Què són els mitjans de comunicació? Són aquell conjunt d’insturments o de formes de contingut que permeten als èssers humans manenir una comunicació. Les persones des de l’antiguitat els han usat, des de el llenguatge de signes, passant per l’escriptura fins arribar a la radio o altres mitjans més moderns, tots però amb el fi principal de comunicar. Des de sempre aquests han tingut diferents finalitats apart de la de comunicar com ara la d’educar, transmetre, ensenyar, crear opinió fins a controlar, però fins fa uns segles en que és varen inventar els diaris no podien dur a terme les seves funcions sobre les grans masses de la població.
És sobre això últim sobre el que m’agradaria reflexionar, i sobre com afecta a l’actualitat que certs mitjans controlats per certes persones arribin a un alt nombre de persones. Són la televisió, la radio, el diari i internet els principals mitjans de comunicació que predominen a la societat actual. Fent que la gran majoria de la població es basi en la informació rebuda per aquests mitjans la seva opinió i la seva manera de pensar. Cosa que comporta que la gran majoria de la població estigui “controlada” per una petita quantitat, amb això em refereixo a que una part de la població decideix què és el que una gran part de la població ha de saber i el que no.
Després d’aquesta afirmació, deduïm que si aquests mitjans de comunicació donen informació que criminalitza certes persones, organtzacions o països, gran part de la població tindra al seu cap la idea de que aquestes són dolentes per a ells. Països com ara Cuba o Venezuela amb un sistema que intenta trencar amb les desigualtats socials, és veuen molt afectats per culpa d’aquests mitjans. Amb això vull dir per exemple, que no paren de fer demagogia dient que a Cuba hi ha una dictadura que busca arribar al comunisme que està empobrint la població quan el que realment està passant és que pateix un embargament, un bloqueig econòmic, comercial i financer imposat pels EUA. I tot i això ha aconseguit ser l’únic país d’Amèrica Llatina i el Carib que ha acabat amb la desnutrició infantil (estudi dut a terme per la UNICEF) i preveu acabar amb la pobresa pel 2015 (FONT= http://www.gamba.cl/?p=8929 ). Com pot ser aixó? Com pot ser que algú que es dedica a donar informació doni informació falsa i que després la gran part de la població es basi en aquesta afirmació? Amb les que després construeixi argumentacions del tipus: Els països comunistes empobreixen la població i estan molt malament. Doncs l’únic sentit que li trobo és que hi ha certes persones que els interessa que la població pensi això i que el seu únic mitjà per aconseguir dirigir-les cap allà són els mitjans de comunicació. Després penso, qui són aquestes persones que controlen la població? I arribo a la conclusió de que són les que posen els diners amb que funcionen aquests mitjans de comunicació, per tant són els governs actuals i les grans empreses que fan grans aportacions econòmiques.
Em plantejo llavors com podríem fer per acabar amb la desinformació actual. Llavors se’m presenten certes preguntes:
– Ho hauríem de fer modificant els actuals?
– Ho hauríem de fer creant nous mitjans de comunicació alternatius, que amb el temps acabessin amb l’hegemonia dels actuals?
Com? És per a mi la segona opció la millor i la més complexa opció. Primer mostraré per què no em sembla viable la primera opció i després per què sí m’ho sembla la segona:
-La primera bàsicament perquè ja té un grup de persones que el controlen i per arribar a formar-ne part has de passar a ser un governant, o un important empressari que inverteixi en els mitjans de comunicació. Quelcom gairebé impossible amb el sistema actual establert, el qual no permet que qualsevol persona pugui formar part de qualsevol dels dos grups anterors.
-La segona tot i ser una idea, que haurà de passar per un llarg i tortuós camí, penso que és la millor i potser l’única manera de canviar-ho. És per això que mitjans alternatius de comuniació com ara el setmanari la Directa i el quinzenal Accent tenen per a mi una vital importància per acabar amb el sistema comunicatiu establert. Són aquests mitjans sense governs ni grans empresaris al darrera els que ens donen a totes les persones la informació del que realment està passant als carrers i al món que ens envolta.
Raul
Raul,
Planteges una qüestió del màxim interès: el poder dels mitjans d’informació en la societat actual. No sé si el problema està en aconseguir mitjans de comunicació que diguin “la veritat” (qui la té?), o més aviat en aconseguir garantir una pluralitat real en les informacions a què podem accedir (de manera que puguem contrastar visions diferents i no tan sols una “versió oficial” de les coses). En aquest sentit, internet és un mitjà de comunicació que no requereix grans inversions i, per això, “democratitza” la informació, no et sembla?
Pel que fa a la forma de l’escrit, cal que t’acostumis a revisar el que escrius amb l’objectius de fer-ho més lleuger i precís i clar. Els dos primers paràgrafs són molt clars, però el tercer és un bon exemple del que no hauria de passar. És en aquest tercer paràgraf on l’escrit es torna feixuc i corres el perill que el lector t’abandoni! Recorda-ho: directe, clar, planer, que corri l’escrit! (I el títol ja no convida gaire: no és atractiu, és massa llarg)
Josep Maria