el seu pensament i va escriure els seus  primers  textos feministes, en veure la discriminació  entre alumnes nois i noies a la seva escola,  als 13 anys en un diari que guardava sota el seu llit. Es va graduar en Medicina a la dècada de 1950 i va treballar com a metge al seu poble on era habitual la mutilació genital; va dedicar gran part de la seva carrera a ajudar aquestes nenes, víctimes d’aquesta pràctica en les zones rurals del seu país. Es va especialitzar  en psiquiatria i va arribar a ser directora d’aquesta especialitat en el Ministeri  de Salut  egipci, des d’on va  fundar  la revista “La Salud”.

El seu primer llibre, La mujer y el sexo (1972), va ser  una de les seves obres més polèmiques; hi tracta la por de la societat cap al cos de les dones i l’intent de controlar-lo sota pretextos religiosos o polítics. Va ser censurada a Egipte, Al Saadawi va ser acomiadada i l’Associació de Cultura Sanitària que va fundar va ser clausurada.

El 1981 va ser empresonada i acusada de “crims contra l’Estat”, després  de criticar el règim de l’expresident Anwar al Sadat i el sistema capitalista. A la presó va escriure la seva novel·la més destacada: La caída del Imán, on  denuncia  com els homes utilitzen  la religió, la política i la moral per controlar les dones; encara avui segueix essent prohibida a Egipte. Moltes de les seves obres han estat traduïdes a diversos idiomes i adaptades a pel·lícules  o obres de teatre a França, Anglaterra, Holanda, Austràlia, Itàlia, Noruega o Senegal.

Va haver de marxar del seu país en els anys  90 després de rebre amenaces  de mort per part de grups islamistes i es va instal·lar a  EE UU, on va impartir classes a universitats i va crear  l’assignatura “Creativitat i Rebel·lia”. Va tornar a a Egipte poc abans  de la revolució que el 2011 va derrocar l’exdictador Hosni Mubarak i va participar en les protestes prodemocràcia. Els darrers anys s’ha dedicat a la difusió en xerrades i conferències del seu pensament socialista i feminista.

Potser un dels elements polítics més significatius de l’escriptura de Saadawi sigui  el fet de triar utilitzar la seva llengua materna, l’àrab, mentre que d’altres  autores el seu entorn, seguint  una tradició nascuda a principis del segle XX, usaven per a escriure altres llengües, preferentment el francès o fins i tot l’anglès.

Tot el que va passar en vida fou “per atrevir-se a escriure sobre les  desgràcies privades i públiques, corporals i intel·lectuals de les dones”. 

María de Zayas, una “feminista” del Segle d’or

María de Zayas ( Madrid, 1590-1661) és juntament amb la poetessa i dramaturga Ana Caro de Mallén i la molt més coneguda sor Juana Inés de la Cruz, una de les tres grans escriptores del segle XIII a Espanya. Les seves novel·les curtes van tenir gran èxit i es van seguir imprimint fins al segle XIII, en què la Inquisició les va prohibir.

Les Novelas amorosas y ejemplares destaquen per l’amenitat narrativa, la descripció psicològica dels personatges i dels ambients en què es mouen i la denúncia social en revelar injustícies indignants sense estalviar cruesa en les escenes escabroses.  A les Novelas y  saraos  y Parte segunda del Saraos y entretenimientos  honestos, reeditats sota el títol de Desengaños amorosos, augmenta la truculència i escabrositat dels arguments. També va fer una comèdia, La traición en l’amistad, i es conserven algunes poesies seves en diverses antologies. La seva obra s’aproxima a la picaresca; destaquen els personatges femenins que es comporten amb una sorpenent desismboltura en l’aspecte sexual: hi trobem dones que persegueixen un home que veuen pel balcó, una altra que amaga  un amant negre a l’estable per devorar-lo sexualment i infinits adulteris. Això explica perquè la Inquisició va reprimir-les.

El seu és un feminisme premodern, l’únic possible aleshores. Alguns crítics dedueixen que l’impulsa un mer desengany personal i es tracta de simple antimasclisme i, uns altres, més centrats en la genealogia del feminisme, assenyalen la seva denúncia de l’opressió que sofreixen les dones i del tracte que reben per part dels homes.

Entre d’altres autors, tot i que la seva figura va romandre molt de temps oblidada per la crítica, Emilia Pardo Bazán va reivindicar la seva obra definint-la com la picardia de l’alta societat del Segle d’Or i va ressaltar alguns passatges tot advertint sobre el seu feminisme.

“Por tenernos sujetas desde que nacemos vais enflaqueciendo nuestras fuerzas con los temores de la honra y el entendimiento con el recato de la vergüenza, dándonos por espadas ruecas y por libros almohadillas”.

Maria de Zayas, Novelas amorosas y ejemplares

Per què sóc feminista?

“Preguntar a una dona per què és feminista és com preguntar a una persona negra per què és antiracista.” LLUCIA RAMIS, escriptora

“Sóc feminista perquè existeix el masclisme.”
BEL  OLID, escriptora

“Algú creu que això ja s’ha acabat?”
NATZA FARRÉ, periodista

“Sóc feminista perquè crec radicalment en la igualtat i més encara en l’equitat.” 
JENN DÍAZ, escriptora i política

De les clàssiques universals al nou activisme feminista

 

https://www.lavanguardia.com/historiayvida/20210308/6264245/luchadoras-feministas-historia-dia-de-la-mujer-8m-video-seo-ext.html?jwsource=cl

En aquesta composició de fotografies que il·lustra l’article de La Vanguardia Luchadors feministas en la historia, hi trobem 12 dones que van lluitar pels seus drets, i els de totes, van cridar, es van fer escoltar i van aconseguir avançar en una societat que volia frenar-les; a les seves corresponents èpoques, van trencar barreres i sostres de vidre. No hi falten Clara Zetkin (1857-1933), promotora del Dia Internacional de la Dona; Christine de Pizan (1364-1430), la primera europea que va viure de l’escriptura en un món exclusiu d’homes aleshores; Mary Wollstonecraft (1759-1797), qui va establir les bases del feminisme modern; Emmeline Pankhurst (1858-1928) i Clara Campoamor (1888-1972), líders  del moviment sufragista que van ajudar a guanyar el dret de vot de les dones a Gran Bretanya i Espanya, respectivament. També hi figuren Sor Juana Inés de la Cruz ( 1651-1695) que ens el seus escrits va defensar el dret de les dones al coneixement i la igualtat;  Olympe de Gouges  ( 1748-1793) que va fer la Declaració del dret de les dones com a rèplica de la dels homes;  Flora Tristán ( 1803- 1844), una de les fundadores del feminisme primerenc; Emma Goldman ( 1869-1940) qui introduí idees feministes en el pensament anarquista; Concepción Arenal (1820- 1893), primera dona visitadora de presons a Espanya;     Simone de Beauvoir (1908-1986), va escriure una de les bíblies de feminisme, El segon sexe; fins a Betty Friedan (1921-2006), qui va formular les bases de l’actual llluita per la iguatat efectiva.

I presentant les noves, un interessant article publicat el 8 de març de 2021 a La Vanguardia que presenta alguna de les noves icones de l’activisme feminista com ara la il·lustradora Maria Hesse, la modista Sofia Luzán, la model Anna Agrelo o l’artista trans Pepa Serrano.

  

 

 

https://www.lavanguard.com/de-moda/20210308/6264250/dia-mujer-8-m-activismo-feminista-moda-anna-argelo-maria-hesse-sofia-luzon-pepa-serrano.html