- El sol fet que en-raonem -és a dir, que fem raons i raonaments amb el llenguatge- mostra que creiem en la possibilitat d’arribar a acords o, almenys, d’arribar a entendre’ns. I amb això tornem a constatar la importància decisiva del llenguatge: perquè és en el llenguatge on es produeixen els raonaments, els enraonaments, les raons i, en definitiva, la lògica. Josep M Terricabras
Arxiu diari: 15 abril 2013
És possible viure sense ordinadors avui dia?
Últimament he estat preguntant-me si és possible viure sense ordinadors avui dia, més concretament, sense Internet. És obvi que poques persones actualment ho ignoren, estem dia i nit enganxats a la tecnologia i ens perdem la nostra vida real. D’entrada, … Continua llegint
Publicat dins de Dependència, Informàtica, Judith Hernández, Tecnologia
Deixa un comentari
El lago azul
“El lago azul” és una de les meves pel·lícules preferides. I considero que tinc la sort d’haver pogut veure les dues versions que s’han fet. La primera versió, de 1980, és la meva preferida. Els protagonistes són dos nens, Emmeline … Continua llegint
Publicat dins de Cinema, Marta Montoya
Deixa un comentari
Un altre cop no!
Com ja sabeu fa exactament tres anys em vaig trencar el lligament creuat del genoll dret. Dons ara, farà tres setmanes que em vaig fer mal a l’altre genoll. Tot va començar durant un partit de bàsquet en el que … Continua llegint
Publicat dins de Bàsquet, Carles Martin, Lesió
Deixa un comentari
Connexions mentals
Fa cosa d’un mes que em costa dormir per les nits, potser penseu que “va a èpoques” com diu la meva mare, però la meva obsessió amb els somnis ha arribat a un punt àlgid quan avui a filosofia ens … Continua llegint
Publicat dins de Paula Benzal, Realitat, Somnis
Deixa un comentari
Ansia
Ansia: desear algo con mucha fuerza e intensidad. Desde hace unos meses solo pienso en una cosa: verano. Es típico que todos los adolescentes tengan estas ganas de que llegue, pero estoy segura que en segundo de bachillerato estas ganas … Continua llegint
Publicat dins de Ànsia, Estiu, Marta Jareño
Deixa un comentari
