Soledad Puértolas ingressa a la “Real Academia Española”

v6recuerdos_de_otra_personav5queda_la_nochevla_vida_ocultaL’escriptora Soledad Puértolas ha estat triada per ocupar la cadira “g” de la institució. Encara cal destacar l’esdeveniment pel fet que les dones són en minoria a l’Acadèmia (només 5 d’un total de 44) El director, Víctor García de la Concha, ha assegurat que Soledad Puértolas ( Saragossa, 1947) ha estat triada “pels seus mèrits “. La mateixa escriptora havia afirmat recentment que el selecte club, creat el 1713, “mai no podia regir-se per quotes (paritàries) perquè no seria coherent”. L’escriptora Ana Maria Matute hi va entar el 1996, la historiadora Carmen Iglesias el 2001 i un any més tard la científica Margarita Salas. Per últim el 2008 hi havia entrat l filòloga Inés Fernández Ordóñez.

Algun dels membres de la institució com l’escriptor Luís Mateo Díez, un dels que havien proposat la nova acadèmica, ha assenyalat que és important que segueixin entrant dones a l’Acadèmia. No oblidem que temps enrera no s’hi admetien dones i escriptores com Emilia Pardo Bazán que van aspirar a formar-hi part van ser refusades amb un “no hay plazas para señoras”.

Soledad Púértolas ha escrit més de trenta obres, es va iniciar a la literatura l’any 1979 amb El bandido doblemente armado i va guanyar el premi Planeta deu anys més tard amb Queda la noche. Una de les seves obres més celebrades és l’assaig La vida oculta ( Premi Anagrama 1993) És considerada una de les veus més destacades de la narrativa espanyola actual. L’ autora ha declarat que el seu discurs tindrà com a tema els personatges secundaris i que confia que ben aviat deixi de ser notícia que una dona entri a l’Acadèmia .

HAITÍ: El terratrèmol fa la vida de le dones més dura

illaimagen3mujer_haitianaSegons la infermera noruega de “Metges sense Fronteres” Veronica Gran, des del terratrèmol moltes dones embarassades han patit infeccions d’orina, pressió molt alta o anèmia, fins i tot contraccions, sense acostar-se a l’hospital del barri Cité Soleil de Port-au-Prince (on ella treballa). Quan arriben el nen ja és mort, algunes moren al part desagnades. A la maternitat del centre Ginecològic Isaie Jeanty & Leon Audain, el metge resident de 3r any Bordes Edouard certifica que les dones han estat apartades per atendre casos que es consideren prioritaris. I si és difícil el camí a l’hospital per a les embarassades, les violades ja no cal que hi vagin. El gerent del centre ginecològic esmentat, Paul Henock, assegura que des del terratrèmol han anat a l’hospital algunes dones per ser examinades després d’haver estat violades, però han hagut de remetre-les a d’altres centres perquè no les podien atendre.

Un estudi del Banc Interamericà de Desenvolupament publicat a Haití el 2006, indicava que un terç de les dones del país havien sofert violència física o sexual i la meitat eren menors de 18 anys. Tots aquests abusos són ocultats. La monja colombiana Rocío Pérez, que té 67 anys i en fa 44 que és al país treballant al col·legi de salesians del districte de Carrefour, afirma que les dones del país fan de pare i mare. Elles porten els nens a l’escola i s’ocupen de les cases perquè els homes pobres són molt negligents.

El País (25 de gener de 2010)