Casos d’assetjament sexual al PSOE

L’últim ha estat el cas protagonitzat per un alcalde de Còrdova i s’ha conegut  gràcies a la publicació d’uns missatges que enviava a la víctima plens de connotacions sexuals ( ell ja ha dimitit ) Però és que el me too del PSOE, originat amb les denúncies sobre l’exassessor del President del govern, un dirigent de Sevilla, ha arribat també a València. on els socialistes han obert una investigació interna per dues denúncies interposades contra l’alcalde d’Almussafes i vicesecretari del PSPV-PSOE a València, per presumptes casos d’assetjament sexual i laboral. Ell ha negat contundentment els fets. És el cinquè membre del partit que s’investiga per un possible cas d’assetjament sexual. Fa uns dies va dimitir un membre de l’executiva del PSOE enmig del degoteig de denúncies per assetjament sexual. Dimecres també ho va fer el president de la Diputació de Lugo, per una denúncia pel mateix motiu. I dos dies abans,  va ser suspès de militància un regidor de Torremolinos  també acusat d’assetjament sexual per part d’una treballadora. Aquestes denúncies han fet encara més profunda la crisi reputacional que viuen els socialistes després de fer-se públic que el partit va ignorar els testimonis de diverses treballadores que van assenyalar  l’exassessor de Pedro Sánchez, per assetjament.

El PSOE ha dit que no portarà a la Fiscalia els casos d’assetjament sexual, però donarà suport jurídic a les dones que ho facin i anima les víctimes a denunciar. Una dirigent ha afirmat que no és compatible ser socialista i masclista.

Però no crec que aquests casos s’aturin i no només afecten el PSOE. L’alcalde d’Algesires (Cadis), s’ha donat de baixa com a membre del PP al Senat després de rebre una denúncia per un pressumpte  abús sexual.

Lliçons de química

Acabo de llegir aquest llibre, òpera prima de Bonnie Garmusdirectora creativa que ha treballat als sectors mèdic, educatiu i tecnològic,  una novel·la original i addictiva que desentranya de manera intel·ligent i entretinguda l’espinosa qüestió de la igualtat de gènere i la necessitat de ser un mateix.

Elizabeth Zott és mare soltera i reticent estrella del programa de cuina de televisió més seguit dels Estats Units. L’enfocament inusual de l’Elizabeth per cuinar, combinar una cullerada d’àcid acètic amb una mica de clorur de sodi, és revolucionari. Tot i això, a mesura que el seu èxit augmenta ho fan també els seus enemics, perquè l’Elizabeth no només està ensenyant les dones a cuinar sinó també desafiant-les a alterar l’ordre establert.

Resulta un llibre divertit, enginyós i reivindicatiu alhora. Ha estat traduït  a trenta-nou idiomes i ha esdevingut serie de Apple TV+

Sylvia Beach, la llibretera que va publicar l’Ulysses

Nascuda a Baltimore (EEUU) el 1887, el 1919 es va instal·lar a París on va obrir la famosa llibreria Shakespeare & Company.  Punt de trobada, compra i préstec de literatura anglesa i nord-americana per a molts artistes de l’època, la llibreria era visitada pels grans autors i intel·lectuals francesos i americans que vivien aleshores a París: Man Ray, Ezra Pound, Djuna Barnes, Gide, Valéry, Gertrude Stein, Hemingway, Joyce o Scott Fitzgerald. El 1922 va publicar la novel·la  Ulysses de James Joyce, quan cap editor s’hi atrevia. El 1959, Beach va publicar les seves memòries, anomenades Shakespeare and Company, que comencen en la seva infantesa, a Amèrica, i acaben amb l’alliberament de París després de la Segona Guerra Mundial. Durant més de 17 anys va mantenir una relació com a sòcies i amants amb la llibretera i escriptora francesa Adrienne Monnier.

La llibretera de París de Kerri Maher és una biografia novel·lada sobre Sylvia Beach que se centra en el període en què va regentar la llibreria, les seves relacions amb els molts escriptors que la freqüentaven, la seva profunda admiració per Joyce que la va portar a publicar l’Ulysses i la relació amb la seva estimada Adrienne.