Tot en aquest món és mogut pels diners, i la televisió no n’és una excepció. Com ja deveu saber els beneficis de la televisió els dona, principalment, la publicitat. Però no tots els anuncis paguen el mateix, paguen en funció de l’hora de retransmissió. Com més audiència té un programa, més diners val posar un anunci en aquell espai horari. En conclusió, si tenim els programes que tenim en antena és perquè tenen la suficient audiència que els mira com perquè siguin rentables.
Després de pensar força en el que he dit abans una pregunta m’ha vingut a la ment: com pot ser que Telecinco segueixi en antena?
Mediaset, aquesta gran empresa, coneguda per a tots, pels seus grans programes de difusió cultural com per exemple: Salvame, MYHYV, LQSA… i la recent incorporació d’Adan y Eva. Tot programes, que com ja he dit, destaquen pel seu interès cultural. Però ara seriosament, si això està en emissió vol dir que hi ha gent que ho mira, molta gent.
Com pot ser que tinguin tanta audiència aquests programes i que en canvi 30 minuts, .CAT, Salvados, La Sexta Noche… en tinguin tant poca? Suposo que aquí és un dels molts llocs on podem veure reflectit el tipus de persones que viuen en el nostre país, persones que prefereixen veure programes amb protagonistes, perdoneu l’expressió, que no saben ni fer la O amb un canut, així va el món…
Si preguntes a l’audiencia habitual d’aquests meravellosos programes et diran que els fa gràcia veure lo “tontos” que són els que hi surten. I tu? Tu no et converteixes en un d’aquests “tontos” al donar audiència i diners al propietari de mediaset? Al permetre que et manipulin i et robin la capacitat de pensar més enllà?
Què preferiu? Ser un Paquirrín, una Belen Esteban o ser persona?
Mentre Mediaset tingui l’audiència que té l’únic que farem és semblar-nos cada cop més a la Itàlia de Berlusconi, un país on es prioritzi més la festa que l’esforç. Seguirem en el país de la paella i la “fiesta”.
Només preguntar-nos: és aquest el país que volem?
Marc
Marc.
Ara identificat. L’escrit millora amb la modificació.
Fins al pròxim!
Josep Maria