Des de Marroc fins a Aràbia Saudí les dones reclamen els seus drets. Les revoltes que en els últims temps s’han viscut als seus països els han donat visibilitat i ara moltes d’elles demanen acabar amb el victimisme.
Aquestes són algunes:
Mariam Solayman, activista egípcia que, junt a milers de dones, es va manifestar a la plaça Tahrir l’últim 8 de març reclamant els seus drets.
Joumana Haddad, escriptora libanesa autora de Yo maté a Sherezade a l’entorn del mite del conte de Les mil i una nit. Per a Haddad no ha de seguir sent el mite de les dones àrabs perquè és pura submissió, amb una vida a mans dels homes. És directora de la revista Jasad, una publicació de literatura, art i fotografia centrada en el cos humà, censurada a tot el món àrab excepte Líban, per la qual cosa ha estat objecte de moltes amenaces de mort.
Radia Nasraoui, advocada i militant per als drets humans de Tunis. Presideix l’Associació de Lluita contra la tortura, encara avui il·legal, i el 2003 va fer una vaga de fam contra els abusos de Ben Ali.
Wajeha al Huwaider, escriptora i activista d’Aràbia Saudí. El 2008 va penjar un video a YouTube conduint un cotxe, cosa que les dones tenen prohibida al seu país. Des d’aleshores és capdaventera de la demanda del dret a conduir de les dones saudites. Ha escrit: Deixaré de reivindicar els drets de les dones saudís quan hi hagi homes arrestats per conduir el seu cotxe i quan a ells se’ls digui que en aquest món només hi ha dos llocs adients pera ells: la casa i la tomba.”
Nawal Al Sadawi, escriptora que dencia als seus llibres els abusos contra les dones en el seu Egipte nadiu, d’on va haver d’exliar-se durant uns anys per amenaces dels integristes.
Fatema Mernissi, escriptora marroquina que va rebre el 2003 el premi Príncipe d’Asturias de les lletres junt a Susan Sontag. Defensa la paraula per lluitar contra la injustícia cap a les dones i per aconseguir la igualtat.
Shirin Ebadi, advocada iraniana que va rebre el Premi Nobel de la Pau el 2003 i primera dona musulmana guardonada.
El dia 8 d’abril vaig llegir a 
Quan va haver de tancar el seu diari per no poder pagar els impostos es va traslladar a Alabama amb els seus 6 fills. Encara en molts estats dels sud seguia vigent la segregació. No seria fins a 4 anys després que Johnson va aprovar les lleis de protecció dels drets civils i ella va lluitar contra la discriminació dels negres als llocs públics en no poder entrar amb els seus fills en un restaurant només per a blancs. Sobre aquests incidents va escriure: ” Els negres que són o poden ser líders, que tenen una motivació per millorar el món a favor de la humanitat, han d’anar a la gola del llop de Jim Crow ( personatge fictici que representava el segregacionisme a EEUU) i conèixer-lo per la seva realitat brutal i inhumana.”