Delinqüència femenina

dones-a-la-presodelinquencia

Avui hi ha un reportatge interessant al diari El País, El enigma de la escasa delincuencia femenina. Planteja les raons o enigmes del baix percentatge de dones a les presons. És un fet que hi ha menys dones delinqüents, són menys violentes i menys reincidents. Actualment, només deu de cada cent reclusos són dones.

Factors biològics i socioculturals expliquen les diferències entre homes i dones en aquest àmbit. El perfil de la dona presa ha canviat en les últimes dècades. En els anys 80 el 86% de les dones complien condemna per delictes contra la propietat o contra les persones i només un 11% per tràfic de drogues. Actualment aquest és el delicte que més dones porta a la presó (65%) tant de dones grans que es dediquen a la venda com joves drogoaddictes a les quals l’addicció obliga a robar per comprar o dones estrangeres detingudes per entrar droga al país.

Tampoc l’increment de delictes comesos per noies joves no es percep pels experts com un senyal d’alarma. En general, en les noies hi ha més risc que desenvolupin conductes que poden resultar més perjudicials per a elles mateixes que per als altres. Un dels motius d’internament en centres de correcció d’algunes joves és el maltractament a la seva mare.

Podem llegir el testimoni d’algunes dones que passen per l’expariència de la presó i expliquen què els hi ha dut:

Tamara és una noia de 22 anys  que des de molt jove s’ha dedicat al furt amb intimidació. Porta 30 mesos a la presó i té pendents 6 anys i 10 causes. Actualment, després d’acumular moltes notificacions per mal comportament i tràfic de drogues, diu que ha canviat; vol ser perruquera, casar-se i oblidar la droga que l’ha dut on és.

La veneçolana M. Elena, de 37 anys i mare de dos adolescents de 17 i 15 anys, es penedeix d’haver fet cas a una amiga i haver entrat 1,7 quilograms de droga. Ara estudia Treball Social  a la UNED i somia iniciar una nova vida am els seus fills.

Claudia, la mare d’Aitana, es va veure obligada a denunciar la seva filla després de quasi 5 anys de maltractaments continuats  tant a ella com a la seva parella i a l’àvia. la noia justifica la seva violència pels “porros” i  en realitat creu que ara els joves són més violents perquè els pares són massa tolerants. Després de tres mesos d’internament assegura que ha canviat tot i que en els 21 mesos que liresten sap que ha de treballar molt.

Toni Morrison, Nobel de Literatura 1993 (2)

morrisoncaricatura

dibujoels-ulls-blaus

TONI MORRISON va guanyar l’any 1993 el Premi Nobel, tot i que la seva obra completa no comprenia més que sis títols, perquè amb les seves novel·les, de gran força i poeticitat, dóna vida a un aspecte essencial de la realitat americana.

El 1987 publicà Beloved, un llibre que relata la història d’una esclava que troba la llibertat, però que mata la seva filla petita per salvar-la de l’esclavitud. Aquesta novel·la va suposar la consagració definitiva de Morrison i li va valer l’obtenció del Premi Pulitzer. Els seus llibres posteriors van ser també grans èxits de vendes.

Aquesta escriptora afroamericana, nascuda a Lorain (Ohio) en una família pobra, va adoptar el nom de Toni Morrison a partir d’un sobrenom familiar i el cognom del seu marit. Es va formar a la Universitat de Howard, a Washington. En les seves obres parla de la vida dels afroamericans i reivindica els seus drets, sempre ha estat compromesa amb la lluita contra de la discriminació racial.

Actualment, és professora d’humanitats a la Universidad de Princeton.

La seva primera novel·la, The Bluest Eye (Ulls blaus),  que va veure la llum l’any 1970, narra la història d’una nena negra que vol tenir els ulls del color de les nines de les nenes blanques. Altres novel·les seves destacades són: Song of Solomon (1977), Playing in the dark (1993), Paradise (1999), Love (20o3) i A Mercy (2008) – traduïda a l’espanyol Una bendició.

També ha escrit teatre: Dreaming Emmet (1986) i no ficció: The Black Book (1974), Remember:The Journey to School Integration (2004)

Ressenya de la novel·la Una bendición a la revista Qué leer

Web oficial (en anglès)

Pàgina amb informacions sobre l’obra (en anglès)

Videos