Contra qui lluitem? Assenyalem-los!

Marquem l’enemic. Quin enemic? El que em controla dia a dia, i m’elimina com a persona, m’incapacita per pensar-me amb poder i decidir el que realment vull. Qui et controla? Qui sustenta el poder i té por de perdre’l. Quin poder? L’il·lusori poder capaç de controlar aquesta societat, l’Estat. Existeix el poder? Si i no. Existeix l’Estat? Òbviament l’Estat existeix, són les persones físiques que el conformen, tant els funcionaris com el polítics com tots els ciutadans que el conformen i s’hi senten representats. I el poder? No ho tinc clar, però al meu entendre, és la capacitat de l’Estat de subordinar-nos a ell. Com té aquesta capacitat? Disciplinant-nos, convertint-nos en bons ciutadans (obedients). Què vols dir amb això? Clarament, vull dir que la estructura disciplinaria d’aquesta societat permet a l’Estat l’existència del poder, sota el qual ens subordinem. Però què permet aquest fet? Les relacions socials que s’estableixen. Quines relacions socials? La nostra societat. Quina societat? La societat immersa en el capitalisme. I quina és? És aquella on hi ha qui domina i qui es dominat. Què vols dir? Què estem en una societat on hi ha gent que té subordinats als que roba. I on ho veus això? En el fet que existeixen rics i pobres. Està clar, però perquè dius que els rics roben? Bàsicament, per que és impossible que algú es torni ric (un empresari) sense robar als demés. Estàs segur? Sí, és una realitat el fet que un empresari, que no produeix res, es fa ric per que roba els seus treballadors. Com ho fa? Com sempre s’ha fet, traient-li una part del que produeix, hi ha una part del sou dels treballadors que es queda l’empresari, si no, seria impossible que fos ric. Un exemple directe d’aquesta relació és el meu dia a dia, on veig gent malgastant una fortuna de diners i altra gent buscant menjar als contenidors. I quina relació té això amb dominar o ser dominat? Tota. I perquè no pot ser que uns hagin treballat dur per arribar on estan i els altres hagin estat uns mandrosos? Bàsicament, perquè aquell que té diners sempre tindrà la capacitat de produir-ne més, és hereditari. A si? Sí, les empreses acostumen a passar de pares a fills, sinó mirem Espanya, on uns determinats cognoms (famílies) dominen i han dominat històricament l’economia[I]. Tot això, quina relació té amb el poder de l’Estat? Doncs una relació tant íntima que un no pot viure sense l’altre. Per què no? Doncs perquè qui té poder dintre de les estructures de l’Estat són els mateixos que tenen poder a l’economia, si no, mirem els llocs de treball dels diferents polítics i expresidents d’Espanya, i veurem que treballen a les grans empreses que dominen l’economia espanyola[II]. Tant per tant, aquí tenim l’enemic, aquells que tenen el poder, un poder constituït en l’Estat a través d’una societat estructurada en base al capitalisme.

[I] http://entrancodeviceversa.blogspot.com.es/2012/10/los-clanes-y-familias-que-gobiernan-la.html.

[II]http://www.20minutos.es/noticia/1653786/0/ministros/sueldos/empresas/

Aquest article ha estat publicat en Capitalisme, Estat, Poder, Raül Gómez. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *