Un derbi que deixa dubtes

Victòria pírrica. Al final, tots contents. El Barça perquè es va emportar els tres punts i continua amb la seva superioritat insultant a la taula classificatòria i l’Espanyol perquè va sortir ben parat després d’un partit seriós que va treure a la llum totes les mancances ofensives dels blaugrana. Va ser un derbi fluix, que va acabar amb una victòria gràcies a l’enèsima genialitat de Neymar, que s’està convertint en un autèntic desembussador. Això i poc més .

Era un partit perquè el Barça reivindiqués el seu estil i el seu estat de forma. Era un derbi davant un rival extremadament més feble. Una gran ocasió perquè Messi explotés amb gols i callés boques. Però l’Espanyol va taponar el Barça i aquí es van veure els límits preocupants de l’equip del Tata Martino. Primer, perquè van sortir freds. I, segon, perquè sembla que el Barça ha perdut fluïdesa en atac. Ja sigui per el mal estat físic de l’astre argentí o per alguna altra cosa. Aquest Barça segueix dominant, però no mata els partits i li costa marcar gols en equips que es tanquen al radere. Aquest Barça del primer toc, del desbordament, de les ocasions constants no s’està veient aquesta temporada. No hi ha res a objectar amb els resultats perquè no han perdut cap partit aquesta temporada, però caldrà millorar moltíssim la fluïdesa ofensiva si es vol optar a alguna cosa més que guanyar la Lliga.

Curiosament, qui va poder sortir més reforçat tot i la derrota és l’Espanyol. Va demostrar que se li donen bé els equips grans i que mai va donar el partit per perdut. Jugant així no haurien de tenir problemes per mantenir-se i,fins i tot, aspirar a classificar-se per a la competició europea.

Toni