Segur que molts cops heu anat al cinema a veure una pel·lícula, o n’heu vista una a casa i quan a acabat us heu quedat rumiant sobre per què la vostra vida no és així de perfecta, o per què no teniu un “novio” com el de la peli o moltes de les preguntes que poden sorgir després de mirar una pel·lícula. Doncs jo us vull explicar el perquè: les pel·lícules influeixen molt a les nostres vides ja que tothom vol un món perfecte com en aquestes, tothom vol que a la seva família tot vagi bé, tenir un amor molt maco… i el més important, ser feliç.
I jo em pregunto: Cal que tot sigui perfecte, com de pel·lícula per realment poder dir que ets feliç amb la vida que tens? Jo crec que hauríem de valorar més el que tenim, ja que hi ha molta gent que no pot tenir ni la meitat, i no voler tenir sempre més per poder ser feliç. La felicitat és una cosa que no es valora per la quantitat , sinó per la seva qualitat.
Míriam
Míriam,
M’ha agradat la teva reflexió entorn del cinema i els models de felicitat que ens presenta. També la teva conclusió entorn de la “perfecció” que ens proposem com a objectiu inassolible. El redactat tenia alguns errors que calia haver revisat amb més atenció, però en general està força bé.Tens coses a dir, així que no deixis d’escriure. T’anirà bé!
Josep Maria