Recordo perfectament totes i cadascuna de les bogeries que hem anat fent al llarg de la nostra relació, bonica, especial i sincera, sobretot molt sincera.
‘Los amigos se cuentan con los dedos de una mano’ dirien alguns, en el meu cas es compten amb les dues mans; tot i ser un grup molt ampli us asseguro que no hi ha cap d’elles que no em sigui imprescindible. Probablement les alegries i les tristeses més grans les hagi passat al seu costat i justament això és el que ens fa coneix-se’ns i estimar-nos tal i com ho fem. Complementar-nos se’ns fa molt fàcil ja que tenim caràcters diferents però absolutament compatibles; és satisfactori veure com amb només una mirada ens expliquem el món sencer.
Som les 7 capitanes d’un vaixell de vela que navega a contracorrent, sempre he pensat que totes tenim igualtat de poder, juntes formem el motor que ens fa tirar endavant i viure experiències inoblidables. Quan estic amb elles em sento refugiada, entre nosaltres tenim un instint de protecció que és comparable a l’amor d’una mare.
Tempus fugit, amigues, i sóc sincera quan dic que sóc la noia més afortunada per tenir l’oportunitat de créixer al vostre costat i aprendre de vosaltres. Gràcies per fer de mi una millor persona, per omplir els racons buits del meu cor amb amor i la meva memòria de records feliços. El destí ha fet que ens unim i estic segura que ens costarà portar-li la contrària.
4 anys no són gaires, però per a mi són suficients per saber que no us vull perdre mai.
Paula Benzal
Paula, l’amistat és un regal, i el descrius amb l’agraiment pròpia de les persones sensibles, i tu tens un bon equipatge al respecte. Conserveu-la!
Un escrit encantador.
Josep Maria
Paula, has descrit perfectament els meus pensaments, no ho podries haver fet millor, m’ha emocionat molt el teu escrit! T’estimo moltissim