A posar-se les piles immediatament

Aquest període que estic passant no està sent com jo desitjava… Tant pels estudis com al futbol.
Després d’haver acabat la temporada passada amb el Premià, i haver passat 5 anys, vaig tornar a l’equip del meu poble, el Vilassar de Dalt, amb l’intenció de tornar a jugar amb antics companys i coneguts. De seguida que vaig arribar per parlar amb el club, l’entrenador que més tard tindria, em va dir que jugaria en el seu equip, al Juvenil A, on tots eren més grans que jo i a més no coneixia ningú. Abans que pensés si volia o no jugar a aquest equip, ja hi era dins. Creia que amb els jugadors que hi havien no disposaria de gaires minuts en els partits, i així ha sigut. Jo reconec que no estic donant tot el que puc, però no m’agrada estar més temps a la banqueta que dins el camp. He estat dos partits sencers sense jugar i altres jugant molt poc. Entenc que per ser juvenil de primer any no ho jugaré tot, però m’agradaria que em donessin més oportunitats, ja que el que vull és jugar! Pensar que no faltes mai als entrenaments, encara que hi hagin exàmens, i arribar al partit del cap de setmana i no jugar quasi res, m’indigna bastant.

En quant als estudis, més del mateix. Ja m’havien parlat sobre el batxillerat, dient-me que hi havia un canvi important acabada l’ESO. Tot i que jo trobo que el canvi no és tan gran com m’havien fet pensar, les meves notes estan sent desastrosses. Encara no assumeixo que això és batxillerat, i segueixo estudiant per l’exàmen a l’últim dia, cosa que no m’ha donat bons resultats… Al veure les notes al butlletí de la preavaluació em vaig entristir una mica. Encara estic a temps per arreglar aquest desastre.

L’altre dia, els meus pares em deien que si les notes seguien així de malament, potser seria bona idea tenir un professor de repàs, idea que no m’ha agradat gens. Mai m’ha agradat que estiguin darrere meu, m’agrada fer les coses com jo crec. M’he proposat estudiar dos o tres dies com a mínim a tots els exàmens, a veure si així convenço als meus pares de que no em calen classes de reforç.

En aquests temps, el que s’ha de fer, és ser més optimista, i pensar que tot això es pot solucionar, però ens hi hem de posar! ”No se sale adelante celebrando éxitos, sino superando fracasos.”

David