Totes les dades sobre les “dones que ens envolten als carres de la nostra ciutat”

Per celebrar el 8 de març ens vam proposar conèixer les biografies de les dones que donen nom  a alguns carrers de l’Hospitalet ( veritablement  POQUES, n’hi hauria d’haver més)

CURIE, MarieCAPMANY, Maria AurèliaALEU DolorsDE CASTRO, Rosalía

MARIC, MilevaSALA, TeclaAMAYA, CarmenROIG, Montserrat

GOICOECHEA, JustaREINA Isabel de CastellaALBERT I PARADÍS, Caterina,

AREND, HannahPENALVER, Lola

Ara  cal unir les imatges amb les biografies i situar en un plànol de la ciutat els carrers amb el nom de les dones:

CALLEJERO DE L’HOSPITALET

El maltractament a les dones és l’única taxa criminal que creix

El govern ha  fet públic el Balanç de Criminalitat de 2010.  L’índex  de  criminalitat és el més baix  de tota la dècada (45,1 infraccions per cada 100 habitants, set punts menys que la xifra més alta, la de 2002.  Les infraccions penals  s’han reduït en un 1,8%, tret dels casos de violència contra les dones. Les dones mortes el 2010  van augmentar de manera significativa respecte 2009  ( 74 casos enfront 56 )

NO ANEM BÉ

Als EEUU milió i mig de dones treballadores contra la cadena Wal-Mart

stopEl Tribunal Suprem va iniciar ahir a Washington l’audiència per decidir si pel cap baix milió i mig de treballadores o extreballadores de Wal-Mart poden pledejar juntes contra aquesta cadena. Totes denuncien que s’hi fa discriminació de gènere – sous més baixos o menors possibilitats d’ascens respecte els homes. Aquesta és la major cadena minorista del país i la que té més treballadors.  Aquest cas espanta moltes altres companyies molt importants (General Electric, Microsoft o Costco) que ja han publicat comunicats de solidaritat amb la cadena d’hipermercats. Si el tribunal accepta – la decisió  es farà pública  previsiblement per juny- s’obriria un judici més de fons: la desigualtat de tracte laboral a dones i homes,  i la possible condemna implicaria el pagament de milions de dòlars. Totes les altres firmes temen l’efecte dominó; tot i així ja han trascendit les objeccions  per a gestionar aquesta gran reclamació.

La  demanda   va ser iniciada  el 2001 i afecta tot el país (Wal-Mart compta amb 3.400 botigues). Les reclamants subratllen que elles ocupen el 65% dels llocs de treball d’inferior categoria i només el 33% de tasques de direcció. Asseguren que cobren 1,16 dòlars menys per hora pel mateix treball que els homes malgrat que tenen més experiència i obtenen millors resultats.

La representat de la cadena, encarregada d’explicar la situació als mitjans de comunicació és Gisel Ruiz , una treballadora de base que ara és a la vicepresidència. Ella sosté que la seva experiència refuta la reclamació. A l’extrem contrari, les pioneres de la demanda inicial, com Christine Kwapnoski, una de les sis inicials, s’han erigit portaveus d’un gran col·lectiu que està duent endavant aquesta  veritable guerra de gèneres. Dins d’aquest grup de dones n’hi ha de molts diferents nivells laborals, des de gerents a dependentes i inclou una gran majoria de negres.