Connexions mentals

Fa cosa d’un mes que em costa dormir per les nits, potser penseu que “va a èpoques” com diu la meva mare, però la meva obsessió amb els somnis ha arribat a un punt àlgid quan avui a filosofia ens hem plantejat la pregunta de: ‘com sabem que no estem somniant?’. Em passa sovint que quan m’obsessiono molt amb un tema concret, sembla que aquest mateix m’acabi perseguint; i així ha sigut amb els somnis i les falses realitats aquesta vegada. Finalment he arribat a la temporal conclusió que les coincidències no existeixen i que el seguit de somnis, malsons i classes de filosofia han de tenir alguna relació en comú.

Des de l’antiguitat s’ha cregut que somiar és obrir les portes de la ment, totes les esperances, pors, desitjos, ambicions… resideixen allà, constitueixen una via d’accés a realitats que estan més enllà de la lògica. Som conscients que els somnis són únics, per tant cap altre persona pot viure’ls donat que no té els nostres antecedents, emocions o experiències; i per això diem que cada somni connecta amb la seva pròpia “realitat”.

De vegades somio que arribo a entrar a d’altres ments, aquestes tenen una característica peculiar i única que les fa especials. Fa poc em va passar amb la vida d’una nena adolescent, jo tenia la funció que faria la seva ment (o realitat). La seva peculiaritat era que estava capficada en el fet que el seu entorn, no l’aportaria cap efecte positiu, no confiava en ningú, només repetia constantment aquest mateix monòleg:
-Aquesta gent són persones cerebrals, molt calculadores i jo només puc actuar emocionalment amb ells, per tant en certa part tinc les de perdre. Acostumen a ser gent solitària o amb relacions molt superficials i tenen una espècie de ‘millor amic’ que sovint és algú submís o emocionalment necessitat que els aporta companyia i el suport emocional que la resta del món no els ofereix.

Després d’aquesta petita reflexió ella es va estirar al llit, preparant-se per dormir i jo vaig obrir els ulls per veure la meva realitat, per tractar de buscar el significat d’aquelles paraules que tant m’havien sorprès a la matinada d’un dimecres que jo creia qualsevol .

Paula Benzal

Aquest article ha estat publicat en Paula Benzal, Realitat, Somnis. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *