Un futur menys clar que mai

Per començar, m’agradaria deixar clar que jo sempre he estat un noi amb les idees molt clares, i és més, podria dir que des de que era petit, quan se’m ficava una cosa al cap, no hi havia quasi ningú que em pugués fer canviar d’idea.

I com en tots els terrenys, des de vaig començar a tenir ús de raó tenia clara la professió que volia estudiar i exercir; periodista. Normalment quan a un nen de curta edat li preguntes la professió a la qual li agradaria treballar, respondrà treballs ben dificils d’aconseguir, per no dir quasi impossibles, com venen a ser futbolista, astronauta o cantant. Jo, en canvi, ho tenia ben clar, i de fet, fins no fa més d’un any, ho seguia tenint igual de clar.

També he de dir que encara que tenia clar que volia ser periodista, no sabia realment la branca la qual volia estudiar, sempre m’han interessat dues: periodista d’investigació o periodista esportiu, però el dubte no anava més enllà.

Però, avui en dia tot ha canviat, ja no veig les coses tan clares com abans, ni molt menys. Dia a dia, veient el treball dels periodistes d’avui en dia en diaris o televisions i parlant amb els meus pares, veig que el treball dels periodistes està massa censurat per la institució a la qual pertanyen. M’explico: penso que un periodista hauria de poder expressar la seva opinió lliurement, i no depenent si el diari o la televisió per la qual treballa té una ideologia o una altra.

A més a més, opino que, sobretot en aquest país, tenim la ment massa tancada a altres opinions o ideologies, i pot ser és per culpa d’aquests diaris o televisions els quals mantenen unes idees o uns fonaments tan clars que provoquen que la gent vagi directament a allò que vol sentir o llegir; si algú vol llegir un diari de dretes o d’esquerres, entrarà al quiosc i anirà directament a per ell, sense veure res més al voltant, i crec que aquesta manera de fer ens està frenant respecte altres paísos els quals tenen una cultura molt més amplia.

Per aquests motius esmentats, veig el meu futur menys clar que mai. Realment no sé per on tirar avui en dia, però, i si gent que pensi com jo ho faig sóm els que hem de canviar aquests fonaments?

Aleix

Aquest article ha estat publicat en Aleix Tugas, Periodisme, Professió. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *