Un Nadal de contrastos

M’encanta anar pel carrer i veure les grans llums que posen en aquestes dates, m’encanta veure les cues quilomètriques de les caixes dels centres comercials, m’encanta veure com les persones compren els llagostins i el caviar més car, m’encanta veure com els directors d’un anunci de perfum en televisió han pagat a una actriu milers d’euros per sortir per Nadal, m’encanta veure com el pare li dóna al fill la consola que tant vol, i el fill li fa la resta. Però també m’encanta veure com ningú mou un dit pel pobre que veu pel carrer pidolant per aliment, i també m’encanta veure com la gent es mor de fred la nit de Nadal, i m’encanta veure també com hi ha gent sense casa, sense diners , sense amor i sense falta de l’essencial, algú al seu costat.

Sembla que hem oblidat la raó de ser del Nadal, la bondat, la caritat i l’empatia. És cert que hi ha gent que realment ajuda a aquelles que més ho necesiten, sempre hi han voluntaris als centres socials i als albergs, entre altres, però la gran majoria preferim comprar compulsivament que poder fer feliç a algú que realment ho necesita.

No podem oblidar el sentit d’aquestes festes, si no, no vull saber en que es poden acabar convertint.

Uriel

Uriel

Aquest article ha estat publicat en Injustícia, Nadal, Solidaritat, Uriel Álvarez. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Un Nadal de contrastos

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Uriel, m’he inventat aquest títol, nop sé si t’hi agrada, però és millor que res. Si el vols canvisr, ja m’ho diràs. L’escrit està força bé. És molt suggerent.
    Fins al pròxim
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *