La premsa egípcia va informar ahir diumenge de la mort, després d’una llarga malaltia no precisada, de Nawal al Saadawi als 89 anys, en un hospital de la capital on residia des de fa una dècada.
Les dones li devem els seus llibres i la seva incansable lluita pels drets de la dona, que la van dur fins i tot a la presó i l’exili. Durant els seus últims anys de vida sempre es mostrava en públic sense maquillatge i sense tint per reivindicar el paper de la dona en la seva forma natural, i criticava obertament tant el sistema patriarcal com el capitalista.
Filla d’una família acomodada, a néixer a localitat de Kafr Tahla, al Delta del Nil, on va començar a desenvolupar el seu pensament i va escriure els seus primers textos feministes, en veure la discriminació entre alumnes nois i noies a la seva escola, als 13 anys en un diari que guardava sota el seu llit. Es va graduar en Medicina a la dècada de 1950 i va treballar com a metge al seu poble on era habitual la mutilació genital; va dedicar gran part de la seva carrera a ajudar aquestes nenes, víctimes d’aquesta pràctica en les zones rurals del seu país. Es va especialitzar en psiquiatria i va arribar a ser directora d’aquesta especialitat en el Ministeri de Salut egipci, des d’on va fundar la revista “La Salud”.
El seu primer llibre, La mujer y el sexo (1972), va ser una de les seves obres més polèmiques; hi tracta la por de la societat cap al cos de les dones i l’intent de controlar-lo sota pretextos religiosos o polítics. Va ser censurada a Egipte, Al Saadawi va ser acomiadada i l’Associació de Cultura Sanitària que va fundar va ser clausurada.
El 1981 va ser empresonada i acusada de “crims contra l’Estat”, després de criticar el règim de l’expresident Anwar al Sadat i el sistema capitalista. A la presó va escriure la seva novel·la més destacada: La caída del Imán, on denuncia com els homes utilitzen la religió, la política i la moral per controlar les dones; encara avui segueix essent prohibida a Egipte. Moltes de les seves obres han estat traduïdes a diversos idiomes i adaptades a pel·lícules o obres de teatre a França, Anglaterra, Holanda, Austràlia, Itàlia, Noruega o Senegal.
Va haver de marxar del seu país en els anys 90 després de rebre amenaces de mort per part de grups islamistes i es va instal·lar a EE UU, on va impartir classes a universitats i va crear l’assignatura “Creativitat i Rebel·lia”. Va tornar a a Egipte poc abans de la revolució que el 2011 va derrocar l’exdictador Hosni Mubarak i va participar en les protestes prodemocràcia. Els darrers anys s’ha dedicat a la difusió en xerrades i conferències del seu pensament socialista i feminista.
Potser un dels elements polítics més significatius de l’escriptura de Saadawi sigui el fet de triar utilitzar la seva llengua materna, l’àrab, mentre que d’altres autores el seu entorn, seguint una tradició nascuda a principis del segle XX, usaven per a escriure altres llengües, preferentment el francès o fins i tot l’anglès.
Tot el que va passar en vida fou “per atrevir-se a escriure sobre les desgràcies privades i públiques, corporals i intel·lectuals de les dones”.
