La imaginació te límits…Per sort!!

Sí, què bé avui anem a la muntanya. Puges al cotxe content, amb tota la il·lusió, saps que aquell dia serà diferent, no serà monòton. Estaràs en contacte amb una de les coses que més t’agrada: la natura. De camí vas pensant què et trobaràs quan baixis del cotxe i te la trobis cara a cara. Quina olor farà? Veuràs algun animaló? Estarà enfangat? Aquesta i moltes més preguntes se’t van passejant pel cap i cada pregunta abona més la il·lusió d’arribar-hi i disfrutar. Finalment hi ets, ja no es pot fer un pas enrere. Obres la porta i pfff…olor fresca, un paisatge fascinant…un reguitzell d’esdeveniments et deixen sense mots. Tot el que havies imaginat s´ha multiplicat per infinit, t’adones que la teva capacitat imaginativa no és re amb comparació a la gran mare naturalesa. Després d’haver estat tot el dia gaudint del que més t’agrada, acaba la fantasia, ja és hora de marxar, puges al cotxe, de camí cap a casa penses diverses coses: el que t’espera el dia següent a l’escola, el que has de fer quan arribis a casa, penses el què deuen estar fent els teus amics, etc.  Arribas casa i després sopat te’n vas al llit, on veritablement faràs la reflexió del que ha sigut el dia i el que t’espera en un futur pròxim i llunyà. Allà al llit, amb la solitud dels llençols entre d’altres coses medites el que ha sigut per a tu aquell dia, intentes recordar les olors que has sentit, les emocions que has experimentat…però… ja no és el mateix, un cop més la teva imaginació no està a l’altura de la naturalesa, i sobretot el que et té més intrigat és saber si el pròxim cop que hi vagis podràs imaginar-te abans de ser-hi el que et trobaràs, però de ben segur que no podràs perquè si no, si ens poguessim imaginar tot el que ha de passar i tot el que ens trobarem , de què serviria moure el cul del sofà per anar a veure algu ‘nou’ o  per a fer alguna cosa. Per sort, gràcies a que la imaginació  límits, hem evolucionat!. Per cert, t’imagines si d’aquí uns anys existirà muntanya o simplement esterem vius??

Martí

Aquest article s'ha publicat dins de Imaginació, Martí Reverté i etiquetat amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La imaginació te límits…Per sort!!

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Martí,
    Finalment he decidit penjar el teu escrit, després que hagis corregit algunes faltes (no totes!). He hagut de corregir-ne algunes, però finalment ho he deixat córrer i encara en queden (sense anar més lluny, al títol!).
    Martí, no aprendràs si no fas l’esforç seriós de revisar a fons els teus escrits (aquest és l’únic sentit del bloc!)
    Fins al pròxim (espero que més ben redactat). Ànim!
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *