Avui, després de les classes, he decidit acompanyar una amiga a casa seva i de pas canviar la ruta de tornada que estic acostumada a fer. Només ha calgut un carrer perquè m’adonés que no havia posat mai els peus en aquella zona del poble i que si no hagués sigut per les indicacions, que ella m’ha donat, m’hauria sigut difícil tornar a casa (sense tornar a enrere fins al institut).
De petita bromejava dient que tots els camins de Vilassar porten a casa meva, però avui m’he adonat que no és així. Pensava que ja coneixia el poble, el lloc que m’ha vist créixer, que fins i tot ja el tenia avorrit i creia que era molt difícil estar desorientat, de no saber-te ubicar, aquí.
Però aquest migdia durant uns instants he sentit que estava en un altre món, intentant buscar indrets coneguts sense trobar-ne, m’he sentit com una nena que descobreix la vida per primera vegada, i he recuperat la il·lusió i l’esperit d’aventura que llavors tenia i ara ja pràcticament no recordava.
Al cap de deu passes he descobert que estava al costat de casa, però amb aquests instants hi ha hagut prou per adonar-me de que mai s’ha de donar res per fet , que moltes de les coses que creiem i confiem no són el que sembla. Jo donava per fet que aquest poble ja no em reservava sorpreses però no es així, probablement hi ha moltíssim llocs que no he vist mai, però fins ara no n’era conscient.
No em penedeixo de haver decidit fer aquest canvi, encara que el camí ha sigut més llarg, que la meva esquena s’ha ressentit del pes de la motxilla ha valgut la pena.
Marta
Marta, m’ha agradat molt llegir-te. El teu article resulta molt atractiu, i una part molt important d’aquest atractiu ve del fet de partir d’un esdeveniment concret. Pel que fa a la forma, potser li convenia una revisió esporgadora. Fixa’t, per exemple:
– “si no hagués sigut per les indicacions, que ella m’ha donat” podria ser “sense les indicacions que ella m’ha donat” (t’estalvies repetir el “sigut”, elimines una coma que no calia…). Si volem esporgar encara més, podria ser “sense les seves indicacions”
– “tornar a enrere fins al institut” hauria de ser “tornar enrere fins l’institut”, i el parèntesi segurament no caldria.
– “Pensava que ja coneixia el poble, el lloc que m’ha vist créixer, que fins i tot ja el tenia avorrit i creia que era molt difícil estar desorientat, de no saber-te ubicar, aquí.” S’entén bé, però la sintaxi resulta poc còmoda per la lector (hi ha dos incisos que pretenen aclarir el que es diu: “el poble, el lloc que m’ha vist créixer” i “estar desorientat, de no saber-te ubicar”. Podries dir, per exemple: “Creia conèixer tant el lloc que m’ha vist créixer que fins i tot ja el tenia avorrit, i pensava que era molt difícil desorientar-me i no saber-t’hi.”
Molt bé, però.
No paris d’escriure,
Josep Maria