Nois, noies. Clar, fosc. Alt, baix. Content, trist… Trobem moltes coses diferents a la nostra vida i una d’elles és la diferència que hi ha en com entenem l’amistat els nois i les noies.
De petits tenim molts amics i amigues, però ens fixem més en les joguines que tenim, quan sortim al pati tothom juga amb tothom, canviem cromos, jugem al pilla-pilla al pica-paret o si no amb una pilota i una corda per poder saltar ja estem contents. Quan ja passen uns anys i estem a primària tothom, podríem dir que ja tothom tenia la gent amb la que es porta millor, però, però si ens hi fixem els nois encara van tot junts o si més no tots es porten bé i si algun cop s’enfaden als cinc minuts ja ho han arreglat. Diuen que les noies som més “rares” ja que sempre que ens enfadem amb alguna amiga la critiquem o triguem més a perdonar-la. A l’ESO per tots és una etapa nova i molts han de conèixer a gent nova i fer nous amics. Podem pensar que els nois ho tenen més fàcil perquè ells també ho posen fàcil a l’hora de conèixer algú, amb les noies es fan grups molt ràpidament i a vegades fa cosa anar amb algun grup perquè creus que si ja estan totes bé juntes i tu allà no hi pintes res.
Al cap i a la fi tots som humans i ens hauria de ser fàcil relacionar-nos amb la nostra mateixa espècia, i no hauria de ser una cosa difícil fer amics si després amb ells t’ho passes bé.
Laia
Laia, el tema de l’escrit és molt interessant, i el que en dius està molt bé. De tota manera, hi ha massa “oralitat” (està escrit com si parlessis). Això es reflecteix en la puntuació i en l’estructura de les frases. Fixa’t:
– “o si no amb una pilota i una corda per poder saltar ja estem contents” hauria de ser “o, si no, amb una pilota i una corda per poder saltar ja estem contents”
– “Quan ja passen uns anys i estem a primària tothom, podríem dir que ja tothom tenia la gent” Repeteixes innecessàriament el “tothom”. Això, que parlant és normal, en escriure s’ha d’evitar. D’altra banda, el temps verbal canvia a passat i les comes estan mal col·locades: “Quan ja passen uns anys i estem a primària, podríem dir que ja tothom té la gent…”
– Com que la frase segueix fins a “arreglat” (on convindria un punt i apart), ens trobem amb una super frase de més de cinquanta paraules!: “però, però si ens hi fixem els nois encara van tot junts o si més no tots es porten bé i si algun cop s’enfaden als cinc minuts ja ho han arreglat.” Eliminem el però repetit, col·loquem comes al lloc adequat: “Encara que, si ens hi fixem, els nois encara van tot junts o, si més no, tots es porten bé i, si algun cop s’enfaden, als cinc minuts ja ho han arreglat.” (encara es podria esporgar!)
Ho deixo aquí. Recorda que cal revisar a fons els escrits i retocar-los tant com calgui.
Fins aviat
Josep Maria