Simplement l’admiro

P3, p4, p5….3r d’eso, 4t d’eso… i desitjo de tot cor que et vagi perfecte.
I és que m’encantaria que continués aquí com la majoria de nosaltres però el fet és que aquest any se n’ha anat a Badalona a fer el batxillerat. I encara que per sort la veig una o dues vegades per setmana, no és suficient perquè la trobo a faltar igualment.

Crec que és una de les úniques persones que sempre ha estat sincera amb mi, suposo que en part és perquè portem pràcticament tota la vida juntes; una sap què pensa l’altra en pràcticament totes les situacions i a la inversa; ens coneixem perfectament.
Em sento afortunada de tenir al costat una persona com ella perquè no tothom ho pot dir. És una persona que es preocupa pels altres, és “carinyosa”, bromista, quasi sempre mostra una cara feliç, sempre rient i enfocant les coses positivament.
Sé que puc comptar amb ella pel que sigui, no cal que li doni explicacions, ella sempre hi serà i ho puc garantir perquè no ens hem enfadat pràcticament mai, moltes vegades coincidim amb opinió i no puc ni imaginar-me el fet de que no hi sigui, és un fet que no existeix perquè com he dit abans es preocupa pels altres i intenta fer el millor per tots, sempre et pregunta com estàs i intenta ajudar-te en qualsevol cosa.

M’agrada la manera que té d’expressar les coses, i fa un temps que tot li va bé, simplement perquè s’ho mereix; ho puc garantir, i m’encanta que estigui bé i que tot en general també li vagi bé; fins i tot de vegades l’arribo a envejar però per una bona causa.

Pau

Aquest article ha estat publicat en Amistat, Pau Hernández. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *