Iris

Recentment, vaig anar al cinema i vaig veure una pel·lícula que em va deixar empremta. Em va encantar perquè parlava de temes molt interessants: la reencarnació i la lògica científica. A més, des d’aquell dia vaig començar a fixar-me més en els petits detalls, com per exemple en els iris dels ulls de les persones.

La pel·lícula de la qual us vull parlar tracta sobre un científic que des de ben petit està interessat amb l’iris dels ulls i de gran investiga sobre l’evolució de l’ull humà. El film comença a una festa, per celebrar la nit de la castanyada, on el protagonista coneix una noia que té un iris molt especial i multicolor. Però la noia, en mig de la nit desapareix, així que ell la busca per tot arreu per trobar aquella xicota que tant l’havia impressionat. Quan finalment la troba, comencen a parlar i noten que hi ha una força sobre humana entre ells dos, com si es coneguessin d’abans. La vida d’ell es basava en la lògica, com a bon científic que era, i ella creia en el món espiritual i la reencarnació; eren mons oposats, però s’estimaven i es necessitaven l’un a l’altre. Van tenir un accident amb un ascensor, i va provocar la mort de la noia. Al cap d’uns mesos, després de tenir una gran depressió davant d’aquell desastre, el noi va poder començar una nova relació amb una companya del seu laboratori que s’entenien molt bé. Van tenir un fill, i van veure que aquell nen tenia el mateix iris que un home mort feia sis anys. Llavors, els dos científics van començar a investigar sobre el fet, ja que semblava una reencarnació. I van trobar que l’iris d’aquella noia que havia mort en un accident a un ascensor tenia el mateix iris que una nena de l’Índia. Així que el protagonista, va viatjar fins a l’Índia per buscar la nena i quan la van trobar, va passar un fet molt sobtat: estaven el protagonista i la nena petita esperant que s’aturés un ascensor, i quan es va obrir la porta la nena petita va abraçar molt fort i amb molta por al científic, semblava com si sabés que s’havia mort aquella noia que tenia el mateix iris que ella en un ascensor i la nena conservés aquella por.

Marta