– Un 80% de les persones admeten que els agrada anar de compres, un 40% d’ells no troben la seva talla i més del 50% confirmen que això els afecta psicològicament i es senten tristos, preocupats i culpables.
-Un 44% de les persones s’han plantejat fer dieta després de comprovar que no utilitzen la talla que creien utilitzar.
-Un 90% dels casos en trastorns alimentaris són dones entre 10 i 29 anys.
-Les intervencions de cirurgia estètica més demandades són la liposucció i els augments mamaris. Les dones són la immensa majoria de la clientela: elles es someten al 87,7% de les operacions.
Els mitjans de masses ens imposen dia rere dia un estereotip de bellesa malaltís -que s’allunya de l’estàndard i resulta impossible d’aconseguir, si no és a base d’esforç, sacrifici i dolor. Paral·lelament, el sistema s’aprofita dels múltiples beneficis econòmics que es desprenen de la indústria estètica: pastilles, cremes, dietes, aparells i operacions quirúrgiques, “suposades ajudes” per aconseguir l’objectiu desitjat.
Aquest joc econòmic, esdevé un joc d’obsessions en adonar-nos que no tenim la figura ideal establerta. L’autoestima baixa i apareixen inseguretats que distorsionen la percepció de la nostra aparença i que poden desembocar en trastorns alimentaris com la bulímia i l’anorèxia. Allò que merament era un ideal repercuteix negativament en la nostra salut física i mental.
Aquesta realitat és més desfavorable per a les dones ja que, no només ens sentim agredides per part dels mitjans i la publicitat, sinó que també ens influencien els rols que encara arrossega la societat i que es caracteritzen per una clara actitud patriarcal: “la dona ha d’agradar a tothom, estar maca en tot moment i ser delicada i agradable”. Aquest tòpics són tan freqüents i els tenim tan assimilats, que sovint no en som conscients.
Vull fer una crida, doncs, a totes les dones perquè despertin i es mobilitzin. No hem de ser esclaves d’aquesta societat capitalista i patriarcal que ens trepitja i determina al camí a seguir. Plantem cara a totes aquestes agressions que patim cada dia. Prenem consciencia dels diversos atacs que rebem i de com ens afecten.
Siguem fortes, no ens callaran.
Emma
Emma, m’ha agradat molt. Fas un bon escrit de denúncia. Una qüestió, però: les xifres que dones al primer paràgraf són referides a la població en general o a les dones, i de Catalunya? Potser caldria precisar aquests extrems…
Gràcies per la denúncia!
Josep Maria