En la vida tenim molts amics, alguns són enemics, d’altres no et cauen tan bé, però els amics de veritat són els que t’ajuden i et recolzen, i de veritat tens confiança, tenir confiança cega, no només significa confiar en les seves paraules, sinó que són els que més t’ajuden a aixecar-te en els mals moments.
Per tenir una confiança cega has de creure en la persona.Has d’esperar que ella no et deixi caure, i són aquelles persones que t’ajuden a confiar en altres i sobretot de tu mateix. Per exemple: Els meus amics em poden dir, “deixa’t caure en darrera i jo t’agafo”, i tu, com tens una confiança cega, te’ls creus i, afectivament, no et deixen caure perquè tu has confiat en ells al deixar-te caure.
En conclusió, la confiança cega no només és confiar, sino que també has d’esperar que ell t’agafi i et subjecti perquè no caiguis. També costa que una persona sigui de confiança, però un cop ho és, és molt difícil que ho deixi de ser.
Mireia Campos
Mireia,
tries un bon tema per al teu article, encara que potser massa genèric i abstracte. Segurament, si et centressis en l’explicació d’algun esdeveniment concret, a partir del qual obrir alguna reflexió, podries evitar aquesta vaguetat i imprecisió. Fixa’t en la primera frase: “En la vida tenim molts amics, alguns són enemics, d’altres no et cauen tan bé” Com pot ser que alguns amics siguin enemics? o que no et caiguin bé? Què falla?
No paris d’escriure
Josep Maria