Abans de que llegiu aquest escrit, vull deixar clar que la meva intenció no és influir en el pensament de ningú.
El dia 11 de setembre es va celebrar la diada, però aquest any no es va fer pas una manifestació a Barcelona com sempre, sinó que es va decidir (seguint l’exemple dels països Bàltics) fer una cadena humana que travessés tot Catalunya per la costa, concretament des d’Amposta fins a l’Alt Empordà sumant en total 400 quilòmetres. Això volia dir que si cada persona ocupava un metre només caldrien 400.000 persones .Però resulta que n’hi van haver moltes més. Quan vaig arribar al lloc que havien adjudicat a Cabrils, gairebé no s’hi cabia i vam haver de anar un tros més enllà. El cas és que quan va arribar el moment de donar-se les mans, concretament a les 17:14 hores. Aleshores moltes avionetes es dedicaven a passar per sobre la cadena, per veure aquest esdeveniment des de l’aire. Però n’hi va haver una de diferent, una a la qual intereconomia havia pagat perquè passés un cartell, el qual es posava en contra de la independència, com és evident cada vegada que passava aquesta avioneta aixecava moltes reaccions amb insults, gestos i xiulets en els quals jo hi vaig participar. Doncs bé, quan vam arribar a casa vam posar intereconomia que es una cadena espanyola en la qual van parlar de la cadena humana i també de la seva avioneta i les reaccions que havia aixecat i amb això volien demostrar com són els catalans de rabiosos cosa que no és veritat. El que volien ells era provocar, expressament als catalans perquè es posessin furiosos i així fer veure que aquesta és la nostra actitud. Jo crec que no era necessari a més a més aquest és el dia especial dels catalans i ells no hi ha de ficar el nas per res.
Pol
Pol, suposo que certament l’avioneta en qüestió volia provocar, encara que en aquell ambient de festa la resposta va ser més aviat de bronca futbolística.
L’escrit està bé, encara que potser li calia alguna divisió de paràgrafs (potser abans de començar a explicar el tema de les avionetes, suposo). La frase “El cas és que quan va arribar el moment de donar-se les mans, concretament a les 17:14 hores” sembla incompleta (a menys que eliminem el punt amb què acaba).
M’ha agradat. No paris d’escriure, d’acord?
Josep Maria