Sí, què bé avui anem a la muntanya. Puges al cotxe content, amb tota la il·lusió, saps que aquell dia serà diferent, no serà monòton. Estaràs en contacte amb una de les coses que més t’agrada: la natura. De camí vas pensant què et trobaràs quan baixis del cotxe i te la trobis cara a cara. Quina olor farà? Veuràs algun animaló? Estarà enfangat? Aquesta i moltes més preguntes se’t van passejant pel cap i cada pregunta abona més la il·lusió d’arribar-hi i disfrutar. Finalment hi ets, ja no es pot fer un pas enrere. Obres la porta i pfff…olor fresca, un paisatge fascinant…un reguitzell d’esdeveniments et deixen sense mots. Tot el que havies imaginat s´ha multiplicat per infinit, t’adones que la teva capacitat imaginativa no és re amb comparació a la gran mare naturalesa. Després d’haver estat tot el dia gaudint del que més t’agrada, acaba la fantasia, ja és hora de marxar, puges al cotxe, de camí cap a casa penses diverses coses: el que t’espera el dia següent a l’escola, el que has de fer quan arribis a casa, penses el què deuen estar fent els teus amics, etc. Arribas casa i després sopat te’n vas al llit, on veritablement faràs la reflexió del que ha sigut el dia i el que t’espera en un futur pròxim i llunyà. Allà al llit, amb la solitud dels llençols entre d’altres coses medites el que ha sigut per a tu aquell dia, intentes recordar les olors que has sentit, les emocions que has experimentat…però… ja no és el mateix, un cop més la teva imaginació no està a l’altura de la naturalesa, i sobretot el que et té més intrigat és saber si el pròxim cop que hi vagis podràs imaginar-te abans de ser-hi el que et trobaràs, però de ben segur que no podràs perquè si no, si ens poguessim imaginar tot el que ha de passar i tot el que ens trobarem , de què serviria moure el cul del sofà per anar a veure algu ‘nou’ o per a fer alguna cosa. Per sort, gràcies a que la imaginació té límits, hem evolucionat!. Per cert, t’imagines si d’aquí uns anys existirà muntanya o simplement esterem vius??
Martí
Martí,
Finalment he decidit penjar el teu escrit, després que hagis corregit algunes faltes (no totes!). He hagut de corregir-ne algunes, però finalment ho he deixat córrer i encara en queden (sense anar més lluny, al títol!).
Martí, no aprendràs si no fas l’esforç seriós de revisar a fons els teus escrits (aquest és l’únic sentit del bloc!)
Fins al pròxim (espero que més ben redactat). Ànim!
Josep Maria